El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de la Seu d’Urgell.
El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la
comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel.
Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al
SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’Urgellet i a l’W amb Montferrer i
Castellbò.
El terme de la Seu comprèn també el petit enclavament de Bell-lloc dins el
terme d’Alàs.
La clotada on és situat el municipi és producte de l’enfonsament d’una
dovella pirinenca, terraplenada posteriorment per dipòsits lacustres miocènics.
La ribera de la Seu és voltada d’altes muntanyes i serralades, la més vistosa
de les quals és la serra de Cadí, important escarpament de falla que limita pel
S la fossa tectònica.
El terme de la Seu comprèn part de la vall mitjana del Segre, a banda i
banda del riu. La Valira, a ponent, des de la seva confluència amb el Segre
forma l’antiga divisòria amb Castellciutat.
A la plana, arran de la Valira, hi ha un serrat allargassat, paral·lel al
riu, d’estratègia singular, car domina l’encreuament dels camins d’Andorra, la
Cerdanya i el baix Segre. És en aquest serrat on s’alcen les restes de dues
grans fortaleses, la ciutadella i el castell, de gran importància en la
història de la vila. La part ponentina del terme és accidentada pels
contraforts que davallen del tossal d’Estelareny i del roc de l’Àliga i que
atenyen els 817 metres al turó del Corb.
Per l’esquerra del Segre el territori és força més ample, regat per
diverses sèquies i canals que prenen les aigües del mateix riu. Entre ambdós
rius es dreça l’antiga ciutat episcopal de la Seu d’Urgell, cap de municipi i
de la comarca. El terme comprèn, a més, la vila de Castellciutat, el veïnat de
les Torres, els ravals o barris del Serrat de la Capella, Santa Magdalena, el
Poble-sec, Sant Pere i la urbanització de Sant Antoni. Aquestes tres darreres
unitats de població són compartides administrativament amb el terme municipal
de les Valls de Valira.
Es deia ja en el temps de l’Ermessenda de Valrà “a la seu, si no hi pots
ficar la cama, fica-hi el peu”.
Si algun dia els combustibles tornen a tenir un preu “ raonable “ i si les
benzineres superen l’atzucac que els posava el GOBIERNO MÁS PROGRESISTA DEL
REINO DE ESPAÑA, al que cal reconèixer-li l’habilitat de complicar les coses
senzilles, i no donar mai fil sense puntada, i alguns altres “demèrits”, poseu la
Seu d’Urgell , l’Urgell sobirà, els Pirineus – amb o sense vegueria – a la vostra agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada