El Jordi Vila Juncá pública una fotografia a vista d’ocell del Mas d'En
Pinyes , a la vall de Sallent de Nargó, a la comarca de l’Urgell sobirà.
Diria que Coll de Nargó no té un Catàleg de masies, encara que certament alguna cosa té:
https://www.yumpu.com/es/document/read/13819916/1memoria-descriptivapdf-ajuntament-de-coll-de-nargo
Llegia:
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-just-de-pinyes-coll-de-nargo
A uns 200 metres a llevant de la
casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les
restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció
de la casa nova de Pinyes, després del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic que s’ha conegut en aquestes terres
fins als nostres dies - en substitució de l’antic mas, edificació adossada a
les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació
agropecuària.
L’església de Sant Just apareix esmentada l’any 1059 en què es vengué una
terra i un casal “in apendicio de Pinas, propre ecclesia Sancti luste…”. El
lloc, però, ja és esmentat el 959 i també en nombrosos documents del segle...
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=54&consulta=MCUyKzQl&codi=10769
Per la pista que des del Congost de Codó (Carretera de Coll de Nargó a
Isona) va a Sallent, dos-cents metres a llevant de la Masia de Pinyes a mà
dreta del camí, sota uns roures, hi ha una partida coneguda com El Bosc de Sant
Just i on tradicionalment s'hi ubicà una església dedicada a aquest sant.
En el lloc on s'observen restes constructives, els propietaris del Mas de
Pinyes hi localitzaren una roda de molí de conglomerat amb encaixos laterals i
perforació central, que encara conserven.
Segons "Catalunya Romànica" les parets d'aquesta església foren
reutilitzades per a la construcció de la casa nova de Pinyes després de la
Guerra Civil.
El primer esment d'aquesta església és de l'any 1059.
Quan al topònim
Coll de Nargó, us deixo un enllaç a l’Onomasticon Cataloniae del filòleg,
reconegut mundialment, malgrat ser i reivindicar-se com a català, Joan Coromines
i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener
de 1997)
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=14818
Com és mal costum en aquest dissortat reialme on dediquen lloances als corruptes i es blasma als que viuen del seu treball honrat, ens cal la vostra ajuda per completar la informació d’aquest mas , sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com
Ah!, sense cita
prèvia, norma que es fa servir sovint per justificar l’omissió del deure desocors en els àmbits de la salut, i altres activitats de les mal dites “administracions públiques”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada