Llegia de la casa del carrer Bisbe Torras i Bages, 20;
cantonada amb Francesc Maria Masferrer,
coneguda com CASA ESPONA; immoble que es troba al límit amb el nucli antic, en
la franja dels ravals, fora muralla.
La seva presència en el context
edificat causa un cert impacte urbà per la complexitat volumètrica i la
singularitat formal.
L'edifici segueix el desnivell del carrer, fa cantonada i presenta tres
façanes vistes i la quarta mitgera, amb una sèrie de volums a diferents alçades
i esglaonats, de quatre i cinc plantes, que reculen o avancen tot introduint-hi
un ritme dinàmic i irregular, més propi de l'arquitectura modernista.
Malgrat això, la simplificació dels elements compositius, com format de
portes, finestres, teulades, tribunes o torre-colomar li donen un caire més
pròpia del llenguatge noucentista. Les cobertes tenen una (cossos laterals) o
dues vessants (cos central), són de teula àrab i acaben en potent barbacana
sobre bigues.
El desnivell del carrer provoca l'existència d'un semisoterrani i que l'accés
a l'habitatge s'hagi situat a l'alçada del primer pis.
És interessant la solució d'aquest accés, amb escala i reixa de ferro ben
treballat.
Damunt la porta principal hi ha un mosaic de ceràmica que representa els
màrtirs Llucià i Marcià.
Els paraments són llisos, estucats i pintats.
https://www.vic.cat/bustia-ciutadana/7603
El Valentí Pons Toujouse, recull que
l’autor fou Bernat Noguera Noguera (anys 1916-1918), autor també de l’ampliació
de la Casa Josep Vinyeta, al carrer de l’ Arquebisbe Alemany, 12, d’aquesta ciutat de Vic.
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vic/tots/casa-espona
Cap dada del promotor, aventuro com hipòtesis – pel cognom – que tingui
relació amb el mas de més prestigi del terme d’Oris, el de l’Espona, documentat des del 997, i que és emplaçat en un entrant del Ter, sotal’espadat del Purgatori. Ens agradarà,
en el seu cas, tenir-ne confirmació als emails castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada