EL BEC A LA PARRÒQUIA DE SANT VALENTÍ DE L’ARCA. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS / LA GARROTXA SOBIRANA

 

Llegia a ;

https://www.camprodon.cat/wp-content/uploads/2022/03/CATALEG-DE-MASIES.pdf

Apareix com a propietari  Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014)

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/sant-valenti-de-l%E2%80%99arca-el-ripolles/

Gran conjunt arquitectònic format pel mas, amb dos volums de teulats a dos vessants, i la pallissa, amb un gran volum de teulat a dos vessants. Caldria esmentar també dos petits adossats a la façana de llevant del mas, i un petit cobert davant d´aquest. Hi ha sobretot dues coses destacables d´aquest gran mas: primer, la façana meridional del mas, que presenta planta, pis i golfes, essent formada la planta per quatre grans arcs de pedra, que arreceren a sota maquinària i galliners, i les golfes formades per set arcs de pedra, i en segon lloc, la pallissa, de grans dimensions, de planta i dos pisos, amb grans arcs de pedra a les obertures de la planta i del segon pis. A llevant de la pallissa hi ha avui el femer en el que havia estat l´era. Nogueres, fruiters, i sobretot grans roures , pels voltants.

Aquest conjunt arquitectònic encarat a migdia, destaca sobretot per aquestes façanes meridionals dels seus dos grans edificis: el mas i la cabanya. La del mas, arrebossada i pintada de color blanc a diferència de la resta de façanes, presenta moltes obertures: les de la planta baixa, molt grans, formant una galeria porxada, les quatre verticals i estretes del primer pis, i les set obertures rematades per arcs de pedra de les golfes. La cabanya, més nova que el mas, també té moltes obertures a migjorn, de les quals serien especialment destacables les tres del pis superior que van decreixent de grandària d'acord amb la inclinació del teulat. Caldria corregir la planta baixa del mas que avui té la funció de galliners i de recer de màquines.

Quan al topònim Salarsa , us deixo un enllaç a l’Onomasticon Cataloniae  del  filòleg, reconegut mundialment, malgrat ser i reivindicar-se com a català, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36269

Com és mal costum en aquest dissortat reialme on dediquen lloances als corruptes i es blasma als que viuen del seu treball honrat,  no hi ha gaires dades “ històriques”  de la casa , ens  agradarà tenir-ne  noticia  a l’email  castellardiari@gmail.com

 

Ah!, sense cita prèvia, norma que es fa servir sovint per justificar l’omissió del deure de socors en els àmbits de la salut, i altres activitats de les mal dites “ administracions públiques”.