La notorietat pública d’en Perot Rocaguinarda, comença amb la intervenció d’un bisbe ‘polític’ , i acaba l’any 1.611, quan Francisco Hurtado de Mendoza Cárdenas (?, ? – Barcelona, 14 de octubre de 1615), com a virrei de Catalunya gestionarà, a contracor, l’indult del bandoler. Hi ha constància escrita que a primers d’octubre d’aquell mateix anys, marxa a Nàpols com a oficial de l’exèrcit, es desconeix quan va morir però el 1.635 encara vivia exercint de militar a Itàlia.
La fama d’en Perot, farà que se li atorgui un paper en el Quixot, on certament se li adjudica més el paper de lluitador per la llibertat, que el de lladre del camí ral. Més enllà de l’oportunisme de citar un personatge rellevant de l’època, no hi ha cap constància d’un coneixement personal, entre l’autor del Quixot i en Rocaguinarda. Inversament podem dir en relació amb Mn. Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (, Tortosa, Baix Ebre, ca. 1578 o 1579 ) , ‘Vicenç Garcia’ , el Rector - Poeta de Vallfogona de Riucorb, amb qui possiblement tingué una bona amistat.
Perot Rocaguinarda feia famós el crit “a carn, a carn” amb que alhora que esperonava als seus homes, paralitzava d’espant als seus enemics.
El Josep Olivé Escarre, disposa d’una col·lecció de mes de 3000 fotografies de Catalunya, patrimoni immoble, patrimoni natural,..., de mides 13X18 en color. Si esteu interessats coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada