https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/46713/inversors/estrangers/compren/complex/hoteler/montanya/seva
El cert però, és que no trobàvem ningú per a preguntar-li com s’accedeix a la masia, i ens limitàvem – que no es poca cosa - a retratar i documentar, la casa de l’Estanyol, l’alzina grossa, l’hotel i la capella de Santa Maria de Montanyà, i el nou fossar del Brull.
Sortosament, el bon Déu té pietat dels que fem aquesta tasca de posar en valor el patrimoni històric, artístic i/o natural de Catalunya, malgrat que sembla que això no interessa gaire, i que els temes centrals d’informació als mitjans públics i privats son SEMPRE, SEMPRE, corrupció, corrupció, violació, violència de gènere, desgràcies ‘naturals’, desgràcies ‘provocades’, corrupció, corrupció , lawfare, genocidis, guerres, corrupció, corrupció ...
El Jordi Sanjuan Cuní, em deixava un comentari al facebook ; no hi ha cap indicació per arribar-hi, entre l’hotel i el camp de golf un cop sortit de la urbanització s’agafa un petit camí asfaltat a ma dreta
El Muntanyà és esmentat en el Cens General de Catalunya del 1626, en els Capbreus i Llevadors del 1736-84, i en el nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860.
Documentada el 1045, i transformada més tard en la gran masia actual.
Té una capella independent dedicada a la degollació de Sant Joan Baptista, feta al segle XVIII.
Els hereus posseeixen documentació de principis del segle XI.
La descripció que en fa patrimoni Gencat, cal qualificar-la – per dir-ho de forma políticament correcta - de minsa; gran casal orientat cap al sud. La teulada és a dues vessants amb desaigua a la façana lateral.
Darrera la casa hi ha llissa a la qual s´accedeix mitjançant una volta de canó.
La part més antiga és una torre de defensa de darrera de l´edifici.
Les fotografies son del Jordi Sanjuan Cuní, quan puguem; hi ha molt a fer, el Brull però , està prop de casa, ens arribarem fins al Muntanyà i/o Montanyà, per retratar també la casa i la capella de Sant Joan Baptista ‘degollat’.
Hi ha una fotografia de l’any 1930, del Josep de Cabanyes ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya @gmail.com , castellardiari@gmail.com , amb la mateixa perspectiva que la del Jordi Sanjuan Cuní
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible. Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de Cabanyes, Marian Vives i de Casanova , Giró, R.,... i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada