ANOTACIONS D’UN VIATGE A SEVA. OSONA. CATALUNYA. EL MAS CENDRA I EL MAS RIQUER

Accedia fins al mas Cendra de Seva, situat al costat de la carretera que des l’estació del tren Balenyà, mena fins a Seva.

A Wikipedia trobava ; es tracta d’una masia amb un teulat a dos vessants que aboquen l’aigua a les façanes laterals. La importància històrica del mas es veu en el seu volum, compost per una planta, un segon pis i unes golfes. Està remarcat per finestres envoltades d’unes àmplies llindes de pedres. Es mostra com una obra feta al segle XVII.

El Cendra el trobem esmentat en el Cens General de Catalunya de l’any 1626, en els Capbreus i Llevadors de Rendes del 1736-84 i en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860.

M’agradaria que l’autor de la fitxa de wikipedia concretes la seva afirmació ; “la família Cendra va desintegrar-se a partir de l’any 1939, degut a les repressions ideològiques del govern de la dictadura de Franco, es van exiliar del país”

Des d’aquell moment el mas va ser ocupat per diferents masovers i les terres van ser venudes.

Actualment, la finca l’ha adquirit el prestigiós advocat Eugeni Gay Montalvo (Barcelona, 13 de març de 1946) i la seva família que l’han restaurada i l’han convertit en la seva residència.

Accedia posteriorment al Riquer on advertia un campanaret situat a l’angle dret de la masia; en aquesta ocasió no en recollia imatges.

Pregunto; hi ha capella al Riquer?. En cas afirmatiu en sabeu l’advocació?. coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Trobava un enllaç en el que s’afirma : https://caminadeseixample.files.wordpress.com/2015/12/balenya-seva1.pdf

Gran mas amb una capella i un entorn enjardinat molt polit.

Explotació agrícola familiar regentada per la mateixa família des de fa 700 anys.

Tenen diversos cultius de nogueres (10 ha).

No en fan esment però a : 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24051

Malgrat la canícula, i donada l’absència de dades ‘publiques’, l’ajuntament de Seva no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tampoc – i això quasi és de Jutjat de Guàrdia – d’un Catàleg de Masies, no hi ha altra opció que demanar dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).

Per als catalans, el patrimoni i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic