Malgrat això, el municipi no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni d’un Catàleg de Masies.
Aquesta dada corrobora un fet obvi, la ‘sensibilitat’ vers el patrimoni històric, artístic i/o natural, té poc o res a veure amb la filiació política. O, un cop assentats a la poltrona pública, tots els polítics actuen de forma similar. Agafeu la que més un agradi, o en el seu defecte proposeu una opció ‘nova’.
Em costava Déu i ajuda – que aconseguia per part de ciutadans sense càrrec públic i/o relació laboral a l’Administració local -, esbrinar que la masia de planta basilical que està situada al davant de l’església de Santa Maria de Montanyà, es deia el Petges, i era una de les masoveries que hi havia en els terrenys del Muntanyà.
A la llinda, damunt de la porta llueix l’any 1779, amb un símbol que – almenys per a mi – té connotacions marianes.
Seva va bescanviar el seu rol agrícola, urbanitzant bona part del seu terme, el resultat son quilometres d’asfalt, amb una baixíssima densitat de població que llevat d’un miracle minvarà de forma progressiva. Això, si Déu no posa remei – que no en té cap obligació – comportarà a mig i llarg termini, uns ingressos públics cada cop més reduïts, i unes despeses en creixement exponencial. Temps al temps.
Qui tinguí dades sobre el Petges i la seva història, que ens ho expliqui a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada