dilluns, 13 de febrer de 2017

PALAFRUGELL. IN MEMORIAM DEL CARRILET I DEL SEU MÓN.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de l’estació de Palafrugell , de la que no en queda més testimoni que les fotografies que feia en Luciano Roisin per encàrrec de l’Angel Toldrà Viazo que potser com ningú més, va capir la importància que tindria la imatge, i des de 1905 va iniciar una intensa activitat d’edició de postals fotogràfiques, que sota les sigles A.T.V , acabarien deixant-nos el record de la major part de pobles, i mots elements ornamentals i paisatgístics, no tant sols de Catalunya, sinó també de Mallorca.

Fou l’Àngel Toldrà qui amb un contracte de tres anys, portaria al nostre país al Luciano Roisin, que treballaria per ell durant aquest període.

Molt aconsellable la lectura d'aquest treball :
http://iesfredericmarti.xtec.cat/docs/recerca1011/alabert.pdf

Sortia del port de Palamós carregat sobretot de suro, més tard també va transportar passatgers, mercaderies diverses, bestiar i fins i tot feia la funció de tren correu.

Passava per Sant Joan de Palamós, Vall-Llòbrega, Mont-ras, Palafrugell, Llofriu, Torrent, La Barraca, Sant Climent de Peralta, Vulpellac, la Bisbal, Corçà, Cassà de Pelràs, la Pera, Púbol, Rupià i Flaçà, l’estació-terme del viatge on enllaçava amb el Tren Gros.

El Tren Petit circulava sobre la carretera, compartint l'espai amb autocars, camions i tota mena de vehicles, fet que anticipà la seva mort. Només se n'apartava per entrar a Palafrugell, on tenia un ramal que duia a la bòbila de la fàbrica de suro Armstrong.



L’estació de Palafrugell tenia 6 vies i tenia un edifici de viatgers d’una sola planta de 132 m2 amb la teulada a dues aigües. Al costat hi havia un a magatzem tancat construït amb armadura metàl•lica que tenia una via morta. El pati de mercaderies estava situat a la part posterior. Aquí anaven els carros per fer el transbordament.

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981), deixava unes paraules que tenen – encara – plena actualitat i vigència.


“En tot cas, el tren era el màxim progrés que hom hagués pogut somiar. El simple fet d’haver-lo construït i de fer-lo marxar denota un gust i un amor per aquest país molt gran. Si els nostre avis no haguessin fet el que feren, tot aquest racó de món hauria viscut molts anys en un isolament absolut.

Haurà fet la generació d’ara, en algun altre aspecte, un esforç proporcional?.

Catalunya té massa poques obres públiques i les té massa pobres per a menysprear una cosa que pel seu temps fou quelcom tan important.”


Durant el segle XIX – principalment a Catalunya – es feia una acció decidida en favor del tren, la pèrdua de la capacitat de gestionar els nostres recursos com a conseqüència del primer feixisme - i llevat del únic i brevíssim parèntesis de llibertat que s’ha vist a la península Iberica – que desapareixia ‘manu militari’ durant el llarguíssim segon feixisme – per no tornar, malgrat la ‘democraciola’ que patim – feia que s’abandonés aquest model, en benefici dels automòbils. Gràcies a la ‘brillant gestió’ dels feixistes i cleptofeixistes , el REINO DE ESPAÑA, pot presumir de ser el país més endarrerir en matèria de comunicacions d’Europea, ho compensem però, amb el Campionat Universal de Corrupció, que any rere any, guanyem sense esforç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada