ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE. LA SELVA DE MAR. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

El Joan Dalmau Juscafresa publica fotografies de l'església de la Selva de Mar, documentada successivament amb els noms de Sant Esteve de la vall de Subiradells (segle X), Sant Esteve de Mata, Sant Esteve de Mata de Selva i de la Selva. El temple primitiu no era pas situat al lloc de la parròquia actual: la primitiva església de Sant Esteve és l'actual ermita de Sant Sebastià, romànica a les afores del nucli de la vila. La nova es degué construir quan aquest nucli s'aglutinà segurament a finals del segle XVI o a inicis del XVII. L'església fou possessió del cenobi de Sant Pere de Rodes. Consta en la donació feta pel comte Gaufred d'Empúries l'any 974 i és confirmada aquest mateix any pel papa BebentVI (Sancti Stephani quae est in valle Subiradellos); també el rei Lotri el 982 i pel papa Joan XV el 990.

És esmentada el 1279 com "ecclesia de Silva" a les "Rationes Decimarum".

El 1316 i al 1362 "Sancti Stephani de Mata" i de "Mata de Silva", respectivament, consta com a parròquia. El 1367, l'abat Arnau de Sant Pere de Rodes, accedí a que Pere Porcell permutés els drets que tenia sobre "Sancti Stephani de Mata" per un altre benifet. Durant molt temps fou la única parròquia d'una rodalia molt extensa; l'església de Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu i, més tard, la del Port de la Selva, n'eren sufragànies (incorporava tot l'antic districte de Santa Creu de Rodes).

La construcció al nucli de la Selva de Mar de l'edifici original data cap a la fi del segle XVI i principis del XVII. A les llindes d'una porta i d'un armari encastat de la sagristia de l'edifici hi figura l'any 1605.

La destrucció de la part meridional de l'edifici, frontis i cloquer, tingué lloc el mes de febrer de l’any 1939 en explosionar el material bèl•lic que hi havia dins l'església; en aquell moment es cremà tot el que de combustible contenia. La peça més notable sembla, era el retaule major barroc, de fusta del qual resta, com a únic vestigi, el bust d'un ant que es guarda a la sagristia.

La reconstrucció fou feta poc després d'acabar la guerra. Segons es pot veure a les poques fotografies anteriors a aquesta que queden, al frontis de l'església desaparegut hi havia la portada, de marbre del país, barroca classicitzant (columnes, capitells i frontó rematat per esferes ornamentals), un rosetó i un seguit de badius de mig punt a la part superior que sonaven al terrabastall. El campanar era quadrat, amb arcs de mig punt i coberta de piràmide. Al mig de la plaça, davant la façana hi havia una creu de pedra damunt d'una alta columna, al mig de la qual, en baix relleu, hi havia la imatge de Sant Pere. Segons A.Cortada procedia de Sant Pere de Rodes i havia estat emplaçada davant l'entrada de la basílica del monestir (A.Cortada, "El valle de Matta y su comarca", San Juan de Puerto Rico, 1913, inèdit, exemplar en poder de la família de l'autor). Només hem localitzat una foto borrosa on es veu la columna i a la major part de la creu queda darrera les branques d'un arbre. Segons el mateix autor el retaule barroc també procedia de Sant Pere de Rodes. La creu de terme fou destruïda el 1936. El retaule major és de l'any 1956 i substitueix el d'època barroca, que fou cremat.

Fotografia de Jacob Casquete. 2008

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com de l’arquitecte autor de la ‘ reconstrucció i/o restauració’.

No en tenen tampoc dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Selva+de+Mar

L'any 1929, Santa Maria de les Neus del Port fou erigida en parroquial i la de la Vall passà a dependre'n. Hi hagué fortes protestes i accions per part dels veïns de la Selva.

Es agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com fotografies de l’església de Sant Esteve de la Selva de Mar, en els anys previs a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel General Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.