https://www.facebook.com/nicoledhouglan/media_set?set=a.1747211882188443.1073741967.100006989435116&type=3
El Faro de Palamós
explica David Moré Aguirre (Tossa, 1974) en el seu llibre Fars i senyals marítims, els fars més aïllats del Cap de Creus i de les Illes Medes eren els que tenien una mitjana provincial d'estada més curta -uns dos o tres anys-, mentre que els millors -i on les estades eren més llargues- eren el far de Palamós i els llums de Sant Feliu de Guíxols, on els faroners aspiraven a jubilar-se.
El far de Palamós es va encendre per primera vegada l'1 de setembre de 1865. La instal•lació tenia una aparença de llum fixa vermella, visible a una distància de 10 milles i la seva missió era -i és- il•luminar l'arc d'horitzó entre les puntes de Torre Valentina i Castell d'Aro. Al principi se'l va equipar amb una làmpada de metxes que feia servir com a combustible oli d'oliva, tot i que posteriorment es va canviar per petroli. I després ja vindria l'electrificació.
D'aquest far en depenen la balisa de la Llosa, la de les Illes Formigues i els llums del port de Palamós. Té una torre d'uns set metres d'alçada coronada per un petit balconet. Al voltant, les construccions -abans de la reforma- eren tancades, dins d'un recinte limitat per un petit mur amb pilars, una reixa de ferro i amb una porta també amb reixa de ferro.
Al llarg dels anys es van anar introduint canvis, la reforma més important d'aquest far però, va ser la de l’any 1975, quan l'edifici es va refer gairebé sencer. La instal•lació es trobava en molt mal estat a causa de les esquerdes en els murs mestres, algunes produïdes ja en els bombardeigs de la Guerra Civil Espanyola; i d'altres conseqüència de l'extracció d'una pedrera veïna, emprada per a la reparació del dic d'abric del port (La punxa; Els fars de la Costa Brava. Pàg. 23). Així, doncs, es va enderrocar quasi completament i es va aixecar de nou l'edifici, de dues plantes.
Com a curiositats destaca la llarga apagada que hi va haver durant la Guerra Civil. Va deixar d'il•luminar el 19 de febrer de 1937 i no ho va tornar a fer fins el 4 de març de 1939. La senyalització marítima de Palamós és la que més va patir els efectes de la guerra. Els bombardejos van destruir completament el llum del moll i van destrossar el far.
La ‘Guerra Civil’ és la denominació políticament correcta, que els sediciosos feixistes, desprès de la victòria militar contra el govern LEGÍTIM de la II República, donaven com a bona. L’església Catòlica Española – que entronitzava al sàtrapa,beneïa els afusellaments de republicans, i perdonava els gravíssims pecats dels vencedors – s’atrevia a qualificar-la com ‘Cruzada’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada