diumenge, 9 de març del 2014

SANT MIQUEL DE TRULLS. VIVER I SERRATEIX. BERGUEDÀ.

Cercàvem aquesta petita església i després de seguir una pista de terra, en bon estat, que sortia de la carretera de Navàs a Viver vam arribar a la masia, situada entre prats i visitàvem exteriorment els minsos records de la seva existència. 

 
L’església de Sant Miquel de Trulls era situada dins els límits del castell de Viver, al sector meridional del comtat del Berguedà.  

El lloc de Trulls també surt esmentat el 977. 

El lloc també és esmentat ja l’any 988 com un dels límits d’un alou donat al monestir de Santa Maria de Serrateix pels comtes Oliba Cabreta i la seva muller. Aquest comtes s’havien apropiat d’aquest alou perquè el seu propietari Gortregot havia traït els seus senyors (... et de meridie in termino de Trulles) 

La existència de l'església de Sant Miquel de Trulls no consta documentada fins a l'any 1187, any en què es consagrà l’església de Sant Miquel de Viver. En l’acta de consagració el bisbe Arnau de Preixens confirmava els béns de l’església entre els quals hi ha l’església de Sant Miquel de Trulls (Huc prefata ecclesia tenet et possidet ecclesia de Trulls) 

L’església de Sant Miquel no fou mai parròquia, car estava subjecta a Sant Miquel de Viver segons la visita al deganat de Berga l’any 1312. Fou condicionada com a graner després del segle XIX. Probablement restà com a capella de la masia de Trulls fins que esdevingué definitivament una dependència més.  

Al voltant de les restes existents de Sant Miquel de Trulls hi ha indicis de construccions d'aquest hipotètic cementiri o de trulls d'oli, dels quals fa referència el topònim.  

Al segle XV l'església fou molt modificada obrint una porta i escurçant la nau pel costat de ponent.  

Església romànica d'una sola nau molt modificada i adossada a la casa de Trulls. Originariament segons sembla pels seus vestigis, l’església constava d’una petita nau , orientada a llevant i rematada per un absis semicircular. Encara es poden veure els fonaments de l'absis original. 


A migdia es conserva una porta adovellada d'arc de mig punt que fou refeta al final del segle XV i posteriorment tapiada (hom la pot veure perfectament encara. 

La porta actual és al mur de llevant i és una obra posterior a la construcció romànica, així com l'òcul de considerables proporcions.
 
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada