Als costats i al darrere, s’intueix en la fotografia l’estructura del que fou abadia benedictina de Sant Llorenç del Mont, avui en ruïnes de les que ens diu la descripció tècnica ; L'església és una edificació del segle XI de planta basilical amb tres naus, sense transepte, capçades per absis semicircularssituats a l'est. Les naus, reforçades externament amb contraforts, eren separades per quatre arcs formers; només s'han conservat els del costat nord, ja que al costat sud, només queden els pilars rectangulars que els sostenien. Podem observar, gràcies al mur qu s'ha conservat per damunt dels arcs formers i que té vestigis de finestres, que la nau central era més alta que les laterals. De la decoració exterior dels absis tan sols han quedat les lesenes. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada ben centrada, mentre que l'absis central en té tres, també de doble esqueixada. Internament, l'absis major s'ha decorat amb tres arcs cecs, sostinguts per semicolumnes adossades amb capitells llisos, que emmarquen els tres nínxols on s'obren les finestres. Les semicolumnes s'aixequen sobre un podi sota el qual hi ha una cripta amb una finestra de doble esqueixada. Al costat oest, hi ha la porta principal, adovellada de mig punt i centrada per dos contraforts. Anava precedida per un atri del qual es conserva el mur nord. Així, als contraforts encara són visibles els signes deixats per les arcades que arrencaven d'aquest punt i formaven les tres naus, paral.leles a l'interior de l'església. Una altra porta semblant a l'anterior comunicava, pel costat sud, l'església amb el claustre. El clos monàstic, de planta quadrada, conserva sencera la galeria nord. Aquesta, coberta amb volta de quart de cercle, té una tipologia estranya en el romànic català, consistent en un mur cec amb tres obertures de mig punt i dos grans arcs situats als extrems que comunicaven amb les altres galeries. Pel que fa a les dependències, l'ala del costat sud devia ser la més antiga i formava part d'un edifici aïllat, contemporani de l'església, a partir del qual, a l'espai comprès entre aquest i l'església, es va bastir al claustre al segle XII.
Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, l’Empordà sobirà ), actualment deshabitat. Sense futur, el passat anirà esborrant qualsevol interès per aquest lloc i la seva història. Cal felicitar al MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, per aquest indubtable èxit.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada