Cal remuntar-se al segle XVI, per trobar-ne informació documentada, que tenim gràcies a la boníssima feina de Mossèn JOAN BAPTISTA MANYÀ I ALCOVERRO (Gandesa 1884 – Tortosa 1976).
Explica amb el seu to amical i proper, que en remenar el vell paperam de la cúria eclesiàstica de Tortosa, , ens apareix un primer el primer document datat l'any 1544, on consta que s'ha començat l'obra d'una capella o ermita sota el nom de la Mare de Déu de la Gràcia de la Fontcalda, on hi acudeix molta gent de diverses parts del món, per implorar a la Verge el remei de les seves malalties, coincidint amb els miracles que al convent d’Orta, fa frare Salvador i envia als infants a curar a La Fontcalda. En aquest document, afegeix que per manca de recursos per acabar les obres de la capella, queda autoritzat fra Joan Timoneda, per demandar d'almoines i altres subsidis de caritat per reedificar l'ermita, i que sigui ben rebut pel poble per establir una confraria. Datat a Tortosa el 25 d'octubre de 1544.
Aquí tenim un enllaç de dates força interessant. Per una part, aquest document revela la necessitat de fer obres d'ampliació, tenint en compte que els Pares Trinitaris encara trigarien dos anys en abandonar el convent. No hi ha constància dels motius de la seva marxa, però pel que sembla tot anava coordinat, és a dir, el nomenament de fra Timoneda com a ermità per no deixar la Fontcalda abandonada de culte.
Un altre document del 1564 posa de manifest la necessitat d'acabar les obres, amb facultat d'ampliar a tota la diòcesi de Tortosa la recaptació d'almoines destinades a la Fontcalda, per la manca d'hostatgeria per als malalts.
La lògica doncs ens concreta que, el convent, la capella o ermita dels Pares Trinitaris, va tenir una existència de tres-cents anys. L'ampliació i reestructuració a sobre l'anterior, regentada per diferents ermitans, va tenir lloc entre els anys 1544 i el 1764, data que es va inaugurar la nova església, que és l'actual. Les dependències de la capella vella i casa de l'ermità, van quedar tancades molt de temps, i el seu deteriorament era de lenta agonia, com passa en totes les coses que no tenen un manteniment.
Fins fa pocs anys, en que es va decidir enderrocar per fer-hi una plaça, encara es podien veure la trona, el presbiteri i la sagristia, que en els darrers temps (jo ho havia vist) es feia servir com a magatzem de begudes envasades del bar.
L’edifici que seguia, conegut com a casa de Bot, s’ha convertit en apartaments de lloguer, per fer-hi estades temporals, i atendre les demandes de la gent que continua venint a la Fontcalda.
Segons consta de la visita pastoral feta l'any 1692 per part del bisbe de Tortosa, Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700), va trobar-la (invenit bene), en bones condicions.
Mossèn Joan Baptista Manyà i Alcoverro, era com l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), un cristià i un home de bé :
Potser sí que els catòlics i els sacerdots han identificat massa la causa religiosa amb els enemics de la República i amb els rics de la terra...”
“Sempre m’ha desplagut el feixisme i sempre he estat partidari de les reivindicacions del proletariat, sota el signe de la justícia.
Ens agradarà rebre es vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada