dimecres, 27 de març de 2013

PENSAMENTS A L’ENTORN DE LA CASA DE SANT ANTONI DE PÀDUA AL FIGARÓ.MONTMANY

Em cridava l’atenció la majòlica amb la figura del Sant – del ‘meu’ sant -, i en venia a la memòria una petita història de la seva existència, dissortadament de màxima actualitat, ara que les regnes del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, estan en mans de l’Àngel Blau.


En vida de Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231), i encara avui , una de les injustícies més greus és la usura.

La restitució del préstec -amb interessos desorbitats dels burgesos- era considerat cosa ‘sagrada’. No hem avençat gaire en aquesta consideració, el pecat continua essent no tornar el crèdit, no pas escanyar als pobres, als febles, als malats,...

Aleshores però, els qui no tornaven el capital i els interessos en els terminis fixats, eren empresonats. Si transcorrien sis mesos, torturats, i si un any, condemnats a la pena capital. Ara en virtut de la compassió ‘cristiana’ del PP, son desnonats ‘manu militari’.

Sant Antoni predicava severament contra aquests abusos. En els seus sermons s’hi troben frases condemnatòries com aquestes: “El qui tingui, que deixi sense interès al qui no té, del contrari el seu diner serà el fiscal acusador davant el tribunal de Déu.


En un altre lloc compara el diner amb el fem, que si s’amuntona en un lloc fa pudor, però si s’escampa i distribueix sobre els camps dona fruit i riquesa.

En un altre sermó fa aquesta comparació: “És més fàcil que el llop deixi l’ovella, que les formigues abandonin els graners, que les mosques rebutgin la mel i les prostitutes als homes, que no pas que el ric usurer renuncií les monedes d’or o plata...”

La tradició explica que un poble, on predicava fra Antoni, va morir un home molt ric, avar i usurer. El sant s’acostà als familiars i els va dir: “El cor d’aquest home no està ja en el seu cos difunt, sinó en la seva caixa forta. Aneu i ho veureu. Obriren la caixa de morts i va aparèixer el pit escorxat d’aquell home, però sense el cor. Anaren després a la caixa forta i el varen trobar amb sorpresa i estupor. Ho havia dit Jesucrist: “On està el teu tresor,  està el teu cor...”

Sant Antoni no recriminava les riqueses per elles mateixes, sinó pel mal us que se’n fa. En els seus sermons repeteix que els bens temporals són do gratuït de Déu que cal distribuir també gratuïtament al pobre.

Aquesta idea no només la va predicar, sinó que en feu una obra social: “El Pa dels Pobres”, que ha arribat fins avui en que ja no es tracta només de pa de blat, sinó del pagament dels lloguers endarrerits a favor d’una padrina que viu sola amb una pensió no contributiva de misèria; per adquirir llibres escolars per quatre fillets d’una mare separada; per la compra d’una pròtesi o una cadira de rodes a un avi abandonat; per distribuir roba i medicaments; per un ajut puntual a magrebins immigrats, per contribuir a la lluita contra l’alcoholisme i la droga i fins i tot, per col•laborar en projectes agraris del Tercer Món.

L’Obra del Pa de Sant Antoni, és una de les institucions socials més rellevants de l’Església, tot i que no s’han publicat estadístiques, atès que resta anònim el qui dona i el qui rep. De la confiança al sant i a la seva protecció, ho proclama una dita popular -feta pregària- que encara resen algunes de les nostres àvies:


Sant Antoni gloriós,
vós que sou tan poderós,
feu que mai no em falti el pa
per avui ni per demà.


Amb els ulls curulls de llàgrimes, i mentre recollia la imatge de la casa, responia des dels fons del cor : Amén

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada