dilluns, 11 de març de 2013

LA CASA NEGRE DE SANT JOAN DESPI. CATALUNYA

L’Antoni Calvo Uribe em comentava que tenia intenció de fer una visita a Sant Joan Despi, i que posteriorment publicaria un àlbum de fotografies al grup de facebook Sant Patrimoni, on podreu veure una esplèndida mostra del seu treball.

El topònim DESPI , es salvava de la repressió genocida de 1714 per l’estultícia dels vencedors, que malgrat prohibir a sang i fetge l’ús de l’article salat , substituint-lo a fuetades i trets si calia, pel seu EL, LA, LOS, LAS, no advertien que estava incorporat a un bon nombre de noms de llocs : Despi, Desvern, Savall, Sacama, Sesrovires,...

En el cens de l’any 1900, hi havia 1172 habitants , en aquells anys Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932), ampliava la casa pel seu costat esquerre, on hi va edificar la galeria de la primera planta, situada sobre el cup de vi i el celler.

Pere Negre i Jover, va encarregar a Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949), refer literalment la casa familiar, tasca que es va dur a terme durant els anys 1915 i 1930 .





Hi ha un dibuix que ens explica com era la casa abans de que Jujol , amb la seva imaginació prodigiosa, la transformes en un nou edifici, absolutament Modernista en els seus plantejament , amb uns treballs però, tant a la façana com als interiors que recorden l’estil barroc.

l'any 1966, la casa passà a ser propietat de l'Ajuntament de Sant Joan Despí, per donació dels hereus de la família Negre. La manca de liquiditat que pateixen molts dels Ajuntament a Catalunya, s’explica en bona mesura pel fet que en absència d’una estructura d’Estat que es faci càrrec del patrimoni Històric, de la seva conservació i manteniment, les entitats municipals han assumit aquesta carrega financera, insuportable en moments d’atonia econòmica, com els s’estan patint tràgicament en l’actualitat.

L’any 1982, els arquitectes Antoni Navarro, Gabriel Robert i Xavier Güell ( tots ells tenen , de ben segur, un cognom matern, que ens agradarà afegir, sou pregats d’enviar-nos aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com ), van redactar un primer projecte de rehabilitació i van començar la consolidació dels forjats i la restauració de la planta baixa

La casa fou rehabilitada completament entre 1984 i 1990, amb el suport de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, amb projecte dirigit per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz ( Graus, Aragó 1936 ). Es restaurà el conjunt de l'edifici i s'urbanitzà l'adjacent Plaça de Catalunya.

L 'ajuntament desenvolupa a l’edifici activitats culturals, i socials, acull al ensems el Centre Jujol – Can Negre, que forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Els elements més peculiars de la casa son el dibuix de la façana, el coronament ondulant i sobretot la tribuna central que recorda un carruatge.

L'interior mostra una molt interessant escala octagonal coronada per un plafó decorat amb dibuixos en blanc i blau.
Altres interessants dependències son la capella – de la que desconeixen l’Advocació, i sabem únicament que en els dies foscos del genocidi contra Catalunya , 1936-39, les imatges de Santa Eugènia i de Sant Pere que la presidien foren destruïdes- amb una impressionant decoració en colors blau, blanc, vermell i daurat i ferro forjat; i el menjador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada