dijous, 28 de març de 2013

MONTBLANQUET. L’URGELL. LLEIDA


L’Enric Sànchez-Cid ens envia la crònica de la seva visita a l’església de Sant Andreu de Montblanquet , a la comarca de l’Urgell , on es venera una imatge de la Mare de Déu de la Llet.



Sortint de Montblanc cal dirigir-se en direcció a Tàrrega. Aleshores es troba a mà esquerra el desvio a Blancafort i d'aquí es segueix la carretera que indica Omells de Na Gaia. Abans d’arribar-hi apareix el llogaret de Montblanquet.



Va pertànyer al monestir de Poblet fins a l'any 1835. Més tard, el poble fou agregat de Vallbona de les Monges, però mai va pertànyer a la baronia de Vallbona.

El castell de Montblanquet és esmentat ja al 1156, el 1195 fou donat a Poblet. Hi ha notícies que l'any 1407 tenia una presó i també es conserva el Llibre de la Cort de Montblanquet de 1440.

L'església romànica del segle XII, dedicada a Sant Andreu, és de línies cistercenques. D'una nau rectangular amb absis quadrat a llevant, on s'obre una finestra de doble esqueixada i amb arc monolític. En aquest mateix mur apareixen tres carreus amb perforacions per aplicar les gafes . Coberta de canó i a dues vessants d'aigües. Mènsules malmeses i varies desaparegudes.



Portalada dovellada oberta a migjorn i en aquest mateix mur s'obre a mitja alçada una rosetó gòtic: la roda està treballada en un sol carreu , si bé en els punts de les IX i de les III horàries hi ha un afegit de ciment, arran d’haver estat malmès durant la disbauxa del 1936. La roda queda circumscrita dins d’un carreu quadrat format per quatre quarts independents i, també, afegits.

1.         També estan treballades en un sol carreu les rodes del claustre de Vallbona de les Monges.




 En el mur de ponent s'hi troba l'espadanya per una campana.



La Imatge de la Mare de Déu , de mirada llunyana, es assentada en un escambell amb coixí. La peanya està decorada. Coronada, porta vel fins l'espatlla i el mantell passa envoltant el braç dret, cobreix les cames i li arriba fins el peu dret. El vestit, de color blau, és de coll rodó, senzill, que arribant-li fins els peus, deixa veure la punta del calçat. Amb la mà dreta prem el pit esquerra, que li surt per un trau del vestit. La mà esquerra la recolza en la cama esquerra del Fill. El vestit s'emmotlla al cos i es cenyit a la cintura. Els plecs són aguts.



L'Infant està assegut sobre la cama esquerra de la Mare, dirigint la boca al pit esquerra , però sense arribar-hi. La mà dreta la recolza en el canell de la Mare. No porta corona. El vestit poc acurat.

És de fusta policromada de la segona meitat del segle XIII, constituint aquell grup d'imatges en que es perdia el hieratisme de la Mare de les primeres imatges romàniques i es donava una relació més humana entre Mare i Fill .

  Es troba en la Sala I, nº 24, del Museu Diocesà de Tarragona. Fotografia obtinguda per amabilitat de la Sra. Sofia Mata del M.D. de Tarragona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada