diumenge, 24 de març de 2013

MODERNISME A TÀRREGA

Ens aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, per retratar l’establiment "Cafè Estació".

No disposa – encara – Tàrrega d’un Catàleg del seu Patrimoni Històric i/o Artística ; per aquesta raó trobava alguna mancança en la informació històrica que comença quan Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956), rep l’encàrrec d’aixecar l’edifici-Palau que es coneixerà com ‘Cal Maimó’; no trobava qui d’aquesta nissaga tant vinculada a Tàrrega li ho encomanava, i sou pregats de fer-nos-ho saber al’email coneixercatalunya@gmail.com



L’edifici datat de l’any 1898, està estructurat en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures creades a les dues façanes visibles de l'edifici estan disposades seguint un eix estructural molt regular entre elles, compost d'eixos verticals. Presenta una solució en xamfrà. S'hi crea una torratxa que sobresurt de la resta de l'edifici amb la superposició de dues plantes més i el coronament d'un pinacle, que fa de xarnera a les dues façanes. El prisma és cobert de teula vidriada d'un color vermellós. Edifici emmarcat dins el corrent modernista amb una ornamentació neogòtica en alguns elements ornamentals. Tot el mur està fet amb carreus de pedra regulars, disposats sobretot en els tancaments. S'utilitza ferro forjat a les baranes dels balcons i teula àrab a la coberta plana. La planta baixa està disposada mitjançant cinc arcades de mig punt junt amb l'entrada principal (en arc de mig punt), que es troba a la zona central inferior del pinacle. En el timpà d'aquests portals hi ha reixes de ferro forjat, dissenyades a l'igual que la porta pel mateix arquitecte de l'edifici. Una cornisa separa la planta baixa de la resta de l'edifici modernista. Les dues plantes superiors s'estructuren d ela mateixa manera pel que fa a les obertures. Hi ha cinc finestres per façana i pis. Cada una d'elles és idèntica tipològicament: aporten un trencaaigües destacable que finalitza en dues petites mènsules a banda i banda. Solament unes quantes finestres allindades tenen la sortida en una balconada amb barana de forja. En total hi ha vuit finestres amb balcó, sense comptar les dues obertures centrals de la torratxa, que també en tenen. La coberta és amb teules àrabs i està sostinguda per un bigam fet amb cabirons de fusta treballada en la seva part exterior que sobresurten respecte del mur de la façana.



El detall del filat creuant un ampliéssim espai és la mostra palesa, que les mal dites ‘empreses de serveis públics’ – de capital Español – venen obligades a ‘ dessolar la terra catalana’, tant com sigui possible amb els seus treballs i/o instal•lacions.

El tren – vehicle de progrés – no ha estat mai objecte de devoció per part de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, podríem fins parlar ‘d’aversió’ pel que fa al franquisme, i als seus ‘successors’. Aquesta discontinuïtat - quan no clarament desídia política - explica en bona mesura primer , l’aturada en el creixement econòmic de la ciutat i la província, i posteriorment l’abandó demogràfic, que ha assolit una magnitud de catàstrofe, en moltes de les nostres comarques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada