diumenge, 30 de desembre de 2012

PARROQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE BELLVEI. PENEDÈS JUSSÀ

Refeia el que anomeno ‘la ruta del primer feixisme’ ; en aquest cas , el recorregut de la N-340 des de Molins de Rei, fins a Cambrils, que des del primer d’abril de 1939, fins als nostres dies, ha tingut una mínima conservació i millora, trobava encara semàfors, i ara - l’estultícia s’encomana més que la grip - rotondes . Esmerçava en el trajecte quasi una hora més que en darrers anys del sàtrapa. L’agraïment a tots els que han fet possible aquest endarreriment, i d’una manera molt particular al PP i PSOE.

Entenem les raons ‘tècniques’ i ‘econòmiques’ que fan necessària la construcció d’autopistes i autovies a les terres del sud, i que desaconsellen – sota pecat mortal, segons prescriu l’Església Catòlica Reformada d’Espanya – fer-ho a Catalunya. Per això – entre moltes més raons – hom veu la independència com l’única sortida.

Aprofitava el semàfor de Bellvei al Penedès Jussà, per entrar al poble i visitar la seva església parroquial dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu.

L’any 1556 la missa era oficiada per un vicari de la Gornal els dies de festa a la capella del castell.

L’any 1620 la baronia de Castellet, Bellvei i les quadres de la Muga passà a mans de Maria d'Aguilar [ en algun lloc, llegia baronessa, i en altres comtessa, descarto la segona hipòtesis perquè és un títol castellà, i m’agradaria saber l’ascendència d’aquesta Maria d’Aguilar - . en tot cas, cal agrair-li – en la part que li toca, l'any 1645 encara es realitzaven donatius populars per a les obres de l'església - la construcció d’aquest edifici.

Les campanes de l'espadanya daten de 1738.

L’any 1804 la Parròquia obté l’autorització de portar llibres ‘ Sacramentals’ propis, mantenint-se però com a sufragània de la de la Gornal.

L’any 1859, Bellvei és reconeguda com a Parròquia independent, dins l'arxiprestat d'El Vendrell.


L’ any 1865 té lloc el tancament del fossar annex. En aquest espai l’any 1998 s’aixecarà una ampliació que configura l'ala més oriental del temple.

De la descripció tècnica reproduïm : La façana ‘ tradicional ‘ és arrebossada i pintada de color grana. Presenta una porta amb llinda emmarcada per carreus irregulars. A sobre hi ha una petita finestra quadrada amb marc de carreus regulars i un simple reixat.

Destaca l'espadanya de dos cossos que conté dues campanes. La porta d'accés és revestida de llauna. S'accedeix a l'edifici mitjançant una llarga escalinata.


L'interior és d'una sola nau amb volta de canó i tres capelles laterals per banda. Al costat esquerre del creuer hi ha una nau de construcció moderna. Tot l'interior és decorat per pintures murals fetes per un sitgetà del que ens agradaria conèixer el nom i cognoms. Les ceràmiques del Via-Crucis son d’en Josep Rovira Noto, i el disseny de les vidrieres de Josep Reventós – ens manca el segon cognom -. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


L’any 1918 Josep Salvany Blanch, retratava l'altar major, de tipus renaixentista , això ens dona ocasió de comparar-lo amb la còpia actual. L’església situada dins del ‘cercle boig’ va patir un incendi en els dies tristos del genocidi contra Catalunya 1936-1939.


L’any 1957, Santa Maria de Bellvei deixava de pertànyer al Bisbat de Barcelona, per fer-ho a l’Arquebisbat de Tarragona. L’església catalana malgrat les dificultat i pressions extremes, manté la seva lleialtat i vinculació amb el Bisbe de Roma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada