divendres, 14 de desembre del 2012

EL FARELL DE LES VALLS DEL MONTCAU

Em delectava – ho tinc per costum – amb la imatge de la dita Casa del Farell de les Valls del Montcau, que havia fet el Tomàs Irigaray Lopez, des de l’alçada de Sant Jaume de Vallhonesta.


Fins en el seu estat actual, degradada quasi a la més absoluta ruïna, contemplar des de la llunyania del Puig Gili, o de Sant Jaume de Vallhonesta, o del camí del Pont de Vilomara, la casa del Farell, ens desperta un viu desig d’apropar-nos, per gaudir – encara - de la contemplació de la seva majestat.

La toponímia ens planteja sovint preguntes de difícil resposta, Far, és un lloc comú en mols llocs de Catalunya, on clarament el significat “foguera que servia de senyal” sembla imposar-se per qüestions de lògica; son llocs molt elevats, visibles des de molts punts, i en alguns casos, son seu alhora d’advocacions, habitualment marianes, que en la terminologia de la fe, ens “donen llum”, o “ens guien vers el Cel”.

Far , en la llengua llatina, vol dir blat, i si anem més enllà del que sembla evident; avui l’espai de les Valls del Montcau està dominat pel bosc; sabem però que fa només dos-cents anys, això eren camps de vinya que satisfeien les necessitats d’aiguardent de les colònies americanes, i d’aquest període en forma de tines fetes amb pedra seca, en trobareu força exemplars encara en molts llocs d’aquestes contrades; la pregunta és, i mil anys enrera ?, doncs possiblement els conreus de blat dominaven per arreu, i d’aquí el nom d’aquesta casa, Farell , que senyoreja la vall que formen les rieres de la Santa Creu i de la Mata-rodona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada