dissabte, 31 de maig del 2025

IN MEMORIAM. ESCOLA DOMINICAL DE L’ESGLÉSIA EVANGÈLICA DE SANT PAU. BARCELONA

 

Llegia de l’Església Evangèlica de Sant Pau de Barcelona ;  el 20 de març de 1932, s’inaugurà l’actual temple del carrer Aragó, 51


Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com



S’hi feien classes dominicals.

https://www.perplexity.ai/search/esglesia-evangelica-de-sant-pa-Je99HSZuQvaqyBNrg_0DjA

https://www.perplexity.ai/search/qui-va-ser-l-autor-de-l-edific-gHWlWQkRTF2wZoYwoj6yaA

Sembla que el promotor va ser l' Antoni Vallespinosa i Català (Valls, 1832 — Londres, 1887), malgrat que la gestió quan s'aixecava l'edifici la duia el pastor,  Arenales Ortiz, Agustín (1869-1941)

  No trobava dades l'autor. 

https://www.esglesiasantpau.org/historia

La mal dita I.A , més " artificial " que intel·ligent no té clars conceptes com AUTOR, PROMOTOR . El futur s'endevina ple d'estults, en creixement exponencial  des de les dades actuals que fan feredat. 

És difícil trobar feixistes entre els fidels evangèlics.

divendres, 30 de maig del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLEFIÀ ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA. BADALONA

 https://www.llefia.org/gallery/main.php?g2_itemId=37315

https://www.llefia.org/gallery/main.php?g2_itemId=37000

Quan al topònim  Llefià :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23539

La població de Badalona era de poc més de 44.291 ànimes,  quan uns veïns del barri que eren a l'atur  van construir l’església de Llefià, advocada a Sant Antoní de Pàdua,  i el 15 d'agost de 1935 s'hi va celebrar la primera missa. Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com

L’any 1934 s’havia   celebrat  la primera missa en un garatge de la família Escaribill al carrer Lourdes , oficiava  el rector de Sant Adrià de Besòs

 Des d'ençà aleshores es va formar una junta de veïns per desenvolupar-hi una capella

L’any  1936 , en els dies foscos que seguien a  l’alçament dels militars feixistes encapçalats general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRXÀTIC de la II República Española, hi va haver un intent de cremar la capella,  gràcies als veïns es van poder salvar les imatges i la majoria del temple, a partir d’aleshores però,  la capella va servir com a magatzem, presó i teatre.

En la dècada dels 50 diverses famílies de veïns comencen a viure a la capella, el 29 d'abril de 1961 l'arquebisbat estableix canònicament la capella com a parròquia el 13 de juny de 1961 i mossèn Joan Carrera i Planas és nomenat primer rector de la parròquia, el 24 de setembre de 1961 s'ofereix la primera missa oficial com a parròquia a partir d'allà comencen diverses activitats.



L'1 de gener de 1962 es beneí el nou sagrari i el 25 de desembre s'inaugura la nova campana, el 15 de desembre de 1963 es beneeix l’ampliació de la parròquia la nova imatge del crist i la rectoria.



https://www.facebook.com/100063713463368/posts/celebraci%C3%B3n-en-la-parroquia-de-sant-antoni-de-padua-de-llefia-de-la-santa-misa-d/1291241946342909/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/08/goigs-sant-antoni-de-padua-badalona.html

Badalona tancava l’exercici 2024 amb 227.083  habitants de dret

Sant Antoni, que era fill de Lisboa, i s’havia educat entre altres llocs a l’antiga ciutat universitària de Coïmbra, va morir un divendres, 13 de juny de 1231, a Pàdua. Per això és conegut com Sant Antoni de Pàdua, no obstant el seu origen portuguès.

 Tothom va plorar llargament la seva pèrdua. Tant, que un any després del papa Gregori IX el va canonitzar.

L’any 1946, Pius XII va proclamar Sant Antoni Doctor de l’Església amb el molt honorífic títol de Doctor Evangèlic. La carta de nomenament s’inicia amb aquestes bellíssimes paraules: “Exulta Lusitania felix… (és a dir, “alegra’t Portugal feliç”). Salta de joia, Pàdua venturosa, ja que vau engendrar per a la terra i per al cel un baró que ben bé es pot comparar amb un astre rutilant

https://www.guimera.blog/tribuna/exulta-lusitania-felix/



Que Sant Antoni de Pàdua, elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

 

dijous, 29 de maig del 2025

ESGLÉSIA DE LA RIBERA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. CLARIANA DE CARDENER, EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-ribera-clariana-de-cardener?fbclid=IwY2xjawKlYUdleHRuA2FlbQIxMABicmlkETEwbk00YVRoWG1UbFRTdENlAR6z6u96xLujJhPYFhqg1TcCi1GdJ24RWCc3cenO3WPYzHcUS_Z2p9H6ybgRfw_aem__kmTsrCJ8UIpSGmpegc4vA

Llegia de l’església  de la Ribera, a Clariana de Cardener , advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la influència herètica de l’església dekl REINO DE ESPAÑA que no admet allò que s’acordava al Concicli d’Efes.  

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, dins la parròquia de Santa Susanna, a través de la parroquial, depengué del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.

 Les primeres notícies d’aquesta església es deuen a l’existència d’uns molins situats a sota seu. La primera és de l’any 1114, quan el senyor del castell de Riner, Ponç Hug de Cervera, amb el consentiment de la seva muller Beatriu i de llurs fills Ponç i Ramon, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un molí situat al terme del castell de Riner, al riu Riner, al casal que tenia sota l’església de Santa Maria de la Ribera.

 Aquesta església i els molins apareixen esmentats diverses vegades durant el segle XII: 1129, 1143, 1147 i 1150, que no proporcionen cap dada nova.

 L’edifici antic ha estat reformat i no sembla que conservi cap resta antiga.



Fotografia .Isidre Blanc

Llegia que  hi és venerada una imatge de la Mare de Déu d’època romànica, de la que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

La IA localitza fins a quatre imatges:





Podria - perfectament - que cap fos de la Marededéu de la Ribera de Clariana de Cardener, ens agradarà però, rebre les vostres noticies a l'email castellardiari@gmail.com

Ja veieu que son MOLT MENYS que un club, oi?. 

Si existeixen, ens agradarà també, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com .

 El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.   

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO.  

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.


SANTA CONSTANÇA DE CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS

 


L'església de Santa Constança a Clariana de Cardener és un edifici amb orígens presumptament alt-medievals, tot i que no hi ha notícies documentades que ho confirmin explícitament. Aquesta església depèn actualment de la parròquia de Linya i només s'hi celebra culte un cop l'any. De l'edifici en va sortir una pintura sobre taula titulada "La Santa Cena" de Jaume Ferrer, que es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.



https://visitmuseum.gencat.cat/es/museo/museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona/objeto/sant-sopar-de-l-esglesia-de-santa-constanca-de-linya

Memòria dels treballs arqueològics a la necròpolis neolítica de Santa Constança (Clariana de Cardener, Solsonès). Sepulcre 2

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/8820#page=26

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.   

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO.  

Que santa Constança   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 

 

ESGLÉSIA DEL CASTELL GÓSOL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. GOSÓL. LLEIDA.

 


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-del-castell-de-gosol

Les restes, molt malmeses, de l’antiga església del Castell de Gósol, advocada a la Marededéu, mal  dita Santa Maria  per la influencia herètica de l’Església del REINO DE ESPAÑA que NO  reconeix el concili d’Efes,  es conserven a la part més alta de l’indret del castell.

La seva planta, molt curiosa, és orientada al nord-oest, amb la façana al sud-est.

En aquesta façana s’obria la porta i hi havia un òcul al frontispici.

 L’edifici no té absis i la nau consta de dos trams, el primer pràcticament quadrat, cobert amb volta de creueria, i el segon rectangular, més ample, cobert amb una volta de canó.

El seu aparell ha estat fet amb carreuons ben escairats de pedra calcària, disposats en filades uniformes, combinats amb peces de gres rogenc en punts singulars de l’estructura. La seva construcció no sembla pas anterior a l’època gòtica.

En el conjunt de l’església destaca, però, al cantó septentrional, una torre, que potser havia tingut alguna finalitat defensiva, però que més aviat cal relacionar amb l’edifici religiós, al qual sembla que s’adossa. Malgrat les grans transformacions i refeccions que ha sofert al llarg de la seva història, conserva uns certs interrogants que li donen interès.

https://www.perplexity.ai/search/santa-maria-del-castell-de-gos-Zh9i.Ck6RdSfmzk6AEdaVQ

Quan al topònim Gósol :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20784

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/10/santa-maria-del-castell-de-gosol-el.html

 La imatge romànica de la Mare de Déu, està actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.




És una talla de fusta policromada que data del segle XII, i representa la Mare de Déu, asseguda en un tron i amb el fill a la falda.

Si es conserven els goigs a llaor d’aquesta advocació de la Mare de Déu, i els teniu i/o els trobeu, son pregats d’enviar-me’ls a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

dimarts, 27 de maig del 2025

IN MEMORIAM. SANT ANDREU DELS PUJOLS DEL RACÓ. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS.

 Llegia que  es localitza entre els rius Ribereta i Mosoll, mig dissimulada enmig de l’abundant vegetació , l’església de Sant Andreu del Pujol del Racó (nom que li dona l’imponent mas que hi ha prop de l’ermita, remuntant la vall de la Ribereta del Pujol

 L’església també és identificada amb els noms de Sant Andreu de Mosoll o de la Coma.

D’aquesta ermita, avui enrunada, ens en parla un document del 1332 en que, Bernat de Sant Andreu, prior de Sant Llorenç absol els hereus del mas de Sant Andreu de Mosoll del lliurament al monestir de la quarta part dels fruits a canvi d’un cens anual en espècies o en diners. A canvi, els citats hereus havien de vetllar pel culte a Sant Andreu: els diumenges i les festes generals i un dia a la setmana i a més, havien de mantenir l’església il•luminada.

Un document poc més tardà, del març del 1343, on hi apareixen l’abat de Tavèrnoles Guillem i el prior de Sant Llorenç Bernat, fa referència a l’afer d’uns rèdits i drets de Sant Andreu.

Sant Andreu és una església d’una sola nau amb un absis quadrat orientat a llevant cobert amb volta de canó i una mica més estret que la nau. Al centre d’aquest absis, hi podem observar un nínxol que servia per a posar-hi la imatge Resta dempeus l’arc pre-absidal de mig punt , format per una pilastra amb imposta de pedres tosques i el frontís, coronat per un campanar d’espadanya amb dues finestres cobertes amb un arc de mig punt. Pel que fa a obertures, l’església rebia la llum per una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític situada al mur meridional de l’absis i per una altra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat que observem al frontís. La porta d’entrada, situada al mur encarat a migdia és d’arc de mig punt adovellat amb pedres tosques. A les parets de la nau hi ha uns contraforts inclinats.

L’estat de ruïna de l’edifici fa difícil establir-ne la cronología, però pel seu tipus i el seu aparell qui l’ha estudiat el situa entre als segles XI-XII.

https://web.archive.org/web/20081120034936/http://comapedra.ddl.net/Turisme/Cultura.aspx#casavella

https://www.perplexity.ai/search/sant-andreu-dels-pujols-del-ra-5xb1nR30RHiVJEDckSarSg

La recerca de la IA m’ha semblat excel·lent. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a  l’email  castellardiari@gmail.com

https://ermromcomaipedra.wordpress.com/1a/

El  sostre demogràfic de la Coma i la Pedra s’assolia al cens de 1857 amb 821 ànimes,  i es tancava l’exercici 2024 amb 282 habitants de dret, al cens de 1553  s’hi comptaven 39 focs,  Catalunya en tenia aleshores 59.750,  a dia d’avui,  Catalunya  ha patit i pateix  un creixement quantitatiu, i alhora  d’ençà de 1714 un decreixement qualitatiu que ens temem irreversible  hores d’ara

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO.  

Que l’apòstol Sant Andreu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


CAPELLA DEL MINGUELL. ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS.

 

Llegia de l’actual esglesiola del Minguell, advocada a  la Mare de Deu del Roser, al terme de la Coma i la Pedra, a la comarca màrtir del Solsonès que  fou edificada modernament, a principis del segle XX, per un paleta de la Coma conegut com el Mall, per encàrrec d’un capellà, fill de la casa propera del Minguell.  Ens agradarà tenir noticia dels noms, cognoms, lloc i data der naixement i si fos el cas de traspàs del promotor, i de l’autor d’aquest edifici a l’email castellardiari@gmail.com




https://ermromcomaipedra.wordpress.com/6a/

L’edifici està altrament a uns cinc-cents metres en línia recta de la  casa de l’Argelaguer, a prop d’on podria haver existit l’antiga església de Sant Julià d’Argelaguer, situada dins del districte del castell de la Pedra i depenent de la parròquia de Sant Serni de la Pedra.  A remarcar  però, que no queden restes visibles ni documents d’aquesta antiga església.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a  l’email  castellardiari@gmail.com

El  sostre demogràfic de la Coma i la Pedra s’assolia al cens de 1857 amb 821 ànimes,  i es tancava l’exercici 2024 amb 282 habitants de dret, al cens de 1553  s’hi comptaven 39 focs,  Catalunya en tenia aleshores 59.750,  a dia d’avui,  Catalunya  ha patit i pateix  un creixement quantitatiu, i alhora  d’ençà de 1714 un decreixement qualitatiu que ens temem irreversible  hores d’ara

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem, con s'acordava al Concili d'Efes,  que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, que s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a es les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, per aturar el genocidi del poble palestí, i perquè la venjança del Senyor s’apliqui amb rigor i de forma immediata. Amén !!!