IN MEMORIAM. DELS SAFAREIGS MUNICIPALS AL CENTRE DE VISITANTS LLUÍS VIÑAS GALBANY. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

La Carme Pecanins Luna em feia arribar una imatge de l’edifici que acull avui el Centre de Visitants Lluís Viñas i Galbany.

L’alcalde Lluís Viñas i Galbany (la Garriga, 1877 - 1937) va governar a la Garriga entre 1931 i 1934, durant el seu mandat es va dur a terme la construcció dels safareigs municipals, per part de l’arquitecte municipal Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), el safareig és una de les seves poques obres Art Déco ; fixeu-vos en les formes i els dibuixos geomètrics dels maons de les parets o del ferro de les portes, per exemple.

Lluís Viñas i Galbany distingiria a l’Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, Vallès Oriental, 17 de setembre de 1897 - Buenos Aires, Argentina, 11 d'abril de 1968) com a fill predilecte de la Vila. Dameson havia guanyat un concurs internacional de caricatures celebrat a Nova York el 1932, amb una caricatura del president Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933 )

De l’interior dels safarejos que estaven situats al mig de l’edifici no en queda res.
http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=454

Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar

A la Garriga no TOT és RASPALL, i la Carme Pecanins Luna farà punta als llapis de colors, per ensenyar-nos la petjada que deixaven entre altres arquitectes :

Raimon Duran i Reynals, C. Banys, 45 - c. Caselles
Antoni Pons Dominguez. Passeig, 79
Francesc Guàrdia i Vidal. Passeig, 44-46
Adolf Florensa i Ferrer. Passeig, 90-94
Xavier Turull i Ventosa. Ronda del Carril, 78
Lluís Planas i Calvet. Passeig, 81
Emili Sala i Cortés. Ronda Carril, 85-87
Josep Puig i Cadafalch. C. Carrerada 1
Tomàs Nualart i Bosch. Ronda del Carril, 2
Juli Marial i Tey, reformada per Marcel·lià Coquillat i Llofriu. Ronda del Carril, 67
Josep Domènech i Estapà. Ronda del Carril, 65
Josep Fontseré i Mestres. Ronda del Carril, 12
....

CAN BARRIL. GIRONA.

El Pere Sabater Costa‎ pública una fotografia antiga de Can Barril , a la Pujada Creu de Palau, 63 de Girona. Ens agradarà saber a castellardiari@gmail.com la procedència d’aquesta imatge

Segons consta en documentació estudiada per Montserrat Molí Frigola, Miquel Barril I, mestre de cases, projectà a l'entorn dels anys 1429-30 la construcció d'una “casa de pagès” per a la seva família, a Palau-Sacosta. La casa es construeix amb pedra procedent de les Pedreres de Girona i és projectada “amb torres i porxos perquè sigui un símbol i el refugi de tota la família”.

Posteriorment a finals del segle XVI, Jeroni Barril decideix “reconstruir i fortificar el seu casal”, que és projectat entre els anys 1578-1594.
L'edifici conservat recull les diverses fases constructives fins recentment.

Patrimoni Gencat ens expluca que l'edifici principal conserva finestres d'estil gòtic i clàssic, amb diversos motius decoratius i escultòrics com l'escut del llinatge Barril, així com les dates inscrites 1582, 1586, 1592 i 1594.

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/BARRIL.html

A la façana sud del primer pis de la masia hi ha dues obertures que conserven permòdols per al sosteniment mantellets, a manera de merlets.
La façana principal, encarada a l'est, disposa d'una porta d'arc de mig punt, adovellada, i finestres clàssiques amb una petita tronera circular. En aquesta façana també destaca l'existència d'un contrafort atalussat, a la dreta de la porta, i d'un contrafort prismàtic a l'angle sud.
La masia conserva com a mínim una torre de planta quadrada, d'uns 5 metres de costat, al lateral oest de la façana sud, a la qual se li adossen altres edificacions més modernes.

La torre és de tres pisos, amb una finestra renaixentista al primer pis, una gòtica al segon pis, i en el tercer pis disposa d'una obertura amb permòdols per mantellets en cadascuna de les façanes.

L'estudi de Montserrat Molí Frigola permet pensar que hi hauria hagut més d'una torre, de la qual en poden romandre restes en les edificacions visibles o en el subsòl.

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000073/00000098.pdf

http://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-girones/masos-girones-girona/1358-masos-palausacosta/1992-masos-girona-palau-barril

CASA LLORENS. LA GARRIGA. VALLÈS ORIENTAL

La Carme Pecanins Luna em feia arribar una imatge de la Casa Llorenç, al Passeig, 11 de la Garriga a la comarca del Vallès Oriental, projectada per l‘arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)

Patrimon i Gencat ens la descriu com ; vivenda unifamiliar aïllada. Consta de planta baixa, pis i torreta amb mirador. La totalitat de les parets són de la maçoneria ordinària. Les obertures estan encerclades amb obra vista amb escalonat amb llinda. Les arestes de les cantonades són també d'obra vista. La coberta està rematada per una torreta. La imbricació perimetral de les teules es transformada en un ràfec al llarg del balcó, aquest, està suportat per dues cartel·les que a la vegada emmarquen la porta principal. La volta està revestida de trencadís de color verd i blanc. La paret de més a prop és de maçoneria ordinària en el sòcol i pilastres. El reixat és de fusta.

Destaca com element singular el que la totalitat dels murs siguin de maçoneria ordinària. En el plafó ceràmic de trencadís hi ha la inscripció: "ANY 1907", limitat aquest per dos pinacles ceràmics.

http://www.gaudiallgaudi.com/CMWGarr.htm

N’havia fet una petita ressenya en ocasió de la visita que fèiem l’any 2013 amb el Josep Olive Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )
http://relatsencatala.cat/relat/la-casa-llorenc-al-numero-11-del-passeig-de-la-garriga/1046481

Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar.

CINEMA ALHAMBRA. LA GARRIGA. VALLÈS ORIENTAL.

La nissaga dels arquitectes Sala a la Garriga va deixar una empremta inesborrable, que des del nostre punt de vista no ha esta reconeguda com caldria.

Parlem de l’arquitecte Josep Sala Comas ( Barcelona1872 + 23/04/1970), fill del també arquitecte Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920)

Emili Sala i Cortés

22 CASA ANTONI PRATS I FERRER
69 CASA MERCÈ PLA MASGRAU
79 CASA EMILI SALA CORTÉS
83 CASA SUÑOL, JARDI I TANCA
90 EL PEDRÓ. JARDONS I TEMPLET. En col•laboració de Raspall
101 PANTEÓ DE LA FAMILIA FARGAS
119 TORRE ALBINA
192 CASA GRAU. CL. Sancho Marraco, 34
193 CASA GRAU. CL. Sancho Marraco, 36
LLAR COTTET

Jose Sala Comas ;

41 CINEMA ALHAMBRA
111 CASA DEL CARRER GUIFRÉ , 11
120 CASA JOAN BARANGÉ I DACHS
123 VILLA MAGDA/CASA JOAN ROMA
178 TORRE ENRIQUETA I PORTALADA

la Carme Pecanins Luna em feia arribar imatges de l’edifici del Cine-Cafè Alhambra, al Carrer Calàbria, 13 , de la Garriga , a la comarca del Vallès Oriental, que originàriament s'utilitza únicament com a cafè-bar i sala de festes.

L’edifici fou construït l'any 1913 per l'arquitecte Josep Sala i Comas

Es tracta d'un petit edifici urbà que cobreix diferents funcions socials. El més interessant es la façana d'estil Modernista tardà amb elements d'estil renaixement especialment a la part alta.

Sobre les tres finestres centrals trobem dos dibuixos d'escuts d'armes en les laterals i l'any de construcció de l'edifici en el centre.
https://www.lavanguardia.com/local/valles-oriental/20140826/54414021463/la-garriga-recupera-historico-cine-alhambra.html

No forma part de la relació de “monuments de la Garriga “
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Garriga

Ambdós arquitectes l’ Emili Sala i Cortés i el Josep Sala Comas, exerciren també a Castellar del Vallès, Vila que fins a dia d’avui, no ha “explotat” el patrimoni monumental que s’aconeguia salvar del tsunami de l’especulació urbanística.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/02/la-nissaga-dels-arquitectes-sala.html

Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, “dibuixant i pintora”, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA VALL D’ARAN.

Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran; L’Aran sobirà és també una forma correcta en llengua catalana, malgrat que no coincideix amb la traducció mimètica del castellà: Alto Arán) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran. Constituït el 1967 amb la fusió dels termes d'Arties, Salardú, Gessa, Tredòs, Montgarri i Bagergue, és el municipi més extens de la comarca, amb 248,9 km² (aproximadament el 40% de la Vall). Comprèn cinc entitats municipals descentralitzades: Arties e Garòs (en el terçó del mateix nom), Bagergue, Gessa, Tredòs i Unha (aquestes, en el terçó de Pujòlo); el cap del municipi és Salardú.

El terme més gran de Catalunya, creat també durant la dictadura franquista és Tremp, 302,8 km². En ambdós casos l’excusa és la reducció de despeses administratives – excusa que curiosament no s’aplica a la resta d’administracions superiors, que amb la “democraciola” s’han multiplicat exponencialment. La realitat en aquest cas, I EN TOTS ELS CASOS DE CONCENTRACIO DE MUNICIPIS és la de dessolar la terra, eliminant el sentiment de pertinença de les persones, i facilitant la destrucció del patrimoni i històric i artístic.

Havíem demanat al Col·legi d’Arquitectes de Lleida, confirmar les dades de naixement i traspàs de l’arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés (Barcelonaa, 22 d'agost de 1887 – Lleida, 1970) , que prendria part com a autor en 22 projectes d’edificis escolars , a les poblacions d'Àger, Alcarràs, Artesa de Segre, Arties, Balaguer, les Borges Blanques, es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Cervera, Durro, la Fuliola, Lés, Lleida, Martinet, Organyà, Puigverd de Lleida, Salardú, Seròs, Vallfogona de Balaguer, el Vilosell i Vinaixa. També l'any 1934 serà l'encarregat de la redacció del projecte definitiu del Col·legi Públic dels Raiers de la Pobla de Segur

L'obra de Villalonga en el camp dels edificis escolars continuarà després de la victorià dels sediciosos feixistes que feien caure el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , amb projectes escolars com l'edifici escolar tipus mixt de la Granadella, que actualment acull l'Institut l'Olivera, un projecte que data de 1945 però on els elements arquitectònics noucentistes hi són molt presents.

També en demanaven una fotografia. Les peticions son “urbi et orbe” i per descomptat agriarem a qualsevol persona i/o entitat que ens faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com

Els edificis de la Vall d’Aran foren promoguts en bona part per l’ Alcalde vitalicio de Caneján D. Francisco Deó Deó, del que en demanant dades del seu naixement i traspàs , i si fos possible una imatge a l’Ajuntament de Caneján .

El Francesc Carretero i Gaya m’enviava un email;

Tinc un recordatori de la mort de DON FRANCISCO DEÓ DEÓ a la venda en todocoleccion.

Posa: Falleció en su casa de Caneján el día 30 de Septiembre, habiendo recibido los Santos Sacramentos.....etc ...etc.

Caneján (Valle de Arán), Octubre de 1946

Salutacions  Cordials.

Espero vos siga d'utilitat.

Fotografia. Valentí Pons Toujouse

Edifici de l’escola Pública de la vila d'Arties, cap de l'antic terme municipal d'Arties, fusionat el 1968 dins el nou terme d'Alt Aran, el nucli de població està situada a 1144 metres d'altitud, a la confluència del riu de Valarties amb la Garona.

Fotografia. Valentí Pons Toujouse

Edifici de l’escola de Es Bòrdes (nom aranès) municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa. El nucli de població està situat en una zona molt muntanyosa, enmig de les Valls Deth Joeu i Garona, amb desnivells que arriben als 1.200 metres ; hi arriben afluents del Joeu d'ençà els estanys glacials de capçalera, com el de Romingau i Les Garses.

Fotografia. Valentí Pons Toujouse

Edifici de l’escola de Salardú (o Salardun en grafia panoccitana) la vila és el cap del municipi de Naut Aran, del terçó de Pujòlo, a la comarca de la Vall d'Aran. Atesa a la seva estratègica situació geogràfica, a l'entrada de la Vall d'Aran pel Port de la Bonaigua, a l'època medieval va ser fortificada.

ESCOLA ALEJANDRO RODRÍGUEZ ÁLVAREZ “ ALEJANDRO CASONA”. LES. ARAN. LLEIDA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE CANEJÁN I DEL SEU FILL IL·LUSTRE FRANCISCO DÉO DEÓ. ARAN. LLEIDA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

El Valentí Pons Toujouse em deia ; d’edificis escolars de la Vall no en tinc més. Es podria fer també un monogràfic amb totes elles juntes.

La de Vielha es veu que ja no existeix, la que ha deu ser dels 2000's

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/105969-enderroquen-lescola-vella-de-vielha.html?

fbclid=IwAR0h09hsewGuoAgALAlfoJuDI6Y4AgTO_3TuFXuZVMCnfDiLN0NgsWZuv80

Us convidem a participar en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista als pobles, viles i ciutats de la Vall d’Aran.

Esperem i us agraïm des d’ara les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com

EL MOLÍ HIDRÀULIC DE L’YLLA I EL SEU PONT, BALENYÀ. OSONA

La Covid.19 i la gestió maldestra que se’n feia des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, ens ha portat a la catastròfica situació que vivim, i que ens obliga de facto, a tornar al confinament voluntari.

Vaig fent publicacions gràcies als mòlts amics que em fan arribar i/o em permeten fer us de les seves fotografies; Joan Dalmau Juscafresa, Jose Delgado , Crisant Palau , Raul Pastó Ceballos , Carme Pecanins Luna, Valenti Pons Toujouse , Josep Sansalvador Castellet , … , i tants i tants que farien quasi infinita aquesta relació.

El meu signe del zodíac és capricorn, i com recull la saviesa “hi ha tres bèsties de mal menar: la dona, la cabra i el capellà”, aquest matí del 26.08.2020 m’arribava fins al Santuari de l’Ajuda de Balenyà, on admirava una vegada més les pintures murals, obra de Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009).

A la sortida m’arribaria fins al moli de l’Ylla, ho he vist escrit també com de l’Illa, al que a la pàgina del Ajuntament qualifica com un edifici del segle XVII construït sobre una estructura d’origen medieval.

Malgrat no hi ha cap dada que ho confirmi, el pont de dues arcades sobre el llit del Congost, que alhora que facilita/facilitava – advertia que hi ha una porta metàl·lica que en barra l’accés pel costat dels Hostalets- l’accés a l’edifici del molí, pensem que facilitava també el transit al Santuari de l’Ajuda a les persones que vivien, per dir-ho en termes actuals, al costat on avui hi ha el nucli dels Hostalets.

S’agrairia que es tornès a posar una indicació abans de creuar el pont de l’autovia.

El tema dels molins hidràulics a la llera del Congost, desprès Besós, és una més de les moltes assignatures pendents que tenim en matèria de patrimoni històric.

CASA RAMOS. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

La Carme Pecanins Luna, em feia arribar imatges de La Casa Ramos un edifici d'estil eclèctic construït a finals del segle XIX per l'arquitecte, Emili Sala Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), modificat i ampliat per l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934) i que sense cap mena de dubte és l'obra més afrancesada d’aquest arquitecte a la Garriga.

La casa acull la Fundacions Universitari Martí l’Humà, i dóna aixopluc a entitats i activitats diverses :

Aula d'Emprenedors

Arxiu Documental Cuspinera. Documentació relacionada amb l'arquitectura modernista de la Garriga propietat de l'arquitecte Lluís Cuspinera.

Centre Pilot de Suport a la Innovació vinculat a la UAB.

Aula de música. Escola de música, audicions, concerts.

Sopars amb història.

Cursos varis: d'Empresa, d'idiomes

Seu de la Càtedra Jean Omer Marie Gabriel Monnet (Cognac, 9 de novembre de 1888 - Bazoches-sur-Guyonne, 16 de març de 1979) de Dret Constitucional Europeu.

La Carme la visitava en ocasió de les noces d’or de la Lola Forns Farreras, l’Ezequiel Pascual Luna, amb qui té una relació de família.

Patrimoni Gencat la descriu com vivenda unifamiliar aïllada. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfa. Coberta de faldons amb pissarra. Les obertures estan emmarcades. Les llindes de la planta baixa tenen vessants d'aigua, els de la planta pis i les golfes són de mig punt. En els ampits de les finestres de la planta pis hi ha jardineres suportades per cartel3les. La coberta s'inicia amb una cornisa perimetral en forma de coronament i està suportada per mènsules que, alhora, limiten obertures i cantonades. L'entrada principal està valorada per un balcó-porxo limitat per una balustrada de pedra artificial.

Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar.

Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i confieu en la intercessió de la Mare de Deu de l’Ajuda, per poder superar la Covid.19

A l’eximi arquitecte dels Tolrà, l’Emili Sala Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), això de modificar edificis que ell havia construït, li succeïa també amb l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp 25 de juny del 1852- Barcelona, 10 de juny del 1926), i la casa Batlló a Barcelona.

Pensem que és de justícia reivindicar l’obra de l’arquitecte Emili Sala Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), al que ja triga massa a dedicar-li una entrada l’Enciclopèdia Catalana.