El Raul Pastó Ceballos, feia una fotografia bucòlica de l'antic monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, que es troba situat a extramurs de la vila de Gerri, al Pallars sobirà, a l'altre costat de la Noguera Pallaresa.
S'hi accedeix travessant el pont que creua el riu Noguera Pallaresa des de la població.
Es tracta d'un monestir construït durant el segle XII, del qual només en resta l'església monasterial, havent desaparegut les estances monàstiques i el claustre. Abandonat des de la Desamortització del segle XIX, només restà l'església com a lloc de culte i com a parròquia.
Durant les obres de restauració que s'hi porten a terme des de l'any 1997, l'any 2000 es va procedir a actuar al voltant de l'estructura absidial i sobre la sala capitular, una estructura de planta quadrada, d'època barroca , la qual amagava part de l'absis central. Al mateix temps es va procedir a a rebaixar el subsòl a l'angle nord-est de l'església, entre l'absidiola nord i l'edifici barroc. En aquest lloc va aparèixer la planta d'una petita edificació religiosa, de planta rectangular, orientada est-oest, amb tres absis a la capçalera.
L'absidiola lateral nord i part de l'absis central es trobaven sota l'estructura barroca, i els peus de la nau estaven parcialment tallats per l'estructura romànica de l'absidiola nord de l'església monasterial.
Els seus murs són construïts per pedres ben tallades, de petit tamany, lligades amb argamassa de calç.
Per les característiques formals i documentals, es pot dir que es tracta de l'antiga església dels segles X-XI, que fou substituïda per l'actual construcció l'any 1149.
Per tot el recinte d'excavació van aparèixer enterraments humans, possiblement relacionats amb l'església del segle XII.
A finals de 2009 i principis de 2010 es portà a terme una intervenció arqueològica en el marc del Programa Romànic Obert per tal de conservar i millorar l'església de Santa Maria. Es va decidir retirar les terres acumulades a tocar de la paret nord de l'església per tal d'acabar amb les humitats d'aquest sector de l'església.
Els resultats de la intervenció foren condicionats per l'actuació principal que era l'eliminació de les terres de la parcel·la annexa a l'església, fet que va provocar una major intensitat dels treballs a la zona més propera a la capella. Per tant, a la zona nord-est, es va realitzar una neteja superficial, una excavació a les dependències al voltant del claustre, mai arribant a nivells de pavimentació i la zona central una excavació més intensiva fins a nivells d'utilització.
L'excavació ha pogut comprovar el grau de degradació de les estructures del monestir, abandonat el 1835 i degradat per riuades d'inicis del segle XX.
Per altra banda, s'ha documentat una necròpolis a la rasa paral·lela a la paret de l'església. La cronologia és imprecisa, degut a que no s'ha documentat cap nivell clar ni material que pugui oferir una datació fiable, més enllà de dir que corresponen al període medieval, amb una utilització al llarg del temps com evidencia la superposició d'enterraments.
Pel què fa a les estructures del monestir, la intervenció ha deixat al descobert una part del claustre, que va perdurar fins a la desamortització de 1835. Al voltant d'aquest claustre aparegueren tot d'habitacions, tal i com acostuma a estructurar-se els monestirs.
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12040
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/02/goigs-santa-maria-de-gerri-gerri-de-la.html
Quan al topònim Gerri, d’etimologia pre-romana, probablement ibera - a Navarra hi ha també una vall de Yerri - hom defensa un significat de “ vall de parets de roca’
https://books.google.es/books?id=ISzLDwAAQBAJ&pg=PA194&lpg=PA194&dq=toponimia.+Gerri&source=bl&ots=tRNB8Hmrke&sig=ACfU3U30oqTi-Qq-BFi8SnmLoIRO__yeCQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjf647Vx7rpAhUrA2MBHWycC7YQ6AEwA3oECAkQAQ#v=onepage&q=toponimia.%20Gerri&f=false
Li explicava al Raul Pastó Ceballos, en ocasió de documentar el topònim VESPELLA, a la comarca del Tarragonès, que – com quasi tot en aquest món - la toponímia està MOLT lluny de la veritat absoluta, i els millors lingüistes, i citava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) acostumen a recollir TOTES les tesis conegudes, i només per excepció – quan el sentit és MOLT clar – eviten decantar-se per una o altra.
Que la Mare de Déu de Gerri Sal, intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim, en aquest tràngol amarg de la pandèmia de la Covid,19, i en tots els moments de la nostra existència.
