diumenge, 25 d’agost del 2019

EL BLANES QUE VA RETRATAR L'ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO

Cliqueu damunt d'aquest enllaç : http://postalsantigues.cat/blanes/


Va néixer a Barcelona el 17 de maig de 1867, i després de desenvolupar una intensa activitat econòmica, amb incidència més que notable pel que fa al coneixement de Catalunya, en el període previ a la Guerra Civil, va lliurar l'ànima al Senyor l'1 d'octubre de 1956, a l'edat de 89 anys.

Potser com ningú més, va capir la importància que tindria la imatge, i des de 1905 va iniciar una intensa activitat d'edició de postals fotogràfiques, que sota les sigles A.T.V , acabarien deixant-nos el record de la major part de pobles, i mots elements ornamentals i paisatgístics, no tan sols de Catalunya, sinó també de Mallorca.

Fou l'Àngel Toldrà qui amb un contracte de tres anys, portaria al nostre país al Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) , que treballaria per ell durant aquest període.


El francès desenvoluparia posteriorment una activitat frenètica que el portaria a recollir imatges per arreu d'Espanya.

Des de la seva seu del carrer Canuda 41-43 de Barcelona, l'Àngel Toldrà, que venia del món de les calcomanies, els cromos i les estampes, esdevindria el motor d'una activitat quin resultat ens permet avui, recordar com era aquella Catalunya, que l'incivisme d'uns i altres , acabaria convertint, en runes, desolació i misèria.

Les imatges editades per A.T.V i per molts dels seus col·laboradors són a hores d'ara,l'únic testimoni que ens resta del passat.

Amb tota la informació prèvia, vaig pensar que seria senzill, fins redundant potser, intentar fer una síntesi biogràfica d'aquest català universal, per qui senten devoció en cercles cartòfils d'arreu del món, i a qui la Gran Enciclopèdia Catalanam dedica una breu entrada :
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0277768.xml

Tinc l'esperança que el Cercle Cartòfil de Catalunya, s'animi a publicar les biografies de A.T.V, i dels catalans que a Barcelona, i en altres poblacions, van fer l'aportació del seu enginy en l'activitat fotogràfica a l'edició de postals.

Sóc plenament conscient que aquest article, únicament posa la primera pedra, d'una gegantina muntanya de dades, que ens cal recuperar de la vida i història de l'Àngel Toldrà Viazo, i en aquest sentit, agrairé a tothom que pugui afegir-ne alguna, que s'adreci a coneixercatalunya@gmail.com . castellardiari@gmail.com

Voldria deixar també un suggeriment; ara que es dediquen dies, setmanes, mesos i anys, a elements, activitats i persones, que no sempre tenen rellevància social; no fora el moment per plantejar-nos un homenatge a l'Àngel Toldrà Viazo, i als seus companysen aquesta aventura meravellosa de deixar-nos imatges del passat?.

Els escriptors i poetes, tenim l'encàrrec de guardar-vos els mots, de recordar-vos el nom de cada cosa, però l'A.T.V., i els fotògrafs d'aquell període, ens han guardat també les imatges que ens permeten saber de manera fefaent com era el món dels nostres pares , avis i besavis.

http://www.cerclecartofilcatalunya.com/documents/cronopostalsatv.pdf

http://postalsantigues.cat/atv-el-pioner/

dimecres, 31 de juliol del 2019

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Tenia el goig de trobar-me amb un membre del Grup de recerca de la memòria històrica del Municipi de Fonollosa, el Ramon Armengol, que em feia a mans un exemplar dels Quaderns de la memòria històrica, el que porta per títol 'L'ensenyança primària a Fonollosa'


Del tema no en diuen un borall:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa

Retratava els edificis que havien acollit una escola religiosa per a nenes, no aclaria de quina orde en concret, i que acolliria més tard, l'escola publica per a nenes de Fonollosa.


L'edifici esdevindria més endavant la seu del Consistori de Fonollosa.

Em cridava l'atenció que no se'n fes esment a:

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa


Retratava també un edifici del carrer nou que havia acollit l'escola de nens.

Ens agradarà tenir notíciaa l'email coneixercatalunya@gmail.com de la història dels edificis que acollien l'escola de nenes.



Fonollosa, assolirà reconeixement, si més no en l'àmbit català i democràtic, per la brutal repressió de què van ser objectes els seus veïns, en ocasió del referèndum de l'1 d'octubre, en relació a aquell fet ignominiós, una placa en guardarà perpètua memòria.


https://catmemoria.cat/es/lugar/fonollosa/


Esperem l'acompliment de les paraules de la CARTA ALS ROMANS , 12, 19 "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."





diumenge, 7 de juliol del 2019

FONDA RIUS. SANT LLORENÇ SAVALL

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08223

El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals.


Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX.


La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal.

https://www.facebook.com/151240355057916/photos/pcb.499421233573158/499420986906516/?type=3&theater
https://vallesos.cat/10/carpeta/

Tanquen per vacances des del 8 de juliol fins al dia 31.07.2019

Desitgem que descansin, i esperem ampliar aquesta minsa informació quan torni a engegar.

dimecres, 26 de juny del 2019

Magatzems Generals del Comerç. Barcelona

Autor: MAURICIO GARRAN ROMAN, enginyer de Camins, Canals i Ports. Director del Port de Barcelona ( Valladolid, 19.IX.1827 – Valladolid, 1898 ). Ens agradaria rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En aquest país és senzill trobar imatges de ‘persones poc recomanables’ , i esdevé una missió impossible, aconseguir-ne quan es tracta de persones de provada intel·ligència i dignitat.

http://geneaordonez.es/datos/getperson.php?personID=I118295&tree=MiArbol&fbclid=IwAR2r0qRKC3tyio3kW0PfRc5Iq4FXQg7Y6eoAFN1RAT88he_uxQdeh4jczNE

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1898/05/15/pagina-1/33407709/pdf.html?
search=Mauricio+Garran+Roman&fbclid=IwAR1mtGEVbxUC0vxDQNPSuLUkq_D205i_-Uft17ALEkpk-zlikkbKRDDYUiU

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1&id.districte=01&fbclid=IwAR2KMAu22Oy6YMiBgJVx9iFym2mwDTkoKN0R2lZ9pWyW0W3QJ-cqereweBU

Tot seguint esquemes similars als adoptats en altres edificis del nord d'Europa, dels quals els Docks de Londres són els més significatius, l'edifici s'estructura a partir de dos cossos edificats de planta soterrani, baixa i tres plantes pis, separats per un pas central; i a la vegada, cadascun d'aquests amb tres naus adossades i travessades per un passadís de comunicació i distribució de mercaderies, a cada una de les plantes. Aquestes naus es cobreixen amb cobertes a dos vessants seguint-ne la generatriu. Clou el conjunt, unint ambdós cossos, una peça rectangular i coberta amb terrat pla que s'obre al moll a través d'una gran porxada porticada que enclou el primer pis.

L'edifici va construir-se amb murs d'obra de fàbrica a cara vista (seguint la tradició anglesa) amb gruixos considerables, que ressegueixen el perímetre que conformen les diferents naus. D'aquesta manera s'aconseguia una millora de les condicions d'aïllament i protecció contra el robatori de les mercaderies que s'hi emmagatzemaven. A l'interior, per tal d'obtenir diafanitat a les plantes, es realitzà l'estructura a base de pòrtics d'acer laminat i reblonat que suporten voltes de maons a plec de llibre. En realitat es tracta d'una estructura dins d'una altra estructura que es connecten per tal de millorar-ne el travament. Totes aquestes solucions constructives eren avançades per a la seva època, per la qual cosa pot considerar-se avantguardista en el terreny de l'estructura i de l'energia, solucions motivades per les profundes transformacions en les operacions de càrrega, descàrrega i emmagatzematge de mercaderies, fruit de la substitució dels antics velers per vaixells a vapor de casc metàl·lic.

La coberta de les diferents naus, excepte el cos que conté la porxada, es feu mitjançant encavallades d'acer laminat que es recolzen directament sobre els murs perimetrals, tot alliberant l'estructura interna.

En l'actualitat, després de les reformes recentment realitzades, a ambdós cossos s'han obert un pati central d'il·luminació i comunicació per tal d'adaptar l'edifici als nous usos, sent el que correspon al Museu d'Història de Catalunya el més gran, i la intervenció realitzada en aquest cos ha permès conservar i entendre l'estructura original de l'edifici. En canvi, la intervenció realitzada en el cos de l'esquerra (seu de la Conselleria de Benestar Social) ha estat poc afortunada, ja que aquesta no permet en el seu interior transmetre la potència de l'estructura ni la seva qualitat arquitectònica com a espai.

Com a testimoni del tipus de construcció que es volia realitzar extrèiem aquest paràgraf de la memòria del projecte original indicant-nos com hauria de ser l'edifici, " sense ornaments superflus que representi clarament el seu objecte mercantil demostrant que la construcció ha estat presidida per la senzillesa i l'economia que són compatibles amb la solidesa, estabilitat i bones condicions".

https://www.espaisrecobrats.cat/magatzems-generals-del-comerc-museu-dhistoria-de-catalunya/

dilluns, 17 de juny del 2019

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ. SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Matias En Mais Castanyer‎ publica una postal antiga de Sant Feliu de Pallerols, on apareix la capella de Sant Sebastià, de la que ens diu Patrimoni Gencar que és d'una sola nau, amb absis pla i una petita estança en un costat. La nau està coberta amb arc de mig punt i una motllura que imita un entaulament recorre la part superior dels murs laterals.


El parament de la meitat inferior de la façana principal és de carreus grans i ben treballats, mentre que la part superior és de pedra petita i irregular. La porta és allindada i està emmarcada, a una certa distancia, per dues pilastres que aguanten un entaulament sobre el qual hi ha la forma d'un frontó triangular buit coronat per una creu
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/sant-feliu-pallerols-n-5-vista-parcial-ediciones-bergas~x119914215

Aquesta capella ja apareix documentada l'any 1570 com a Sacellum divi Sebastiani, l'origen de la qual és un oratori al costat de la via romana precursora del camí ral d'època medieval.


Fotografia. Jordi Contijoch Boada

El riu Brugent en aquella època duia més aigua, això explicaria la denominació de ‘pescallunes’ que tenen els aborígens, la tradició diu que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i, en to burleta, li preguntà si volia pescar la lluna.

Ja podeu passejar per Catalunya, guardeu la distancia de seguretat SEMPRE.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.


dissabte, 1 de juny del 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE CAN FARGAS/CAN PUJOL. HORTA. BARCELONA

Trobava una fotografia ‘anònima’ , datada entre 1890 i 1936 que forma part de l’Estudi de la Masia Catalana, “Bigues velles i restes d'un retaule pintat a Can Fargas, antic Can Pujol d’Horta”. La fotografia ha de ser anterior l’any 1914, si donem crèdit – que ho fem a ulls clucs- al que ens diuen a : https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/08/can-fargas-mas-pujol.html

Com tota masia i residència important, disposava d'una capella de proporcions apreciables que estava en el que ara és La Casa de los Navarros i que va ser derruïda en 1914. Amb les seves pedres es va construir l'església de Sant Antoni de Padua i una part de Foment Hortenc.



Quadre de temàtica religiosa a Can Fargas, antic Can Pujol

Vista parcial de Can Fargas, antic Can Pujol

https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/es/conozca-el-distrito/historia/episodios-historicos/can-fargas

Preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que tenia aquesta capella.

L’Església catòlica que feia costat als sediciosos feixistes, tenia plena consciencia de que en fer-ho posava en marxa un procés de desafecció que podria acabar amb la desaparició d’aquesta confessió religiosa, assumia aquestes possibles conseqüències el Cardenal primat d'Espanya, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), malgrat els advertiments en contra de la Santa Seu, i entre d’altres del Cardenal de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943); l’actual jerarquia segueix amb allò de HACELLA Y NO ENMENDALLA, i més enllà de l’evident caiguda de la pràctica religiosa, advertim que socialment ja fins NO ES CONSIDERA que res que tingui a veure amb la religió, pugui relacionar-se amb la cultura.

Que siguin maleits tots els que per acció i/o omissió, feien i fan possible, aquesta tràgica realitat.

dimecres, 8 de maig del 2019

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES MONGES FRANCESES A LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Hem fet un llarg camí, superem de llarg els 2.000 edificis, i això ens fa alentir la marxa, tenim però, la sort que NO estem sols.
Llegia a : http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com/p/blog-page_24.html

Els religiosos que van venir de França

L'any 1905, les monges concepcionistes conegudes a la ciutat com les monges franceses, obriren una escola per a l'ensenyament femení a l'antic casal dels Marimon. L'any 1906, els germans maristes, també procedents de França, obriren la seva per a l'ensenyament de nens al carrer Amor Filial. Els canvis legislatius francesos que van prohibir l'ensenyament religiós afavoriren la seva arribada a la Bisbal a la qual van aportar uns certs aires de canvi en el panorama educatiu.

El Joan Dalmau Juscafresa – que s’ha afegit a la nostra recerca - em feia arribar les imatges d’aquest post, amb aquest peu informatiu.


Escola Immaculée Conception de Castres o Escola de les Monges Franceses a la Bisbal d'Empordà, edifici actualment desaparegut, estava situat on ara hi ha la Torre Bisbal al carrer de l’Aigüeta. Fotó publicada al llibre la Bisbal d'Empordà desapareguda de l'Ariadna Morente Pagès.
Fotos autors desconeguts, col·lecció l’Abans, fons Agustí Foxà i Romaguera.

Santa Jeanne Émilie de Villeneuve (Tolosa, 9 de març de 1811 - Castres, 2 d'octubre de 1854)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeanne_%C3%89milie_de_Villeneuve

Ens cal l’ajuda de TOTS ELS CATALANS en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica, esperem les vostres aportacions, dades i imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.