IN MEMORIAM DE LA BIBILIOTECA PÚBLICA D’OLOT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia de la Biblioteca Pública d’Olot anterior a la dictadura franquista.

Li devíem al Lluís Planas i Calvet (1879-1954) arquitecte català, titulat l'any 1906, que va treballar al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya. La seva obra s'inclou dins de l'estètica del noucentisme. Projectà la Casa Santamaria (1908) i la Casa Pujades (1909) a la Garriga. Amb el seu projecte presentat el 1916 es van construir les primeres Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya a Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques (1918) i Canet de Mar (1919).

També és seva la Biblioteca Popular Serra Moret de Pineda de Mar, que projectà el 1920 segons consta als plànols de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i que sovint ha estat atribuïda erròniament a Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987).

Els feixistes abans i els cleptofeixistes ara, tenen l’absoluta convicció de que el seu poder perdurarà pels segles dels segles, està clar que van camí de superar la previsió dels savis antics ‘no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir’, com ens recorda però, la cançó del Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948), diputat avui al Parlament de Catalunya, l’estaca està força podrida.

Ni el franquisme, ni els seus successors, tenen cap interès en qüestions com la cultura, l’educació, ..... , la noticia d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és un mal averany, tant per les persones, com pel Patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.

QUE EN SABEU DE LA TORRE MODERNISTA DE CAL ARMANGUÉ DE SANTPEDOR?. BAGES

El Xavier Codina Batllebo publica una fotografia de la Torre modernista de cal Armangué, i em diu ; no tinc dades sembla que es obra de l’ Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) arquitecte manresà; els amos eren la família Armangué, que tenien la fabrica tèxtil al costat de la torre , i quan es va tancar fabrica si va construir una escola.
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/QuintanaVidal/arxiu/industrials.html
https://marilluarmangue.wordpress.com/tag/santpedor/

Ens calen més dades que agraírem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , refer la memòria històrica és feina de TOTS ELS CATALANS.

LI REGALARIES A LA TEVA MARE, NÚVIA, ESPOSA, FILLA,... FLORS DE PLÀSTIC?. PERQUÈ HO FAS PER TOTS SANTS?.

Acompanyava fins al cementiri ‘NOU’ de Sabadell al Josep Olivé Escarré. Res a veure amb el mal dit Cementiri Vell, del que us deixo un enllaç: http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/la-capella-del-cementiri-de-sant.html

Havia publicat una reflexió sobre les flors de plàstic l’any 2009, que em semblava passats set anys, si això és possible, més encertada : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/flors-xineses.html

A l’aparcament els vius presumien de la seva situació de bonança econòmica –real o imaginaria- i podies veure cotxes lluents, d’alt preu que transportaven avies o gent d’edat , que volien també com nosaltres, complir amb aquest ritus de la nostra cultura, manifestar socialment el nostre record per als qui ens han precedit en el viatge a la casa del Pare Celestial.

A l’interior l’aspecte de la majoria dels nínxols, adornats amb flors de plàstic de colors llampants , deixava palès que més enllà del compliment formal, calia esmerçar la mínima quantitat de recursos , en el tràmit de guarnir les tombes.

No calia apropar-se gaire per constatar que tot el material, era made in xina, adquirit a corre cuita, en un dels molts basars xinesos, que havien ajudar a precipitar la fugida – deslocalització en diuen ara - de les nostres indústries.

També en alguna de les tombes dels rics, el material plàstic, certament de millor qualitat era de procedència xinesa.

Us pregunto a tots i cadascun, li veu regalar mentre vivia flors de plàstic, xineses, indies, asiàtiques,... , a la vostra mare, esposa, novia?.

Perquè ho feu ara ?.

Les flors de plàstic, xineses indies, asiàtiques, elaborades en molts casos, en situacions de quasi esclavatge, d’absolut menyspreu de qualsevol dret, i plenes fins a la darrera molècula, d’aquell dolor, odi , i ànim de revenja , que cobejava el cor de les pobres persones que les havien fet per sobreviure, no aporten cap element de pau, no asserenen l’esperit, sinó molt altrament agiten les consciències, enterboleixen el repòs dels morts , i son una befa indecent al record dels qui ens han precedit.

Em sembla obscena aquesta exhibició plàstic, en ‘honor i recordança’ dels que han esmerçat la vida en la tasca d’acompanyar i fer créixer com a persones, als qui avui presumeixen de vehicles d’alt preu, i alhora agraeixen el desinterès dels seus ascendents, amb flors de plàstic.

El cementiri ‘NOU’ en feia enyorar els fossars de la Segarra, allà es pretén honrar la memòria dels difunts, aquí únicament recaptar més i més taxes, convertint el trànsit a la vida eterna en un GRAN NEGOCI per alguns ‘vius’.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/09/cementiri-de-sant-ramon-la-segarra.html

Ah!, els preus d’un enterrament no tenen CAP RELACIÓ amb els COSTOS REALS. Les ATROCITATS PÚBLIQUES , quan pensen acabar amb això?.

QUE EN SABEU DEL FOSSAR I DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST ‘ABSENT’ DE LA RÀPITA?. VALLFOGONA DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia i reprodueixo de la wikipedia; la Ràpita és un poble situat al sud de la comarca de la Noguera. Compta amb una escola de primària, una església, consagrada a la Sagrada Família, i una ermita dedicada a la patrona del poble, Santa Margarida, situada al mateix turó on és situat el castell d'origen àrab. Afegiré que disposa d’un fossar situat al costat de la carretera, en el que hi ha una Capella del Sant Crist ‘absent’. Aquesta advocació va guanyant espais perquè malgrat ser ‘formalment’ la religió catòlica la majoritària, ningú reclama la dignificació de les capelles dels fossars catalans.

Es segueix aquí la tradició segarrenca de la porxada que obeeix més al respecte pels finats, que a la prevenció de tempestes per als vius.

Ultra les meves imatges us deixo un enllaç molt interessant :
http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-la-noguera/la-rapita/

Em sorprenia – estem al segle XXI – no trobar cap dada d’aquest patrimoni històric i artístic, això ha provocat alguna confusió, com la de identificar com la capella, el que en realitat és l’església parroquial.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA.
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7582
http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=7582

CAPELLA DE SANTA MARGARIDA DE LA RÀPITA.
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/709_SMargaridaRapita/SMargaridaRapita.htm
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/57115

havia enviat a l’email de l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, ajuntament@vallfogona.net una petició per tal de rebre informació relativa a l’església de la Sagrada Família.

També de l’escola Pública, que intueixo s’aixecava amb anterioritat a la dictadura franquista, l’oblit de les escoles – que estem intentant corregir - és la conseqüència d’uns règims politics que veuen amb profunda desconfiança que les classes humils rebin educació, i que no s’amaguen de manifestar-ho. Recordeu les ‘retallades’.

Del fossar – amb la seva capella del Sant Crist ‘ absent’ - , situat al costat de la carretera, en voldria saber el mateix : Aquests edificis quan es van fer?. Qui en va ser l’autor?. Els fossars acostumen a ser obra dels arquitectes municipals.

El consistori – si hem de creure les dades Oficials – està integrat per Partits d’obediència catalana, i per persones nascudes en aquesta nació.

Agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ja des de l’administració pública, ja des de qualsevol entitat i/o persona, la tasca de divulgar el patrimoni històric i/o artística de Catalunya ens pertoca a TOTS.

QUE EN SABEU DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LA RÀPITA?. VALLFOGONA DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia i reprodueixo de la wikipedia; la Ràpita és un poble situat al sud de la comarca de la Noguera. Compta amb una escola de primària, una església, consagrada a la Sagrada Família, i una ermita dedicada a la patrona del poble, Santa Margarida, situada al mateix turó on és situat el castell d'origen àrab.

En cridava l’atenció que Penelles dedicava unes ratlles a explicar la història de l’escola : http://www.xtec.cat/centres/c5003551/escola.htm

Em sorprenia – estem al segle XXI – no trobar cap dada d’aquest patrimoni històric i artístic, això ha provocat alguna confusió, com la de identificar com la capella, el que en realitat és l’església parroquial.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA.
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7582
http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=7582

CAPELLA DE SANTA MARGARIDA DE LA RÀPITA.
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/709_SMargaridaRapita/SMargaridaRapita.htm
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/57115

havia enviat a l’email de l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, ajuntament@vallfogona.net una petició per tal de rebre informació relativa a l’església de la Sagrada Família.

També de l’escola Pública, que intueixo s’aixecava amb anterioritat a la dictadura franquista, l’oblit de les escoles – que estem intentant corregir - és la conseqüència d’uns règims polítics que veuen amb profunda desconfiança que les classes humils rebin educació, i que no s’amaguen de manifestar-ho. Recordeu les ‘retallades’.

Del fossar – amb la seva capella del Sant Crist ‘ absent’ - , situat al costat de la carretera, en voldria saber el mateix : Aquests edificis Quan es van fer?. Qui en va ser l’autor?.

El consistori – si hem de creure les dades Oficials – està integrat per Partits d’obediència catalana, i per persones nascudes en aquesta nació. Com succeeix a Penelles.

Agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,  ja des de l’administració pública, ja des de qualsevol entitat i/o persona, la tasca de divulgar el patrimoni històric i/o artística de Catalunya ens pertoca a TOTS.

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE LA RÀPITA?. VALLFOGONA DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia i reprodueixo de la wikipedia; la Ràpita és un poble situat al sud de la comarca de la Noguera. Compta amb una escola de primària, una església, consagrada a la Sagrada Família, i una ermita dedicada a la patrona del poble, Santa Margarida, situada al mateix turó on és situat el castell d'origen àrab.

Em sorprenia – estem al segle XXI – no trobar cap dada d’aquest patrimoni històric i artístic, això ha provocat alguna confusió, com la de identificar com la capella, el que en realitat és l’església parroquial.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA.
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7582
http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=7582

CAPELLA DE SANTA MARGARIDA DE LA RÀPITA.
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/709_SMargaridaRapita/SMargaridaRapita.htm
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/57115

havia enviat a l’email de l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, ajuntament@vallfogona.net una petició per tal de rebre informació relativa a l’església de la Sagrada Família. També de l’escola Pública, que intueixo s’aixecava amb anterioritat a la dictadura franquista, l’oblit de les escoles – que estem intentant corregir - és la conseqüència d’uns règims politics que veuen amb profunda desconfiança que les classes humils rebin educació, i que no s’amaguen de manifestar-ho. Recordeu les ‘retallades’. Del fossar – amb la seva capella del Sant Crist ‘ absent’ - , situat al costat de la carretera, en voldria saber el mateix : Aquests edificis Quan es van fer?. Qui en va ser l’autor?.

El consistori – si hem de creure les dades Oficials – està integrat per Partits d’obediència catalana, i per persones nascudes en aquesta nació.

Agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ja des de l’administració pública, ja des de qualsevol entitat i/o persona, la tasca de divulgar el patrimoni històric i/o artística de Catalunya ens pertoca a TOTS.

Documentar de forma rigorosa el Patrimoni històric de Catalunya és un imperatiu ètic per als catalans, recordeu allò de "qui perd els orígens perd identitat", el REINO no durarà eternament,  les tensions entre els " caïnites"  així ho fan pensar. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BELLCAIRE DE LA NOGUERA, MAL DIT D’URGELL, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA.

Retratava l'església parroquial de Bellcaire de Noguera, advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria, un més dels castellanismes que ens deixaven els " ocupants "  ;està ubicada al centre de Bellcaire d'Urgell, entre el carrer Major, la plaça Major i el carrer de Catalunya. Es tracta d'un edifici amb orígens en el segle XVI, reformat i ampliat cap a l'est en estil barroc el segle XVIII i modificat i ampliat cap al sud al segle XX.

L'edifici barroc estava orientat, com el seu predecessor del segle XVI, d'est a oest, amb la façana principal a ponent i la capçalera a llevant, amb un campanar sobre la part esquerra de la façana d'accés. L'aparell és de carreu regular de gres lligat amb morter de calç. Té un sòcol bisellat d'una alçada d'aproximadament un metre en les façanes d'època barroca. La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal.

La façana principal, que afronta amb el començament del carrer Major, conté la portalada d'accés, de gust classicitzant en forma de porta d'arc de mig punt flanquejada per pilars que sostenen un fris i un frontó de línies clàssiques en el timpà del qual hi ha una fornícula amb una imatge exempta de la Mare de Déu. Sobre la portalada i a mitja façana hi ha una rosassa, motllurada i amb traceria. La façana és rematada amb una cornisa de pedra que ressegueix les línies triangulars del capcer.

El campanar, a l'angle nord-oest de la nau central, és de planta octogonal, amb quatre obertures d'arc de mig punt i rematat amb una balustrada sobre una cornisa motllurada.

La façana nord, que afronta amb la plaça Major, i la façana de la capçalera, que afronta amb la confluència del carrer de Bonavista i el carrer de Catalunya, estan bastides amb el mateix aparell regular que la façana principal i només contenen tres senzilles obertures rectangulars en total. La capçalera és recta i l'únic element ornamental són els ràfecs del capcer de la nau central i els de les capelles laterals, disposats en dos nivells de maó i teula.

L'interior, que era cobert amb una volta de canó, a la qual s'obren les voltes de les capelles laterals, ha estat profundament modificat de manera que hi es difícil reconèixer-hi la distribució antiga: En la reforma i ampliació de 1966 es va tirar a terra el mur sud de la nau i es va construir una nova nau central cap al sud a partir del centre de la nau antiga, alhora que es va construir una nova capçalera sobre el mur nord, entre el campanar i la capçalera original. Aquests cossos constructius nous estant exteriorment arrebossats i pintats, oferint un xocant contrast amb les parts originals de l'edifici.

 Així, del temple barroc només en resta la capçalera de llevant i les façanes del nord i de l'est.

El lloc de Bellcaire fou conquerit pel comte d'Urgell Ermengol IV vers el 1091, però la inseguretat del lloc i els veïnatges de les islàmiques Lleida i Balaguer van fer que no es fes la repoblació definitiva i estable i, probablement, la construcció de l'església fins el segon terç del segle XII. De la primitiva església de Santa Maria només se sap que el 1171 era sufragània de la parròquia de Sant Salvador de Filella.

A la segona meitat del segle XVI esdevingué parròquia i és probable que s'edifiqués un nou temple o bé es reformés profundament l'antic per atendre les noves necessitats.

La refeta econòmica i demogràfica del poble a la segona meitat del s. XVIII es reflectí també en la necessitat d'un nou espai pel culte i aleshores el rector Jaume Feliu feu reformar i ampliar l'església cap a l'est a partir del 1763, donant-li la fesomia barroca que va tenir fins la segona meitat del segle XX.

A partir del 1966 es van fer malauradament les noves reformes que van suposar utilitzar l'edifici barroc com a capçalera d'un nou edifici, ampliat cap al sud, per a teòricament atendre les necessitats religioses de l'època. Aquestes obres de reforma foren, a més, pagades pel poble.

Quan al topònim el nomenclàtor Oficial ens diu ; Bellcaire, en la documentació antiga ja apareix la forma Bellcaire (Segle XI), grafia aglutinada dels mots bell i caire ʻbella obraʼ (en referència a la pedra tallada), que devia designar la torre primitiva, probablement és de procedència occitana; Urgell, determinatiu de lʼantic comtat dʼUrgell.

Avui, Bellcaire pertany a la comarca de la Noguera.

Encara que amb algunes excepcions, sempre trobem més dades de les esglésies, que dels edificis escolars Públics. Això ens confirma en la nostra tesis de que des de l’Administració Pública les escoles NO son una priorat.

Sembla que a Lleida això del Patrimoni històric i/o artístic els rellisca una mica.

El Concili d'Efes  que es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, així la denominació SANTA és sinó una heretgia, un intent evident de minimitzar la figura de la marededéu, i alhora una  evident mostra de masclisme.  Algú ho havia d’escriure   

Tothom continua en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.

Que la Marededéu Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.