dimarts, 26 de gener del 2016

IES LA GRANADELLA. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Edifici de finals dels anys 40 del segle XX, amb un cert gust de model constructius de les primera dècades del segle. És una construcció austera, sense elements superflus.Té una planta rectangular amb laterals de reduïdes dimensions a la zona de l'entrada. El mur de l'entrada té un porxo i arcades que donen gran plasticitat al mur; destaca l'acabement ondulat remarcat per una motllura de pedra formant frontó trencat. Als laterals hi ha tot de finestres rectangulars, els dos nivells es diferencien exteriorment pels finestrals, quadrangulars els inferiors i en arcada, els tres superios. Tot plegat està cobert a dues aigües a excepció dels laterals, a tres aigües. L'acabat és amb un sòcol de pedra i arrebossat per als murs.


Fotografia de l’any 1991 de Carme Aixalà Fàbregas

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor del projecte, Regiones Devastadas, era un organisme del regim feixista en el que treballaven essers humans.

L’any 1996 s'obre l'institut que queda emplaçat al lloc que havien ocupat les antigues escoles de primària i rep el nom d'IES La Granadella. Al Centre s'imparteixen únicament els quatre cursos de l'Educació Secundària Obligatòria.
http://www.xtec.cat/iesolivera/projecte/institut.htm

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESCOLA ELS TIL•LERS. ARTESA DE LLEIDA. EL SEGRIÀ. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que a Artesa de Lleida, l’ interès per l'educació portà a la construcció de les Escoles del carrer Sant Ramon - sempre mantingudes fins avui - allà cap als anys 1916-17, que foren construïdes segons les disposicions de la Mancomunitat encara que per causa de dificultats econòmiques d'aquella institució, hagué de ser l'Estat qui se'n fes càrrec de la construcció, gràcies a les gestions del diputat catalanista a les Corts de Madrid, Joan Moles i Ormella (Gràcia, Barcelona, 1871 - Mèxic, 1945)


La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici aïllat d'una sola planta i una sola nau amb un petit eixamplament a cada extrem i un de central més pronunciat dedicat als serveis. A un costat i altre d'aquesta senzilla estructura allargada es succeeixen obertures per tal de donar llum i aire a la manera racionalista. A la façana del carrer apareix una composició més rica, de totxo, pedra i rajola valenciana que seran característiques del modernisme.


L’arquitecte fou Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, Tarragonès, 1869 — Lleida, Segrià, 1951)

http://blocs.xtec.cat/escolaelstillers/

http://quinalafem.blogspot.com.es/2014/08/810-artesa-de-lleida-una-historia.html

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESCOLA ELS TIL•LERS. LA MASÓ. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que l'Ajuntament de La Masó sol•licità a la la Mancomunitat de Catalunya la participació en un concurs públic per a la construcció de noves escoles ja que reunia totes les condicions de les bases. Comptava amb 25 nens i nenes , l'Ajuntament cedia els terrenys i es comprometia a dotar-lo d'aigua, de llum i de tots els elements que fessin falta per a una escola moderna i plural. Així, li va ser concedit per La Mancomunitat de Catalunya i va ser una de les quatre escoles model creades, essent les altres les de els Torms (Garrigues), Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) i Palau-saverdera (Alt Empordà), inaugurades totes abans del 1923.

El terreny que ocuparia l'escola fou comprat a Ramon Palau i tenia una extensió de 380 m2. A principis de l'any 1919 l'edifici ja estava enllestit. La nova escola fou inaugurada el 20 de gener de 1920, a la inauguració hi va assistir Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 de setembre de 1954)
Actualment, l'edifici encara continua funcionant com a escola, és l'escola Els Til•lers, integrada dins de la ZER (Zona Escolar Rural) el Francolí. Hi ha 8 alumnes d'educació infantil i 7 alumnes de primària. Dues mestres de l'escola i 7 mestres especialistes de la ZER.

Per iniciativa del president Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917), la Mancomunitat de Catalunya va inaugurar quatre escoles model, abans de l'adveniment de la dictadura, amb projectes d' Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968).

L'escola de la Masó es projectà el 1914 i va ser la primera. També és el primer projecte de Florensa, que va obtenir el títol d'arquitecte el gener d'aquell any.

L'escola, encara en funcionament avui, és un petit edifici d'estructura senzilla, teulada a dues aigües, porticat amb sis columnes dòriques de pedra i un ràfec que deixa l'embigat del porxo a la vista. L'envolta el pati d'esbarjo per a la canalla, amb arbres. Les obertures de portes i finestres són en fals arc i en punt rodó i el sòcol és de pedra carejada. El projecte es va adjudicar el novembre de 1915, no es va acabar fins a principi de 1919 i a la inauguració, el 20 de gener de 1920, hi va assistir Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 de setembre de 1954) , llavors director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat.


Amb aquesta estructura i/o ‘model Florensa’ es farien almenys les escoles de :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-vellesbelles-de-vespella-gurb.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-de-sant-julia-sassorba-gurb.html

I, em volta pel cap que entre les 600 que en pogut recuperat de l’oblit n’hi almenys una més

L’experiència – tenim recollides més de 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dilluns, 25 de gener del 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DE SANT AGUSTÍ. LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia, conjunt de convent i església de les darreries del segle XVI, amb claustre del XVII.



L'any 1622 ja estava coberta l'església, mercès al Comú de la vila i, sobretot, a l'ajut del mercader Rafael Ripollès (1575-1635). Seguint una traça de Pere Blai, Joan Vaguer contractava les obres el 1632, però només realitzà les galeries baixes; les altres són d'entorn el 1674 i la coberta terminal del 1714. El convent fou fundat pels frares agustins, i va servir des del passat segle de Casa-Missió i d'Exercicis per a clergues i seglars dirigits pels pares del Sagrat Cor i de Maria. Ha portat el nom del cardenal de Tarragona, Manuel Arce Ochotorena (Orobia, Navarra, 1879 - Tarragona, 1948).

L’any 1811 els francesos el transformaren en el fort de Sant Agustí. El 1822 fou exclòs de la dissolució de convents, i els agustins s'hi mantingueren fins el 1835. Per evitar-ne el saqueig fou habilitat com a hospital i parròquia. El 1846 era utilitzat com a magatzem per la companyia minera La Bundanera. Fou ocupat pels jesuïtes del 1852 al 1854 i del 1860 al 1868 i pels claretians que fundaren una escola, des del 1868 al 1936, en que fou destruït. L’any 1939 fou destinat a casa d'exercicis, i se'n reconstruí el claustre i la galeria.

La descripció ens diu que el més interessant de l'edifici són les dues ales renaixentistes del claustre, amb arcs de mig punt de pedra. La porta de l'església té frontó renaixentista entretallat, a la façana que dóna a la plaça. El material emprat per la construcció fou la pedra saulonenca. Les dues ales existents (nord i oest) presenten doble galeria: la inferior és dòrica i té coberta de trams formats per aresta romana; la superior, amb doble ritme d'arcades d'ordre jònic, té un treball de poca qualitat.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

SANTUARI DE PARETDELGADA. LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

El santuari és format per un conjunt d'edificacions: l'església, porxo, casa de l'ermità, cavallerisses i altres dependències menors. L'església, rectangular, d'una sola nau, fa 28,50 x 9,60 metres i està coberta a dues vessants, sostinguda per l'enteixinat decorat de fusta damunt perpanys apuntats de pedra. Capçalera plana amb creueria quatripartita. Interessants restes de pintura decorativa al sostre, i d'altres canviats de lloc. Té una part romànica-gòtica ampliada a l'època barroca, amb una capella i cambril nous, amb planta de creu llatina de 11,50 metres de llargada per 7,50 metres d'amplada al creuer, i quatre metres a la nau. Porta d'arc rodó, de grans dovelles, amb una petita fornícula i un escut a la clau. Ha estat restaurada en diferents estils i èpoques.


Paretdelgada es construí damunt restes romanes i sarraïnes. A la carta de poblament de la Selva de 1165 s'esmenta ja ‘ad parietes graciles¡’ que és una possible referència a restes de parets romanes. Les primeres notícies documentades que fan referència a les seves edificacions són del segle XIV. Segons la tradició, l'origen de l'ermita és una casa de l'orde del Temple establerta al Rourell. Documentada el 1200, s'hi feren reparacions el 1303.

L’any 1313, l'arquebisbe Guillem de Rocabertí i Desfar donà llicència a la vídua de Ramon Agell, de la Selva, perquè edifiques la casa habitació dels qui tenen cura del santuari.

De l’any 1504 en endavant les obres es refereixen a la capella i a les edificacions anexes. L'any 1518 es construí el cor. El 1523 es bastí la sagristia nova, que és l'actual, ja que la primitiva només comprenia l'espai que avui és el passadís. L'any 1526 es reparà el campanar.

L’any 1600, Pere Blai va fer la traça de la nova capella per a la Verge de la Pietat.

Entre els anys 1739-46 s'hi va fer una ampliació, amb una capella i un cambril.

L’any 1765, després d'un incendi, s'hagué de fer quasi tota de nou.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, va patir greus desperfectes, fou restaurada l’any 1959.



L’advocació de Paret-Delgada, es actualment la Verge de la Pietat, i en altre temps, ho fou la Verge de les Neus; la recent història particular d’aquest Santuari, la trobem explicada en un petit quadre d’uns 20 centímetres2 , en el que hi veiem un petit pergamí escrit a màquina, i un trosset de metall, segurament de bronze, és la resta d’una creu que segons explica el pergamí, fou trobada entre les restes ja apagades de les fustes, quadres , bancs i estris diversos del Santuari, quan en la loteria sinistra de la guerra civil, algú va decidir que el foc seria el millor final, per aquell i molts altres llocs creats i mantinguts per la pietat popular. La Creu de petites dimensions, deuria caure al terra, tant bon punt és va cremar la fusta del suport, i només amb alguna mínima senyal de la barbàrie romania oculta, fins que la curiositat d’un noi ( l’autor del pergamí escrit a màquina ), el va trobar, i va anar a fer companya, a tot un reguitzell de records de guerra infantils, trossos de metralla, casquillos de divers calibre, municions noves, un signe de pau, entre un petit arsenal !

L’autor del pergamí va créixer, i el Crist i els records bèl•lics, van romandre oblidats, desprès de la infantesa, la joventut i la maduresa de l’autor del pergamí, el van dur lluny d’aquella casa, i només amb motiu del traspàs d’un familiar proper, quan va caldre remenar de dalt a baix la casa, la petita caixa dels records de la guerra, va tornar a veure la llum, i en obrir-la aquella petita Creu de Paret-Delgada, i les circumstancies de la seva troballa, se li van fer presents.

L’autor va pensar que calia tornar la imatge al lloc on l’havia trobada, i desprès d’una tasca de neteja i recuperació fins on va ser possible, va confeccionar el petit quadre que conté la Creu i la seva història particular; la resta va ser senzilla, parlar amb el mossèn de la Selva, i demanar-li que li permetés tornar la imatge, dins el petit quadre que havia confeccionat expressament.

Avui la Creu està penjada just, a la part interior del cambril de la Mare de Déu de la Pietat. Crec que és un símbol preciós i m’ha semblat que fora bonic compartir-lo amb vosaltres.



La decoració actual és de l'artista Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1928 - Angers, 29 de agost de 2011) (1963).


Us deixo un enllaç als Goigs de la Mare de Déu de Paretdelgada a la Selva del Camp jussà. Tarragona
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/04/goigs-la-mare-de-deu-de-paretdelgada.html

Entre el 1961 i el 1964, amb motiu dels aplecs que s'hi feien, es convocà un important concurs literari d'incidència nacional, que serien prohibits per la censura franquista, i que es reprengueren l’any 1976 desprès de la mort del sàtrapa.

Actualment s’hi celebra, a l'agost, la festa de la Mare de Déu de Paretdelgada.

El santuari centra la caseria de Paretdelgada (263 habitants l’any 2005).

El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, dinàvem esplèndidament al restaurant annex a Paret Delgada, que us recomanem.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE CONSTANTÍ. EL TARRAGONÈS

Retratava des de l’exterior de la porta d’accés, la que intueixo capella del Sant Crist del fossar municipal de Constantí.



Vivim un període ‘singular’, per arreu les esglésies, capelles i ermites tenen les portes tancades, i curiosament també s’acostumen a trobar tancats no pocs dels cementiris municipals, aquest mateix dia trobaria tancat el cementiri monumental de Vilallonga del Camp.


L’explicació s’acostuma a fonamentar en qüestions de ‘seguretat’, diries que la major part dels ciutadans – si més no- uns potencials lladregots, i els nostres politics uns excel•lents ciutadans; la realitat ens diu que els segons – que son infinitament menys – acostumen a interactuar amb la justícia amb més ‘assiduïtats’ que els primers que en la seva immensa majoria no tindran cap relació amb la justícia, més enllà dels tràmits del registre Civil, naixement, casament i/o divorci en el seu cas, i defunció.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions, particularment les dades de l’autor del fossar de Constantí, i/o de la Capella del Sant Crist a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 


Rebia un email de l’Esther Celma Fe , en el que em deia  que l’autor del projecte del fossar de Constantí, va ser l’arquitecte provincial Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926)

 

https://raco.cat/index.php/Constanti/article/view/332710/423489


https://issuu.com/arxiudeconstanti/docs/ruta_del_bassal


M’adjuntava també una publicació en la que apareixen les restes de les pintures murals que l’any 1994 realitzava el Grup Plàstic,  Josep Queralt Sanromà  ( Valls, 1963 ), Cristina Plaza i l’Àngel Pérez.




S’interessava per l’evolució dels efectes de la caiguda que patia el dia 9.7.2021, i la posava al dia, agraint- li des del fons del cor, el seu interès. 


MAS DE VENTURA, MAS DE GINER I DE SANTA MARIA

Llegia a patrimoni Gencat; , les primeres notícies del mas són del 1700, actualment acull les oficines del polígon industrial del Francolí. És una hisenda molt gran que constitueix una partida de terra.

La masia és una de les més notables del terme per la seva magnitud. Havia estat fortificada i encara conserva les restes de les defenses. L'edifici presenta les característiques següents: té planta baixa, pis noble i golfes. Als dos costats de l'edifici hi ha sengles galeries emmarcades per arcs de mig punt que donen molta gràcia al conjunt i que són, juntament amb la petita església, els elements més destacables del conjunt. Aquesta porxada es troba col•locada al primer pis. El mas està tot ell arrebossat de calç. Presenta a la façana principal un rellotge de sol.



Fotografia de l’any 1984. Teresa Sánchez

L'església està adossada al costat dret de la masia. Té un frontó que es recolza damunt quatre columnes estriades d'estil dòric. La capella va estar sota advocació de Nostre Senyor Jesucrist.


Fotografia de l’any 1984. Teresa Sánchez

Llegia que dins la capella actualment només hi ha un orgue bastant deteriorat, en demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) .

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Podeu veure'n imatges a : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3399