ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE L’ALMADRAVA. HOSPITALET DE L’INFANT. TARRAGONA

Retratava l’església de Sant Jaume de la platja de l’Almadrava, el campanar és bàsicament l’únic element que la diferencia de la resta d’edificis, intuïm doncs que l’autor serà el mateix per a tot el conjunt d’edificis.

Ens agradarà tenir noticia de l’època en que s’aixecava.

I les dades de l’arquitecte autor del projecte.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya

ESGLÉSIA DE SANT PERE. HOSPITALET DE L’INFANT. TARRAGONA

Retratava aquest edifici de recent construcció, de concepció moderna i funcional, que aixopluga l’església parroquial de l’Hospitalet de l’Infant, la descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular, d'una sola nau. Obra de maons i ciment. Façana de línies rectes, superfícies planes i elevades. La coberta, a dues vessants, de secció rectangular ressaltada per una mena de gran marc que enquadra la porta i el punt més alt, coronat per una creu estilitzada (element que es repeteix en la decoració lateral), amb una gran obertura vidriada en el centre, que conforma un pentàgon apuntat al cel. A la dreta, uns metres separat de l'edifici, es troba el campanar, estilitzat fins al punt de reduir-se a una llarga agulla, que porta prop del cim una obertura amb tres campanes en vertical. L'interior, de sostre alt, és parets llises arrebossades en color blanc.

No trobava cap data concreta de quan s’alçava el temple.

Tampoc de qui va ser l’arquitecte autor del projecte

El Valenti Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME  em deixava una nota, l'autor és Federico Llorca Mestres (Tortosa, 1920 – Barcelona, 23/06/1999)

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=19789

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,  la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Que Sant Pere elevi a l'Altíssim  la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

LA TORRE GIL-VERNET DE VANDELLÒS. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava la torre de planta quadrada amb galeria superior correguda que es troba envoltada per una casa situada a la part antiga de la vila. La torre, que fa 4 x 3 metres de base i 12 metres d'alçada, és obra de paredat amb còdols i reforços de carreu. La construcció podria datar dels segles XV i XVI, aprofitant elements anteriors d'altres edificacions, com ara els permòdols que devien constituir la base dels matacans. Presenta diverses modificacions i reparacions d'èpoques posteriors.

Aquesta finca és actualment la casa pairal dels metges Gil Vernet.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

TORRE DE LES HORES. MASBOQUERA. VANDELLÒS. TARRAGONA

No hi ha gaire informació d’aquesta torre de planta quadrangular molt remodelada, culminada a la part superior per un petit campanar d’espadanya i on està situat el rellotge.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME. CAMARLES. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Em costava més trobar l’enquadrament per retratar l’església parroquial de Camarles, advocada a Sant Jaume, que llegir la minsa informació tècnica que ens diu ; edifici de planta rectangular d'una sola nau amb teulada a dues vessants. Està construït en maó i es combina les parts arrebossades i pintades i les prats de maó vist com les cantoneres o els emmarcaments de les finestres. A la façana principal hi ha la porta allindada amb un frontó semicircular sense decoració a dalt; la porta està emmarcada per pilastres que aguanten un entaulament sense frontó i, per sobre, hi ha un rosetó. A un costat s'aixeca el campanar de planta quadrangular amb una obertura d'arc de mig punt i un rellotge a cada cara.

De l’època en que s’aixecava ni un mot.

Del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte, ídem de idem.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

PONT PENJANT D'AMPOSTA MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Veníem de l’Aldea, el traçat de la ‘nova carretera N-340’ ha convertir aquella població en un desert, i provocat conseqüentment el tancament de la major part d’establiments de restauració.

Retratava al Josep Olivé Escarrè  ( Sant Llorenç Savall, 2 de mig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de mig de 2019 ) davant d’aquesta ‘típica’ estructura del pont penjant, amb dos grans blocs-pilars verticals de pedra situats a banda i banda del riu, d'una alçada de 24 metres, que serveixen tant per aixecar i llançar el cables que composen la catenària com per a punt de suport de la superfície del pont pròpiament dita (d'uns 130 metres de llum).

La descripció tècnica ens diu que hi ha dos tipus fonamentals de cables: els que formen la catenària, que surten d'un punt situat a 30 metres dins el terreny ferm, i en número de 10 per costat s'aixequen cap als pilars per a construir la gran corba, deixant-ne dos a la part superior de les masses tectòniques, punt de partida també dels sis tirants progressivament inclinats pel primer tram del pont; i els cables perpendiculars que fan la funció de tirants per a la major part central del pont. La superfície del pont té una amplada d'uns 8-10 metres i presenta la calçada per vehicles (un carril per sentit), a més de dues vies lateral per als vianants. Els grans blocs pilars de pedra presenten tres registres d'alçada: l'inferior, des de la vora dl riu fins a la via circulatòria, amb una arcada de mig punt; el segon amb una arcada quasi el•líptica i apuntada, amb una notable clau central; i el tercer, amb els coronaments superiors, amb tres obertures centrals amb l'escut reial al damunt i flanquejades per dues quasi torres. Estructura d'arc triomfal. Aparell molt regular.

Fou construït per iniciativa del consistori municipal dirigit pel batlle Joan Palau i Miralles (Gandesa, 1867 - Tarragona, 1936), amb l'objecte de solucionar el problema de comunicacions vials originat per la trajectòria del riu Ebre, el qual es sortejava per mitjà de barques. Es va presentar un primer projecte l'abril de 1907, obra de l'enginyer industrial Josep Mª Pagès, que fou rebutjat.

L’autor fou l’enginyer de camins, canals i ports, José Eugenio Ribera (Lisboa, 1864 —Madrid, 1936).

El 27 de maig de 1914 foren adjudicades les obres a la Sociedad de Construcciones Hidráulicas y Civiles. La primera pedra es col•locà el 15 d'agost de 1915. Per les característiques del terreny i la profunditat del riu es va decidir la construcció d'un pont penjant. Fou el primer pont penjant d’Europa construït amb formigó armat, i el segon del món, darrera del pont de Brooklyn de Nova York.

L'any 1921, el retratava el Josep Salvany Blanch 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6487/rec/7

Destruït l’any 1938, fou reconstruït en el període 1939-41 per l'enginyer Demetrio Ullastres Astudillo ( 1907- Madrid, 1997 ) a càrrec de la Bilbaína de Cables, S.A.

L’any 1957 es realitzen obres de reforçament, consistents en l'adició de 30.000 kg de ferro, elevant el nombre de cables suspensors a vuit.

1975-1977, i 2007-2009, obres de reparació i reforç.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,  la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Ens costava trobar un lloc per dinar a la capital del Montsià.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

MARE DE DÉU DE GRÀCIA. TOSSA DE MAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Vicente Capdevila Rimbau retratava el runam de la capella de Mare de Déu de Gracia, a Tossa de Mar, comarca de la Selva, província de Girona, d’aquesta nació que els nadius anomenem – de moment- Catalunya.

No hi ha gaire informació a la xarxa sobre la dita capella de la Mare de Déu de Gràcia, o capella de la Mare de Déu de Can Payet

Trobava a : http://www.tossademar.cat/arxius/programa-SantPere2013.pdf

Al segle XVIII, la Mare de Deu de Gràcia se celebrava el primer diumenge després de Pasqua. S’explica que la destrucció de la Capella es va produir durant la Guerra de la Independència, entre 1808 i 1809. La capella és petitona, però, segons Mario Zucchitello, historiador de la vila, havia estat molt freqüentada per bosquetans, carboners, traginers, etc. durant els segle XVII i XVIII. Se sap que durant un temps va ser propietat de la família Payet. De fet hi ha una cançó que ens ho recorda:

“Sant Garau de Vallprahona,
Sant Baldiri de Canyet,
Sant Benet del mas d’en Ferro,
La mare de Déu de Gràcia de Can Payet”

Sembla que corria la llegenda que la capella amagava un tresor, i els francesos en no trobar-lo, van decidir bombardejar-la.

Els anys vuitanta es va recuperar la celebració de l’Aplec en temps de l’alcalde Sr. Telm Zaragoza i Raig . S’ha de dir que en “Tem”, havia demanat al consolat francès que en paguessin la restauració, adduint que al capdavall estava acreditat que havien estat tropes francessc les que la feien malbé. No sabem com va acabar la cosa, que podem dir però , que la Capella s’ha anat restaurant gràcies a la família Aromir, i al bon fer del Sr. Eustaquio López recentment traspassat (E.P.D.), el Sr. Lluís Navarro, i del Sr. Francisco Tenedor, qui aportà desinteressadament els materials per a la reconstrucció.

Actualment l’Aplec se celebra el segon diumenge de maig. Sempre se celebra amb una missa i una arrossada popular.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.