Llegia de l’església Parroquial de Linyola
, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria, per la nefanda influència dels nostres botxins, que
s’entesten en nega eficàcia al Concili d’Efes de l’Any 431 que va proclamar solemnement la maternitat
divina de la verge, «Mare de
Déu» (Theotokos)
Aixecada en estil gòtic entre el 1587 i el 1600. Patí modificacions
posteriors i es consolidà el 1969-71.
Consta d'una nau de cinc trams, un d'ells amb el cor. Resta coberta amb
voltes de creueria i capçada per un absis poligonal de set costats. Té capelles
laterals, quatre a cada costat. Són obertes amb arcs de mig punt. El cor amb
barana metàl·lica descansa sobre un arc carpanell i una volta de creueria. Els
seus murs laterals són de carreus romànics a la part baixa i gòtics a l'alta.
Té massissos contraforts que sustenten, per una banda, l'arc de mig punt dels
laterals i per l'altre, els esvelts i atrevits arcs gòtics de la volta
El frontis renaixentista té una portalada una mica malmesa. El seu portal
en arc de mig punt motllurat discretament descansa en senzilles impostes i
queda flanquejat per fines columnes estriades sobre pedestals. Està recobert
per un entaulament dòric amb l'arquitrau motllurat i un fris de tríglifs. Al
seu damunt, hi ha tres imatges mutilades que representen l'Anunciació:
l'Arcàngel, Maria i al seu capdamunt, el Pare Etern. Un òcul motllurat amb un
fris dentat a l'intradós es troba a mitjana alçada i una minsa cornisa
horitzontal corona la façana.
Cal remarcar la decoració de l'intradós de l'arc de la porta, feta a base
de cassetons que emmarquen decoració vegetal i figurativa (àngels músics, cares
d'animals, etc.). Les figures de l'anunciació tenen elements en alt relleu
(braç de l'àngel, cap de la figura de la dreta), treballats en un sol bloc de
pedra arenosa, material de fàcil erosió, d'aquí que el seu estat
Consta d'una nau de cinc trams, un d'ells amb el cor. Resta coberta amb
voltes de creueria i capçada per un absis poligonal de set costats. Té capelles
laterals, quatre a cada costat. Són obertes amb arcs de mig punt. El cor amb
barana metàl·lica descansa sobre un arc carpanell i una volta de creueria. Els
seus murs laterals són de carreus romànics a la part baixa i gòtics a l'alta.
Té massissos contraforts que sustenten, per una banda, l'arc de mig punt dels
laterals i per l'altre els esvelts i atrevits arcs gòtics de la volta
El frontis renaixentista té una portalada una mica malmesa. El seu portal
en arc de mig punt motllurat discretament descansa en senzilles impostes i
queda flanquejat per fines columnes estriades sobre pedestals. Està recobert
per un entaulament dòric amb l'arquitrau motllurat i un fris de tríglifs. Al
seu damunt, hi ha tres imatges mutilades que representen l'Anunciació:
l'Arcàngel, Maria i al seu capdamunt, el Pare Etern. Un òcul motllurat amb un
fris dentat a l'intradós es troba a mitjana alçada i una minsa cornisa
horitzontal corona la façana.
Cal remarcar la decoració de l'intradós de l'arc de la porta, feta a base
de cassetons que emmarquen decoració vegetal i figurativa (àngels músics, cares
d'animals, etc.). Les figures de l'anunciació tenen elements en alt relleu
(braç de l'àngel, cap de la figura de la dreta), treballats en un sol bloc de
pedra arenosa, material de fàcil erosió, d'aquí que el seu estat presenti un
alt grau de desintegració. La figura de l'esquerra representa un àngel
agenollat. D'un dels seus braços n'ha desaparegut la meitat, però el que en
queda, de l'espatlla al colze, ens indica que devia estar mig alçat. L'altre el
repenja, amb el puny tancat, damunt el genoll. D'aquesta figura cal destacar el
tractament del rostre, els cabells i els plecs del vestit cenyit a la cintura.
Si bé la figura no és de primera línia, demostra la cura de l'autor en els
petits detalls. De la figura de la dreta, poca cosa es pot dir a causa del seu
alt grau de deteriorament, però presenta a la Verge Maria asseguda en una mena
de trona amb els braços damunt la falda, s'intueix un bon tractament de la
vestimenta, la qual es compon de túnica i mantell.
Els murs són de carreus mitjans de pedra marronosa ben escairats. Tant per
l'interior com per fora, procedeixen de les pedreres d'Arbeca. Té un portal
lateral de gust renaixentista, d'aparença molt nova, amb pilastres estriades
sobre pedestals i amb una fornícula buida sobre la cornisa i la llinda
motllurades.
El campanar és d'aparença gòtica i està situat sobre l'ala esquerra del
temple. Sobresurt per la banda de façana lateral fent angle al nord-oest del
frontis encarat a ponent. Data de l'any 1587. Té un primer cos alt de planta
quadrada i un segon octogonal separat del primer per una senzilla imposta i
acompanyat de quatre garites cilíndriques cobertes amb cúpules semiesfèriques,
una a cada angle del cos quadrat. Una segona imposta motllurada es troba sota
el cos de la cel·la oberta amb vuit finestrals d'arc apuntat amb guardapols i
motllura a l'altura de l'arrencada dels arcs, una a cada cara. Està coronat per
una fina cornisa i un terrat amb barana de carreus a la basa de la qual en
sobresurten unes gàrgoles en els angles. A la seva base hi ha un sòcol. Una
escala de caragol de pedra picada puja cap a la cel·la. De la qual hi pengen
les campanes.
A l'interior, l'església de l’Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria , es guarden pedres romàniques i
gòtiques d'altres moments i llocs - del viacrucis que hi havia pels carrers -
que ara fan de peanya d'imatges a l'interior del temple.
La talla de la Mare de Déu és moderna (1978). També guarda un gegantí Sant
Crist del 1971 a l'Altar Major. La pintura mural del Sant Sopar al Santíssim és
una obra del 2012 d'Antonio Ruiz Corredera, pintor local. El 2014 se'n van
beneir dos nous vitralls, la de la Mare de Déu de Núria i la de Sant Jordi, de
l'artista local Jordi Batista Ramon.
Molt recomanable la lectura de l’article EL TEMPLE PARROQUIAL DE SANTA
MARIA DE LINYOLA de Joan Civit Esmatges
Quan al topònim :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23242
https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/02/goigs-santa-maria-de-linyola-linyola.html
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Que la Marededéu , elevi a l’Altíssim la pregaria dels linyolencs , Noguerencs , Prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans,.., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
.jpg)
.jpg)
.jpeg)
