IN MEMORIAM DE L’ESCOLA VALLPARADIS A CAN JULIÀ DE LA QUADRA, BRESSOL DEL BÀSQUET A CATALUNYA . TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Llegia a:

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2016/04/can-julia-de-la-quadra-i-els-seus.html

 

L’any El 1910, un grup de pares terrassencs preocupats per l’educació dels seu fills crearen l’Escola Vallparadís que seguiria la línia de renovació pedagògica catalana de principis de segle. Van encarregar la direcció a Alexandre Galí Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969)

L’escola es va instal·lar al local de Can Julià.

Al pati d’aquesta escola va ser el primer lloc de l’Estat Espanyol on es va practicar l’esport del bàsquet.

Pati de l'Escola Vallparadís / Fons Ragon-AMAT

Diverses circumstàncies totalment alienes al funcionament pedagògic de l’entitat, varen conduir al tancament  de l’escola l’any 1915

L’any 1954, al pati on va veure néixer el bàsquet estatal l’any 1912, es va construir una pista poliesportiva

Nova pista de l'EPIC/Proc.  Rafael Aróztegui

L’any 1962 la pista va quedar malmesa per les riuades, al produir-se despreniments a la vessant del torrent.

La inseguretat de la pista i altres circumstàncies van fer que l’entitat EPIC abandonés aquesta seu.

Finalment l’edifici fou adquirit per la veïna industria Tints Guardiola, que el va enderrocar i va aixecar una gran nau industrial, amb la intenció d’ampliar la seva fàbrica.

Aquesta operació no reeixí i la nau es va transformar en un pàrquing.

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

Em desplaïa  comprovar que Terrassa  forma part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

IN MEMORIAM. ESCOLA PIA CALASSÀNCIA AL CARRER AMPLE DE BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

En el excel·lent recopilatori del Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973), en el que s’acredita la tasca ingent de l’església catòlica ep que fa a l’ensenyament, davant d’un estat  que - aleshores, i ara – legisla però no finança, trobava en relació a l’Escola Pia Calassància (abans Centre Calassanci) (1893). Ample, 28 (abansAncha / General Primo de Rivera). Escolapis.

Col·legi-escola Externat gratuït i de pagament, establert al antic Palau Sessa-Larrard (1772-78). 1ª, 2ª ensenyança, i Comercial. Establert a una antiga finca senyorial que fou llogada  com a sucursal del Col·legi de Sant Antoni, per l’impossibilitat de donar cabuda a tots els externs a un sol edifici. En aquest cas, els alumnes de pagament superaven en proporció als de pagament.

En 1899 deixà de dependre de Sant Antoni i va passar a ser un centre Escolapi més. Alumnes: 338 (1908); 380 (1909). Religiosos: 14 (1927).

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

L’escola es situava en un  edifici de lloguer propietat de  Joaquim de Sarriera i Milans, VIII comte de Solterra i després de Manuel Sanllehy y Girona, I comte de Caldes de Montbui.

http://laplega.escolapia.cat/2010/12/lescola-pia-de-barcelona-calassanci.html

L’objectiu era descongestionar el de Sant Antoni ja que d’aquell barri procedien molts alumnes que cursaven estudis comercials.

En el nou centre, que rebé el nom de Col•legi Calassanci, s’hi impartiren els ensenyaments des del parvulari, fins al comerç no oficial, passant pels quatre cursos de primària. Obrí les portes el primer d’octubre de 1893 com a sucursal i s’independitzà el 1899.

Amb la reforma educativa dels anys ’90,  el despoblament del barri, l’arribada de immigrants, el col•legi s’anà transformant per atendre les noves necessitats socials.

La nova empresa propietària de l’edifici donà un termini per a ser deixat i l’Escola Pia l’abandonà l’estiu de 2007, després d’haver traslladat tots els nivells educatius reglats al col•legi de Sant Antoni.

Els nivells no reglats mantenen el nom i titularitat de Col•legi Calassanci al carrer de Sant Antoni Abat i imparteixen PQPI, programa Èxit, RMT i Recerca de Feina.

 Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 

 

 

TUIXÉN A VISTA D’OCELL. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS, FINS QUE LA GENERALITAT DE “ BARCELONA” ES POSI LES PILES.

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia a vista d’ocell de Tuixén,  poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, l’Urgell sobirà  (tuixentins), aturonat en un penyal especialment estratègic, a 1206 metres  d’altitud, just a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.

 

 

Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada. Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó. Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular. A l’interior de l’església es conserva una marededéu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies. La imatge respon a la representació de la theotokos; és una marededéu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat i simetria.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/06/goigs-santa-maria-de-tuixent-tuixent.html

 

Prop de l’església hi ha un casal que es dreça sobre un roc just sobre el cingle.

 

A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici i que forma part de la Ruta dels Oficis d’Ahir de l’Alt Urgell.

Al juny se celebra la festa de les Trementinaires.

El diumenge més proper al 25 de juliol es fa un aplec a l’ermita de Sant Jaume i el segon diumenge d’octubre se celebra la festa del Roser.

Hom fa festa major el segon diumenge de setembre i és tradicional, a la nit, fer-hi el Cremat del Rom.

 

El lloc de Tuixén (Tuxen) és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d’origen preromà.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=44922

 La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X.

 

El comte  Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993.

El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092).

Fins a la fi de l’Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d’Urgell.

L’existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant Esteve, i les diverses vil·les que li són atribuïdes, revelen una importància i una densitat de població remarcables.

 

Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa de Cadí i es constituí el municipi actual.

L’antic terme comprenia la capçalera de la vall de la Vansa, formada per la confluència de la de Josa i la de Mola.

Continuem fent recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, esperem la col·laboració de tothom, i la tramesa d’imatges i dades  a l’email castellardiari@gmail.com

 

Teniu dades de la data de construcció?.  I de l'autor ?. Escola de Tuixén

Aprofiteu per gaudir  de Catalunya  abans del definitiu esfondrament  del REINO i la subsegüent onada/tsunami  de misèria.

 

EL MOLI DE CIMENT “DEL PAÍS” D’ORGANYÀ. L’URGELL. JUSSÀ.

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia del molí de ciment d’Organyà, amb la pedrera al seu darrera.

Llegia a :

https://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ac_alt_urgell/01_home_acau/noticies/2020_Alt_Urgell_Industrial/Industria_oblidada.pdf

Pel que fa al ciment, cal diferenciar el ciment “del país” o ciment ràpid, del ciment pòrtland.

El ciment del país seguia el mateix procés que la calç o el guix: calia coure la pedra i després polvoritzar-la en molins, com el d’Organyà o el del Jaumet de Tuixent.

La construcció de l’embassament d’Oliana va ser la causa principal de la implantació de les fàbriques de ciment pòrtland, a Coll de Nargó i al peu de la presa d’Oliana. Aquestes cimenteres pràcticament només es van utilitzar per a la construcció de les instal·lacions de l’embassament, i van ser desmantellades en finalitzar les obres

Escrivíem suara que des del “ Partits Constitucionalistes”  s’està desmantellant el poc que havíem aconseguit assolir  de l’estat del benestar.

IN MEMORIAM. ESCOLA TÈCNICA PROFESSIONAL DEL CLOT. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

 

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1

Trobava ; Escola Tècnica Professional del Clot (abans Centro de Nuestra Señora del Carmen i San Pedro Claver) (1899-1932; 1940). València, 680 (abans Carretera del Clot, 210). Clot.

El centre es va traslladar al Clot en 1893, amb el nou nom de Centro de Nuestra Señora del Carmen i San Pedro Claver. Des de 1899 fou dirigit pels Jesuïtes i finalment se la feien seva  des de l'any  1930.

S’impartia 1ª ensenyança de nens i ensenyament tècnic, motiu que la va fer coneguda també com a Escuela de Aprendices.

Incendiat en 1909, fou reobert a l’Agost del mateix any i les classes començaren  al  Setembre amb normalitat.

Confiscat l’any  1932.

 Reobert en 1948, des de 1955 començà a dir-se amb el nom actual. Alumnes: 321 (1908); 380 (1909); 325, 82 gratuïts (1951).

 

 Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 

IN MEMORIAM. BETLEM. LA PRIMERA ESCOLA FUNDADA PER UNA CONGREGACIÓ RELIGIOSA . BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

 

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1

Trobava ; Col·legi de Betlem i Cordelles - Imperial i Reial Seminari de Nobles (1553- 1767). Xuclà - Plaça Bonsuccés - Bonsuccés - Les Rambles, 107-119 (abans Rambla dels Estudis) - Carme, 2. Raval.

Els Jesuïtes fundaren el Col·legi de Betlem per primeres lletres (1553) i posteriorment van afegir-ne Cordelles, Institució promoguda per la família del mateix nom en 1530 com Col·legi per nobles, que funcionava en un gran edifici annex a Betlem, i que en 1635 va ser posada sota la direcció dels Jesuïtes. D’aquesta manera es va afegir la 2ª ensenyança, mantenint-se  però, només per nobles.

Més tard (1662), tot el conjunt d’edificacions passaren a ser propietat legal de la Companyia, formant un únic Col·legi.

Posteriorment es va construir l’Església (1681-1729), l’unic edifici que queda de tot el conjunt. Després de l’expulsió en 1767, Cordelles es convertí en Seminari Diocesà (1771-1868) i posteriorment fou enderrocat.

https://seminaribarcelona.cat/seminari-major/historia-del-seminari/

Actualment només queda l’Església de Betlem, com a Parròquia des de 1835.

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-betlem-de-barcelona/41/l_ca

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-betlem-de-barcelona/41/l_ca

Betlem fou la primera escola de nens fundada per una comunitat religiosa masculina

 Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 

 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA GRATUÏTA DEL CONVENT DEL CARME . LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1

Trobava ;  Escola gratuïta del Convent del Carme (1816?-1821?). Carme - Àngels - Elisabets. Raval.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Carmelites Calçats, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), l’any  1835 el convent fou assaltat amb el resultat de la mort de molts religiosos, l’església totalment cremada i el convent amb pocs danys

La comunitat es va dispersar i no va poder tornar mai més a aquest lloc.

El 1838 els edificis van passar a mans de l’Ajuntament que els va utilitzar per instal·lar-hi la Universitat Literària, fins que el 1872 aquesta es va traslladar al nou edifici de la plaça Universitat.

 Els edificis foren venuts i el 1874 es van enderrocar i el solar es va urbanitzar.

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02carm.htm

Il·lustració publicada per Gaietà Barraquer Roviralta (Barcelona, 1839 - 1922)  a Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

 

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.