EL PI DE LES TRES BESSES EN EL CAMI DE CAN PONSIC. SANT QUIRZE DEL VALLÈS

El retratava de tornada, quan ja havia fet algunes fotografies colpidores de Can Ponsic.

El Juan Navazo Montero, a manca de millors mitjans per mesurar l’amplada – no comptaven trobar aquest curiós exemplar – deixa testimoni de l’amplada que té.

Al terme de Sant Llorenç Savall, tenen un pi majestuós de quatres besses, conegut com ‘ el vell guerrer’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/el-pi-de-les-quatre-besses-el-vell.html

També, també, encara que més modest n’hi ha a la carretera que mena des de Sabadell a Sentmenat, passant per davant del Santuari de Nostra Senyora de la Salud.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/05/el-pi-de-les-quatre-besses-de-la.html

Al terme de Sabadell, en tenen un de tres besses que segons la ‘tradició és fill del ‘Vell Guerrer’
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-pi-vin-ctal-arbre-monumental-del.html


Josep Carner i Puig-Orio (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), escrivia ‘ Com el Vallès no hi ha res’

Travessa l'horta de seda
riera de bells destins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), Pere Quart, escrivia ;

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."

I, finalment – per citar.ne només un altre - Ferran Canyameres i Casamada (la Creu Alta, terme de Sant Pere de Terrassa, 22 de gener del 1898 - Barcelona, 28 de setembre del 1964) , ens deixava aquestes belles paraules;

Transparència en l'harmonia,
seny pairal, neguit pagès,
prosa viva, poesia:
"No hi ha res com el Vallès".

Potser algun d’ells va veure també aquests pins magnífics, oi?.

CAPELLA DE LA RESIDÈNCIA DE SANT FRANCESC D’ASSIS DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

Fèiem una visita a Sant Quirze del Vallès el Joan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, volíem retratar la masia de Can Ponsic, abans de la seva desaparició.

En el camí advertia dins la finca de la Residencia de Sant Francesc d’Assis l’existència d’una capella neoromànica que retrataríem posteriorment.

Demanava als https://www.facebook.com/FranciscansCaputxinsDeCatalunyaIBalears/ confirmació de l’advocació, i en el seu cas, dades de l’autor i de la història de la capella.

https://www.infoelder.com/cuidados-de-rehabilitacion-geriatricos-y-paliativos_1/residencias-de-ancianos_1/residencia-assis-fundacio-priv-benef-assis_i211809

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GRANOLLERS, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. VALLÈS ORIENTAL

El Pere Albert Carreño, retratava l’Església de Sant Esteve de Granollers, de la que es col·locava la primera pedra el 6 d'abril de 1941, obra de l'arquitecte José Boada i Barba ( 1906 ? +Barcelona, 23.0.1990 ), i el 25 d'agost del 1946 va tenir lloc la inauguració.

La decoració interior fou obra de Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 - 2009, amb la excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1982/10/26/pagina-37/33464912/pdf.html?search=Jose%20Boada%20Barba.%20Arquitecto

Us recomano llegir aquest enllaç, en el que s’explica que per donar feina als moltíssims aturats, s’acordava en molts pobles, viles i ciutats, enderrocar les esglésies.
http://www.memoria.cat/laseu/content/imatges-del-paisatge-urb%C3%A0-anterior-al-1936-dels-enderrocs-i-de-les-obres-p%C3%BAbliques

De l’església gòtica en resta el campanar. Per la part de l'exterior trobem l'absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres. Per la part interior, tenim tres naus (la central, molt amplia, i les laterals, molt estretes), cinc finestrals amb tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.

La nau central te cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d'elles.

Es te constància també d'un gran rosetó modern als peus de l'església. El campanar te tres cossos: el primer, quadrat de paredat; una senzilla cornisa entre aquest i el segon. El segon és octogonal de paredat, amb una gàrgola a la part nord i una altra cornisa entre aquest i el següent cos. El tercer és octogonal, de carreu. Té vuit forats per a les campanes, arcs molt apuntats, decorats amb el timpà de trepanats i trilobulats.

El forjat que suporta el campanar és obra de Pidueta. Ens agradarà tenir noticia del nom , el cognom matern i el lloc i data de naixement de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al peu de la torre hi han restes de l'arquivolta de l'antiga portada romànica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28956
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Granollers

Amb una mínima divulgació del patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva, Granollers, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental,.., esdevindrien destinacions de turisme cultural.

Queda escrit

MONESTIR DE SANT LLORENÇ. BASTARENY. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ.

Retratava al Josep Olivé Escarré el 30.4.2018 , a la part posterior del conjunt monàstic de Sant Llorenç prop de Bagà situat en un pla al costat del riu Bastareny, a 1 km de Guardiola de Berguedà, l’edifici estava tancat -com és mal costum - amb pany i forrellat.

Val a dir que fins aquí NOMÉS arriben el que tenen interès en conèixer l’indret, o com li succeïa al Josep Olivé Escarré, tenen una especial devoció a Sant Llorenç.

Jordi Contijoch Boada. Fotografia del absis de l'església.

Patrimoni Gencat explica que és un temple de planta basilical cobert amb volta de canó corresponent al primer romànic de principis del segle XI i reformat al segle XII. L'estructura és força complexa: consta d'una cripta i tres naus, part de les quals tenen dos nivells, cobertes amb volta de canó, i les restes de dues absidioles al costat de ponent, mentre que l'accés és a llevant. Amb el terratrèmol del segle XV van esfondrant-se el tres primers trams de les naus escurçant-ne la llargada i es traslladà la façana a la meitat de l'església. La restauració duta a terme al 2005 ha recuperat l'espai original i traslladat la façana barroca al lloc de la façana primitiva. La porta barroca oberta al mur de llevant de l'església, fruit de les reformes efectuades a l'edifici al segle XVIII, consta d'una llinda monolítica que porta la data de construcció (1761) rematada per un frontó triangular que acollia una imatge de Sant Llorenç, patró de l'església (avui desapareguda), dins un petit nínxol. Sobre la porta hi ha un òcul circular que il·lumina la nau. Les finestres de Sant Llorenç són de doble rebaix i arc dovellat decorat amb curiosos dibuixos en baix relleu, segurament procedents de la primer església i que alguns autors han qualificat de trets visigòtics. Hi ha un personatge, molt rudimentari, vestit i amb un braç estirat; motius ornamentals de flors de sis pètals i tiges entrellaçades formant espais circulars. Les dependències monacals han estat parcialment reconstruïdes i consten d'un claustre amb arcades de mig punt força rústegues, del que es pot veure una galeria, al voltant del qual s'organitzen les estances. La sala capitular presenta una porta central flanquejada per dues finestres geminades.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GRANOLLERS, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. VALLÈS ORIENTAL

El Pere Albert Carreño, retratava l’Església de Sant Esteve de Granollers, de la que es col·locava la primera pedra el 6 d'abril de 1941, obra de l'arquitecte José Boada i Barba ( 1906 ? +Barcelona, 23.0.1990 ), i el 25 d'agost del 1946 va tenir lloc la inauguració.

La decoració interior fou obra de Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 - 2009, amb la excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1982/10/26/pagina-37/33464912/pdf.html?search=Jose%20Boada%20Barba.%20Arquitecto

Us recomano llegir aquest enllaç, en el que s’explica que per donar feina als moltíssims aturats, s’acordava en molts pobles, viles i ciutats, enderrocar les esglésies.
http://www.memoria.cat/laseu/content/imatges-del-paisatge-urb%C3%A0-anterior-al-1936-dels-enderrocs-i-de-les-obres-p%C3%BAbliques

De l’església gòtica en resta el campanar. Per la part de l'exterior trobem l'absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres. Per la part interior, tenim tres naus (la central, molt amplia, i les laterals, molt estretes), cinc finestrals amb tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.

La nau central te cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d'elles.

Es te constància també d'un gran rosetó modern als peus de l'església. El campanar te tres cossos: el primer, quadrat de paredat; una senzilla cornisa entre aquest i el segon. El segon és octogonal de paredat, amb una gàrgola a la part nord i una altra cornisa entre aquest i el següent cos. El tercer és octogonal, de carreu. Té vuit forats per a les campanes, arcs molt apuntats, decorats amb el timpà de trepanats i trilobulats.

El forjat que suporta el campanar és obra de Pidueta. Ens agradarà tenir noticia del nom , el cognom matern i el lloc i data de naixement de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al peu de la torre hi han restes de l'arquivolta de l'antiga portada romànica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28956
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Granollers

Amb una mínima divulgació del patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva, Granollers, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental,.., esdevindrien destinacions de turisme cultural.

Queda escrit

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI QUE ACOLLIA L’ESGLÉSIA DE L’HOSPITAL DE SANT DOMENÈCH DE GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

Retratava la façana de la que fou església de l’Hospital de Sant Domenèch, que ocupava les del cases del voltant, ara desaparegudes.

L'Ajuntament de Granollers cedia la sala gòtica a la Mancomunitat de Catalunya per instal·lar-hi una biblioteca; en la remodelació que dugué a terme Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) l’any 1926 arquitecte municipal, va respectar el llenguatge gòtic i les estructures de l'antic hospital, afegint-hi elements decoratius d'inspiració medieval a la façana i prescindint d'elements neogòtics de l'interior; els elements decoratius interiors, com ara esgrafiats i vitralls, són de llenguatge modernista -de la segona etapa de en alguna lloc es parla "modernisme tardà", i fins de "modernisme de postguerra".
La Biblioteca fou inaugurada el 21 d'octubre de 1926 per Alfons XIII i denominada Biblioteca Popular "Francesc Tarafa", en recordança d’un religiós i erudit del segle XVI. Natural de la vila de Granollers, canonge de la catedral de Barcelona i arxiver de l'Arxiu capitular de Barcelona.

Jordi Contijoch Boada, Interior de la Biblioteca.

http://www.granollers.cat/multimedia/arxiu/exposicio-de-la-tarafa-can-pedrals

La façana està concebuda en termes gairebé arqueològics, recordant el gòtic català: porta de mig punt adovellada, típica del gòtic civil, finestres coronelles, traslladades probablement d'una casa ruïnosa que hi havia darrera la parròquia, un per banda.

El capcer porta al damunt com un adorn, un capcim, sota el qual es pot apreciar una finestra d'ull de bou.

La sala gòtica de l'edifici constitueix la mostra més important d'arquitectura gòtica granollerina.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28950

AJUNTAMENT DE GRANOLLERS . VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

El Pere Albert retratava la façana de la Casa Consistorial, obra de l’arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del segle XIX - Barcelona 23 de gener de 1937) que El 6 de setembre de 1902 fou nomenat arquitecte municipal de Granollers, i aquell mateix any va dissenyar la seu de l'Ajuntament de Granollers, que culminaria dos anys més tard, el 1904.

L'obra va ser la reforma d'una estructura preexistent amb un caràcter neogòtic florejat, amb torre de rellotge i un solemne balconada. Els elements formals i de decoració, amb escultures de Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 28 d'abril de 1867 - Alella, Maresme, 1939) , reforcen el caràcter neogòtic del conjunt de l'edifici.

L'associació de l'arquitectura de Cordomí i l'escultura de Barnadas representa la rehabilitació de preceptes arquitectònics i estètics medievals i la integració d'un tipus d'escultura dinàmica i decorativa que desborda el marc arquitectònic però no deslligada de significació respecte a la funcionalitat dels edificis.

Patrimoni Gencat en ho descriu com ; reforma d'un antic edifici medieval entre mitgeres amb coberta a dues vessants. La part baixa de l'edifici és de carreus i la part alta de maó. De la façana en destaca un balcó amb dos arcs molt complexes sostinguts per columnes helicoïdals i un ampit de traceria de pedra; el balcó és sostingut per grans mènsules i carteles. A sota el balcó, són presents dues portes d'entrada d'arc ogival de tot punt. La resta de finestres, amb els llindars, presenten solucions diverses dintre un gust revival goticiste. L'edifici és coronat per un gran ràfec suportat per carteles i ceràmica entre elles. A la part N hi ha una torre poligonal amb el rellotge. A l'altre part, un pinacle sostingut per una escultura femenina.

Teníem ocasió d’accedir al interior, que retrataria també el Pere Albert Carreño.

Catalunya té moltes tasques pendents, i certament el reconeixement al geni dels arquitectes que ens deixaven edificis modernistes, noucentistes, decó,.. no demanda grans dispendis econòmics. Em pregunto si justament aquest fet obvi, atenen la baixesa moral dels nostres polítics, no és la causa d’aquest retard, que ens iguala als ulls del món – en estultícia, incultura i ineficiència- , als nostres veïns i botxins.

Des de les administracions publiques, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, MAI ES FA TOT EL QUE CALDRIA per posar en valor el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya