dissabte, 13 de gener del 2018

QUE EM SABEM DEL LLUIS MACAYA I DE LA TORRE HOMÒNIMA DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Emili Genís Horta [*] escrivia : - " l'única excepció d'aquests pilons de desferres es trobava al final del carrer de Sant Josep, gràcies a la magnificència i bon gust de la senyora Marquesa, doña Mercè Ros, propietària de la casa que feia cantonada amb aquell carrer, la qual havia instal·lat i mantenía curosament en aquell indret un magnífic jardí " - aquest jardí segurament fa referència al pati on es troba el pavelló.
A principis de l'any 1895 es van realitzar les obres del nou passeig de mar projectat en el nou Pla d'Alineacions aprovat l'any 1894.


El pavelló anomenat " La Torre o Can Macaya ", el va fer construir Lluís Macaya, adinerat calellenc vingut d'Amèrica a finals de segle (1895). Els americanos destinaven aquestes cases a residències d'estiu, deixant-les tancades la resta de l'any, i com a testimoni de les fortunes aconseguides en el nou món.

Necessitem dades de [*] , i d’aquesta ‘marquesa’ Mercè Ros, quin títol tenia ?.

Necessitem dades d‘aquest Lluís Macaya, calellenc; llevat de que es cremessin alhora -en la ‘ festa major’ de 1936-39 - els papers del registre civil, i els del registre parroquial, no serà difícil localitzar-lo. Queda escrit.

https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa28.pdf

Quan a la descripció llegia, Xalet, petit pavelló d'esbarjo d'estil modernista, amb façana al carrer Anselm Clavé, a l'extrem del pati de la casa que dóna al carrer Sant Josep nº 2. Aquest pavelló, és una excel·lent mostra de treball de la fusta, ceràmica i forja, arts artesanals d'òptima execució en aquella època, desencadenant de l'arquitectura modernista.

Es tracta d'un petit pavelló d'esbarjo dins el pati de la finca, format per un cos principal de 7x7metres amb tres façanes i una mitgera a veí, de planta baixa, pis i sotateulada amb coberta a dues aigües i un annex enganxat a la façana posterior de 3.5x2.3m de planta baixa i pis, amb coberta plana. El pavelló té l'accés principal porxat a la façana oposada a la mitgera, i dues petites entrades a la part posterior. L'annex es comunica amb una galeria al cos principal en planta primera.

Façanes amb motllures d'estuc, bandes de relleu horitzontals, amb peces ceràmiques intercalades amb motius vegetals. A destacar el treball amb forja de les baranes, i el treball en fusta de les encavallades, mènsules, formes lobulades i punxes de la coberta de teula vidriada.
Al pati trobem també una petita torreta, al costat d'un cos més baix o glorieta.

A destacar també la porta d'accés de forja des del carrer A. Clavé al pati.

Té especial interès el jardí, amb dos exemplars de phoenix canariensis i una magnòlia de gran dimensió.

Al comentari de la casa de l'Aleix Serra, llegia :
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa39.pdf

Aquesta casa és a Ca l'Aleix Serra, mestre d'obres que es va fer edificar la seva pròpia casa a principis de segle. Els Serra, havien estat una nissaga calellenca dedicada des de sempre al món de la construcció, i eren molt experimentats en aquest ofici.

Segons referències històriques, l'any 1857, Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població.
Anys més tard, amb l'arribada dels "americanos", aquests manen construir les seves cases segons els plànols dels mestres d'obres Josep Riera i Francesc Serra, cases destinades a residències d'estiu, tancades la resta de l'any.

Teniu dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.


Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

TEMPUS FUGIT. IN MEMORIAM DE CALELLA A CAVALL DELS SEGLES XIX I XX. LA TORRE DELS ANGLESOS. EL MARESME. CATALUNYA

Calella té el dubtós honor de ser una de les poblacions més actives en la destrucció del patrimoni històric i/artístic, en els llargs anys de la dictadura franquista, en que el Régimen, considerava els enderrocs del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, com una demostració de PATRIOTISMO ESPAÑOL.

La Torre dels Anglesos va ser construïda per una família britànica a finals dels segle XIX, tot i que es desconeixen el nom del seu arquitecte i l’any exacte de la seva construcció. Una de les curiositats és que sembla que aquesta família va ocupar la casa poc temps i, posteriorment, va ser comprada per en Zenon Nicolau i Moreu (1848-1929) , important empresari tèxtil del municipi.


Si no es va cremar – aprofitant la ‘ festa major’ de 1936-39 - el registre de la Propietat, almenys es podrà saber com es deien ‘la família britànica’, i no fora desassenyat pensar que potser, potser, fins alguna pista de l’autor de l’edifici. Queda escrit.

-http://diarimaresme.com/2009/calella-recorda-la-torre-dels-anglesos-ara-fa-trenta-anys/

http://inforadiocalella.blogspot.com.es/2009/11/exposicio-sobre-la-torre-dels-anglesos.html

http://www.fotosdecatalunya.cat/barcelona/calella/calella-torre-dels-anglesos

Necessitem dades del promotor i de l’autor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fàbrica Pastes Saula 1966
https://www.youtube.com/watch?v=9ur6I7YkbDc

Estació de Renfe (1971)
https://www.youtube.com/watch?v=d0Ty-vsxgP0

Can Pelayo (1973)
https://www.youtube.com/watch?v=vVUiB8AKbGE

La Torre dels Anglesos (1979)
https://www.youtube.com/watch?v=sBAgUZxuyMk

Cinema Àncora (1987)
https://www.youtube.com/watch?v=izdEZm7nSSs

Escola Pia -Església dels Sants Reis- (1995)
https://www.youtube.com/watch?v=6XJbXcVyN8g

Nau Central Fàbrica Llobet-Guri (2016)

https://www.youtube.com/watch?v=OOynPwTUP0g

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dimecres, 10 de gener del 2018

LA CAPELLA AL ‘DÉU DESCONEGUT’ DE CASANOVAS. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

L’adreça és Carretera C-17, km 72-73, les Masies de Voltregà. Osona. Catalunya

La fitxa de patrimoni ens diu ; Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. La porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt a la façana sud. Al primer pis trobem una galeria formada per arcs d'un quart de punt. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana est se li adossa una petita capella de nau única i amb les mateixes característiques constructives, que queda integrada arquitectònicament a la casa pairal. La coberta també és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul. Culmina la façana un campaneret d'espadanya.

L’accés per la façana ‘bona’ era impossible.



La vista des del camí que mena a la masoveria ens permetia identificar el campanar.


Fotografia de la fitxa de patrimoni. Avui hi ha almenys una obertura – finestra – a la paret de la capella.

Advertia que l’espai de la capella, de la que m’agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia , acull avui alguna activitat econòmica.

Rebia a volta d'email des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)  la resposta; Capella de la Marededéu del Roser. No tenim l'interior.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, i per salvar la història per als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..

Catalunya us ho agrairà .

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


diumenge, 7 de gener del 2018

QINES DADES TENIM DE ‘CAN FRANQUESA’ D’AIGUAFREDA?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

La recerca consisteix en agafar el fil més insignificant que puguem trobar, i amorosament, anar-lo seguint fins que s’acaba, i si així succeeix – que no és infreqüent al REINO DE ESPAÑA – buscar un altre fil, i començar de nou sense defallir ni cansar-se mai.

El Mapa de Patrimoni d’Aiguafreda ens diu ; Can Franquesa és una casa del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. Es composa de dues parts diferenciades a nivell compositiu. És un edifici entre mitgeres, amb els dos volums de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum té el frontis compost segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc pla, totes elles envoltades per una motllura decorativa. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades i la base inscrita: "1810". El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El segon volum està definit per un gran arc de ferradura eixamplada a la planta baixa, dos finestrals d'arc pla amb motllures al pis i dos finestres més a les golfes d'arc mixtilini. La façana està rematada per una cornisa motllurada i un capcer de perfil irregular. La unió entre ambdós volums s'ha resolt exteriorment en el tractament dels murs, que imita carreus encoixinats.

Patrimoni Gencat explica; edificació entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. Antigament eren dues cases que es van unir per fer-hi un hostal. La part esquerra, coronada amb un ràfec, està datada sota el balcó l'any 1820. L'altre cos és més elevat i té un capcer que tapa la teulada a dues vessants. Ambdues s'unifiquen visualment per la seva decoració d'encoixinats. Estan situades sobre un pòdium que s'interromp a les portes. Les portes i finestres estan emmarcades i és especialment significativa l'obertura de la planta baixa, de caire modernista.


Fotografia del Valentí Pons Toujouse

Cap dada del promotor ni de l’autor de la ‘transformació’; em sembla veure el meu malson en matèria de documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , la silenciosa legió de funcionaris vinculats a la dictadura que pacientment ha anat manipulant, esborrant , alterant, confonent, destruint, les fonts documentals, i encara us diré més, en temo que la ‘inèrcia perniciosa’ ha fet que aquesta tendència no s’hagi revertit com calia des de l’adveniment ‘presumpte’ de la democràcia l’any 1978.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE NENS A L’EDIFICI DE L’AJUNTAMEMNT D’AIGUAFREDA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

La Carola Duran Tort, em deixava un comentari al face de Gent d’Aiguafreda, ; l'any 1955 l'ajuntament va comprar el camp d'en Queló per fer-hi el nou ajuntament.


Es devia acabar entre l'any 1960-1962.

L’edifici acollia l’escola pública de nens, mentre que les nenes anaven a l’edifici construït per l’arquitecte Manuel Puig i Janer ( 1899-1965 ), i havia encara almenys l’escola de la Congregació les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret; no trobava cap dada de l’autor de l’edifici de la Casa de la Vila , ja ho deien els avis ‘ a cal ferrer, ganivet de fusta’ , ‘el sabater és el més mal calçat’, com tampoc - ESPAÑA Y YO, SOMOS ASI SEÑORA – de l’edifici del convent i escola de la Congregació les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret, qualificat com BCIL

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-vellesbelles-daiguafreda-i-sant.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/12/in-memoriam-de-lescola-de-nenes-de-les.html

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’Ajuntament i del Convent Escola de la Congregació les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret, aquestes dades son essencials em la petita història d’Aiguafreda que forma i conforma la història de Catalunya.

El bloc coneixercatalunya té una declaració de principis molt clara :

CONÈIXER CATALUNYA


AQUÍ TROBAREU : HISTORIES, RELATS DE SORTIDES , PROPOSTES D’EXCURSIONS, ... QUE FAN REFERÈNCIA ÚNICAMENT I EXCLUSIVA A CATALUNYA I/O ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA. M’INTERESSA I MOLT CONÈIXER D’ALTRES LLOCS DEL MÓN, PERÒ EN TANT QUE CATALÀ VINC OBLIGAT A ESCOMBRAR CAP A CASA, OI ?
Aiguafreda, les seves cases, masies, esglésies , escoles,..., TOT, TOT, forma part de l’univers de ‘coses’ que ens interessen.

En matèria de documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya sempre he imaginat un silenciosa legió de funcionaris vinculats a la dictadura que pacientment ha anat manipulant, esborrant , alterant, confonent, destruint, les fonts documentals, i encara us diré més, en temo que la ‘inèrcia perniciosa’ ha fet que aquesta tendència no s’hagi revertit com calia des de l’adveniment ‘presumpte’ de la democràcia l’any 1978.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

QUE EN SABEM DE CAL BARATA D’AIGUAFREDA?. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Mapa de Patrimoni ens diu quan a la data en que s’aixecava la casa ; segons un testimoni gràfic de la dècada de 1930, la casa de Can Barata va ser una de les primeres en edificar-se en aquesta zona.


Fotografia que aportava Joan Miró Farrerons al facebook de gent d’Aiguafreda

Pel que fa a la descripció en la que manté – impròpiament al meu entendre - el ‘Can’ per referir-se a la casa , que atenen als comentaris al facebook, era i és, alhora que coneguda, propera i àdhuc estimada per molts veïns d’Aiguafreda, li escau més doncs en llengua catalana qualificar-la com Cal Barata, ens explica que és una casa de la primera meitat del segle XX construïda sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants molt inclinats amb el carener paral·lel a la façana. La façana està definida per una galeria de tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra situada a la planta baixa. Sobre el seu eix hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, sobre les quals la coberta està acabada en punta en forma de gablets. L'extrem de migdia d'aquesta façana té dos finestres d'arc pla arrebossat, amb la coberta igualment acabada en punta. Aquest mateix esquema es reprodueix en dos dels eixos d'obertures de la façana posterior. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.



Com és mal costum, cap dada del promotor ni de l’autor de l’edifici, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs ,..., ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com

En matèria de documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya sempre he imaginat un silenciosa legió de funcionaris vinculats a la dictadura que pacientment ha anat manipulant, esborrant , alterant, confonent, destruint, les fonts documentals, i encara us diré més, en temo que la ‘inèrcia perniciosa’ ha fet que aquesta tendència no s’hagi revertit com calia des de l’adveniment ‘presumpte’ de la democràcia l’any 1978.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

El Joan Puig, em deixava un missatge al facebook de Gent D'Aiguafreda; bon dia, l'arquitecte va ser Pere Ricard Biot (Barcelona, 1911- 1992), es va construir al 1943. El constructor no ho tenim molt clar, ens sembla però , que es deia Vall-llovera.

dissabte, 6 de gener del 2018

QUE EN SABEU DE L’AUTOR DE LA ‘TRANSFORMACIÓ’ DEL CASTELL DE VILAGELANS A LA PARROQUIA DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

Llegia al Mapa de Patrimoni que el castell de Vilagelans es troba situat sobre un turó elevat pocs metres al nord d'un meandre pronunciat del riu Gurri, al nord-oest de la masia del Pladelasala i al sud del riu Ter.


Es tracta d'un casal, antic castell, de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat al sud-est amb els mateixos nivells i acabat a l'extrem oest en una torre i diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb parts de tàpia a la meitat superior. La teulada del volum principal és de quatre vessants. A les cantonades sud-oest i nord-oest del volum original hi ha dues torretes adossades. Estan bastides amb murs d'obra arrebossats i són de planta circular. De l'antic castell medieval únicament en resten algunes parts dels fonaments i la base del casal actual. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcada amb pedra bisellada i d'aquestes, dues amb decoració d'arc de cortina a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i amb la data de 1713 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Davant aquesta façana hi ha un pati estret delimitat al sud per un mur que salva un important desnivell. Adossat a la cantonada dreta del volum principal hi ha el volum adossat, que sobresurt lleugerament. Al nivell de planta baixa el volum queda ocupat per un gran porxo amb nou obertures d'arc de mig punt, quatre orientades al sud, dues al nord i una a est i oest. L'ample espai cobert que forma serveix com a accés al pati estret que s'estén davant la façana. Als dos nivells superiors el volum adossat conté nombroses obertures, entre les que destaca una galeria a la façana sud formada per quatre obertures d'arc de mig punt sustentades amb tres columnes. A l'extrem oest el volum adossat forma una petita torre amb un nivell més coronada amb teulada de quatre vessants. La façana oest conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i decorades amb motius geomètrics a la base dels brancals i guardapols motllurat a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1713 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. La façana nord conté una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i de planta circular que correspon a la cisterna. A la resta de façana hi ha sis finestres, sense elements originals en l'emmarcament. A l'esquerra hi ha un volum adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis i conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista. La façana est té un cos adossat al davant que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana hi ha tres obertures al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda, i dues finestres a les golfes. A l'esquerra sobresurt perpendicularment el volum adossat, delimitant un pati on es troba una estructura amb teulada de doble vessant. Aquest pati i l'accés principal a la masia, per sota el volum adossat, es troben delimitats a l'est per un mur amb dos portals, un dels quals, de grans dimensions, està emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció "CASTELL DE VILAGELANS" a la llinda.

Sobre la base de l'antic castell es va construir època moderna el casal actual, sent ampliat al voltant de 1925, pel llegendari arquitecte ‘ desconegut’ al que deu Catalunya bona part del seu patrimoni històric i/o artístic.


Prop d’aquest edifici magnífic hi ha la petita església de Santa Fe, a la que dedicàvem recentment una publicació.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2018/01/in-memoriam-de-lesglesia-de-santa-fe-de.html


Sempre he imaginat un silenciosa legió de funcionaris vinculats a la dictadura que pacientment ha anat manipulant, esborrant , alterant, confonent, destruint, les fonts documentals, i encara us diré més, en temo que la ‘inèrcia perniciosa’ ha fet que aquesta tendència no s’hagi revertit com calia des de l’adveniment ‘presumpte’ de la democràcia l’any 1978.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor de la transformació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

NO em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Aquesta mena de comentaris provocaven que se’m barres la publicació a No ets de Sant Feliu de Codines si no... https://www.facebook.com/groups/741043242613178/about/

Malgrat això, em consta que a Sant Feliu de Codines hi ha una majoria democràtica entre els seus veïns.

Èticament hem d’estar SEMPRE del costat de les víctimes i MAI del dels botxins.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés