Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938) va ser l’autor d’aquest edifici, promogut per Esperança González i Puig (Lleida, 19 de maig de 1823 - 5 d'agost de 1885) una religiosa catalana, fundadora de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria, proclamada venerable per l'Església catòlica l’any 2006.
Manllevava una fotografia de l’AlbertJB , de l’escola del Cor de Maria de Figueres, de la que ens diu la descripció de patrimoni Gencat; edifici de grans dimensions, situat en una cantonada a uns cent metres del Museu Dalí. Aquesta escola està formada per dos edificis, una de les quals una església en cantonada. Aquesta església ha estat reformada per a convertir-la en escola, però l'exterior té la cantonada carreuada. La porta d'accés és allindada, amb columnetes als costats. Sobre aquesta porta hi ha una obertura cega de mig punt amb un guardapols a sobre. El pis superior té dues finestres en arc de mig punt amb un òcul a sobre i el mateix guardapols que el de la porta d'accés. La coberta d'aquest edifici és a dues vessants, a diferència de l''edifici del costat que té la coberta terrassada Aquets edifici és e planta baixa i dos pisos amb tres obertures a cada planta i decorades amb un guardapols, decorats amb un a flor de llis, exceptuant el guardapols de la planta superior de la finestra central que té una creu amb decoració vegetal. Sis pilastres sostenen el voladís de la façana.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
dilluns, 23 de novembre del 2015
COL•LEGI DELS GERMANS DE LA SALLE. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia que l'edifici de l’escola dels Germans de la Salle, data de l'any 1910 i és obra d'un germà de l'ordre d'orígen francès del qual es desconeix el nom. En els seus inicis fou un internat preferentment francès. Després de la 1a. G. Mundial resta oberta als empordanesos. Durant la República pren el nom de Liceu, i durant la Guerra Civil serveix d'hospital. Després de la G. Civil , el centre imparteix Primària, Batxillerat i Comerç. Actualment ensenyament concertat a Primària i ESO.
Manllevava una fotografia de l'Enric Fontvila, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que la construcció original constava d'una planta en forma de L, amb planta baixa i dos pisos. En façana hi ha separació dels pisos per motllures i coronament per cornisa sobre imitacions de caps de biga. Les finestres són d'arc rebaixat ornamentades per motllures imitant carreus i dovelles. A cadascuna de les dues façanes (de la planta en L) un frontó triangular trenca l'uniforme senzillesa de la construcció. Posteriorment es va afegir una tercera ala de dos pisos, que dóna al carrer Burgas i per on es practica l'entrada al centre.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia que l'edifici de l’escola dels Germans de la Salle, data de l'any 1910 i és obra d'un germà de l'ordre d'orígen francès del qual es desconeix el nom. En els seus inicis fou un internat preferentment francès. Després de la 1a. G. Mundial resta oberta als empordanesos. Durant la República pren el nom de Liceu, i durant la Guerra Civil serveix d'hospital. Després de la G. Civil , el centre imparteix Primària, Batxillerat i Comerç. Actualment ensenyament concertat a Primària i ESO.
Manllevava una fotografia de l'Enric Fontvila, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que la construcció original constava d'una planta en forma de L, amb planta baixa i dos pisos. En façana hi ha separació dels pisos per motllures i coronament per cornisa sobre imitacions de caps de biga. Les finestres són d'arc rebaixat ornamentades per motllures imitant carreus i dovelles. A cadascuna de les dues façanes (de la planta en L) un frontó triangular trenca l'uniforme senzillesa de la construcció. Posteriorment es va afegir una tercera ala de dos pisos, que dóna al carrer Burgas i per on es practica l'entrada al centre.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
ESCOLA JOSEP PALLACH CAROLÀ. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Josep Roca i Bros (Abrera, 1815 - Figueres, 1877) va ser l’autor l’any 1855 de l’edifici de la fàbrica d'adobs Pujol, cap a finals del Segle XIX, les Dominiques de la presentació es van instal•lar a a Figueres , per encarregar-se de l'educació de les noies de classe acomodada, per aquest fi i per establir el convent compraven la fàbrica Pujol adaptant l'edifici a les seves necessitats – no consta cap dada de l’arquitecte autor de la reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - les monges deixaven l’escola l’any 1983.
Manllevava una fotografià de l'Enric Fontvila, de l’actual escola Josep Pallach i Carolà (Figueres, 10 de febrer de 1920 - Esclanyà, 11 de gener de 1977) de la que la descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici cantoner amb dues façanes senzilles i idèntiques amb planta, pis i altell. S'ordenen en base a un cos central i dos laterals suaument sortints, creant una variació visual. Aquest model és pres per l'autor dels seus projectes per a presons, així com la gran austeritat compositiva sense elements ornamentals. Cal destacar l'ordenació horitzontal en base a dues motllures (separant els pisos) i una cornisa que ajuda a definir els cossos sortints abans esmentats. Al primer pis, hi ha alternança de finestres amb arc de mig punt i rectangulars. A l'altell, petites finestres cegues. A la planta baixa, trobem nou grans obertures en arc escarsers actualment cegades. Una d'elles és l'entrada principal a l'edifici. A l'interior, pati central rectangular amb estructura de dobles arcs de mig punt inicialment oberts per a l'ús industrial i després tancats per convent, escola i església
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Josep Roca i Bros (Abrera, 1815 - Figueres, 1877) va ser l’autor l’any 1855 de l’edifici de la fàbrica d'adobs Pujol, cap a finals del Segle XIX, les Dominiques de la presentació es van instal•lar a a Figueres , per encarregar-se de l'educació de les noies de classe acomodada, per aquest fi i per establir el convent compraven la fàbrica Pujol adaptant l'edifici a les seves necessitats – no consta cap dada de l’arquitecte autor de la reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - les monges deixaven l’escola l’any 1983.
Manllevava una fotografià de l'Enric Fontvila, de l’actual escola Josep Pallach i Carolà (Figueres, 10 de febrer de 1920 - Esclanyà, 11 de gener de 1977) de la que la descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici cantoner amb dues façanes senzilles i idèntiques amb planta, pis i altell. S'ordenen en base a un cos central i dos laterals suaument sortints, creant una variació visual. Aquest model és pres per l'autor dels seus projectes per a presons, així com la gran austeritat compositiva sense elements ornamentals. Cal destacar l'ordenació horitzontal en base a dues motllures (separant els pisos) i una cornisa que ajuda a definir els cossos sortints abans esmentats. Al primer pis, hi ha alternança de finestres amb arc de mig punt i rectangulars. A l'altell, petites finestres cegues. A la planta baixa, trobem nou grans obertures en arc escarsers actualment cegades. Una d'elles és l'entrada principal a l'edifici. A l'interior, pati central rectangular amb estructura de dobles arcs de mig punt inicialment oberts per a l'ús industrial i després tancats per convent, escola i església
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
COL•LEGI NACIONAL SANT PAU. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a patrimoni Gencat que l'any 1919 a instància de l'Ajuntament, la Mancomunitat concedeix un crèdit per construir la nova escola de Figueres. Els fets polítics (cop d'estat, etc.) endarrereixen la seva construcció.
L'any 1925 el govern central aprova un nou crèdit, i comencen les obres.
Els plànols són dels anys 1925-1930. No s’esmenta l’arquitecte autor del projecte, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els canvis polítics, instauració de la república, aplaça l'acabament de l'edifici fins al 1932.
L'escola s'inaugura el 14 d'abril de 1933.
Manllevava una fotografia de l'Enric Fontvila, d’aquesta escola de la que ens diu la descripció tècnica; edifici situat al centre històric de la ciutat. Es tracta d'un edifici exempt voltat de patis, jardins i camps d'esport, que originàriament estava dividit en dues ales (una de nois i una de noies) que més tard (any 1968) es varen unir per un cos central. La façana principal presenta al primer pis s'obre a una gran terrassa (originàriament coberta per rosers) i el segon a balcons sostinguts per mènsules, amb balustrada i pilars. La façana s'ordena a partir d'uns cossos sobresortits que tallen la galeria a nivell del segon pis i que donen relleu al conjunt. La façana posterior segueix la mateixa ordenació sense terrasses ni galeries. Coberta a dues vessants, de teules amb cornisa dentelada amb motllures.
El Valenti Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un missatge atenen la meva pregunta sobre l’autor de les Escoles Sant Pau: Rafael Sánchez Echeverría, arquitecte, any 1933.
Rebia també l’email d’una persona molt vinculada amb aquest centre escolar, en el que em deia ;
Benvolguts,
Em dic Eva Cañigueral i estic lligada a l'escola Sant Pau des de petita, com a alumna, com a mestra i per circumstàncies familiars.
En relació al vostre article publicat a la web de la Tribuna del Bergadà, amb data 23 de novembre de 2015 volia comentar-vos que trobareu informació sobre la història de l'edifici i del centre en el llibre que en motiu del seus 50 anys (1983) va escriure Josep Maria Bernils i Mach (Figueres, 16 d'agost de 1929 – 30 de juny de 2011), historiador de la ciutat.
En el següent enllaç en trobareu un extracte, publicat a la web de l'escola.
https://docs.google.com/file/d/0B9JGGBPiTZABLWdJVGg2dEJoX3M/view?pli=1
Segons el llibre l'escola es posà en funcionament el gener de 1933.
Us agraeixo el vostre interès per un edifici del qual els que hi treballem sempre n'hem estat orgullosos, per la seva bellesa, la seva història i el seu valor educatiu. Moltes gràcies.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a patrimoni Gencat que l'any 1919 a instància de l'Ajuntament, la Mancomunitat concedeix un crèdit per construir la nova escola de Figueres. Els fets polítics (cop d'estat, etc.) endarrereixen la seva construcció.
L'any 1925 el govern central aprova un nou crèdit, i comencen les obres.
Els plànols són dels anys 1925-1930. No s’esmenta l’arquitecte autor del projecte, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els canvis polítics, instauració de la república, aplaça l'acabament de l'edifici fins al 1932.
L'escola s'inaugura el 14 d'abril de 1933.
Manllevava una fotografia de l'Enric Fontvila, d’aquesta escola de la que ens diu la descripció tècnica; edifici situat al centre històric de la ciutat. Es tracta d'un edifici exempt voltat de patis, jardins i camps d'esport, que originàriament estava dividit en dues ales (una de nois i una de noies) que més tard (any 1968) es varen unir per un cos central. La façana principal presenta al primer pis s'obre a una gran terrassa (originàriament coberta per rosers) i el segon a balcons sostinguts per mènsules, amb balustrada i pilars. La façana s'ordena a partir d'uns cossos sobresortits que tallen la galeria a nivell del segon pis i que donen relleu al conjunt. La façana posterior segueix la mateixa ordenació sense terrasses ni galeries. Coberta a dues vessants, de teules amb cornisa dentelada amb motllures.
El Valenti Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un missatge atenen la meva pregunta sobre l’autor de les Escoles Sant Pau: Rafael Sánchez Echeverría, arquitecte, any 1933.
Rebia també l’email d’una persona molt vinculada amb aquest centre escolar, en el que em deia ;
Benvolguts,
Em dic Eva Cañigueral i estic lligada a l'escola Sant Pau des de petita, com a alumna, com a mestra i per circumstàncies familiars.
En relació al vostre article publicat a la web de la Tribuna del Bergadà, amb data 23 de novembre de 2015 volia comentar-vos que trobareu informació sobre la història de l'edifici i del centre en el llibre que en motiu del seus 50 anys (1983) va escriure Josep Maria Bernils i Mach (Figueres, 16 d'agost de 1929 – 30 de juny de 2011), historiador de la ciutat.
En el següent enllaç en trobareu un extracte, publicat a la web de l'escola.
https://docs.google.com/file/d/0B9JGGBPiTZABLWdJVGg2dEJoX3M/view?pli=1
Segons el llibre l'escola es posà en funcionament el gener de 1933.
Us agraeixo el vostre interès per un edifici del qual els que hi treballem sempre n'hem estat orgullosos, per la seva bellesa, la seva història i el seu valor educatiu. Moltes gràcies.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
INSTITUT D’ESTUDIS SECUNDARIS RAMON MUNTANER. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Manllevava una fotografia de l'Enric Fontvila de l’edifici de l’Institut d'Estudis Secundaris Ramon Muntaner de Figueres on es va instal•la la primera escola d'Humanitats d'Espanya l’any 1839, promoguda per Julián González de Soto (Ejea de los Caballeros, 1803 - Barcelona, 1862). L’any 1876 exercia ja com a institut.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta baixa i dos pisos. La façana està ordenada amb un cos central i dos cossos, un a cada banda amb finestres al primer i segon pis, amb pintures geomètriques decoratives entre les finestres d'aquest segon pis. De la façana cal destacar el cos central, que recorda a una església renaixentista. Encoixinat fins el primer pis, i en el segon un balcó amb l'obertura emmarcada per una motllura i dos gran volutes a cada costat del balcó. Continua amb una gran cornisa que dóna lloc a dues volutes més petites que les anteriors i que sostenen un frontó. Pel que fa al seu interior tot l'edifici es situa al voltant d'un Claustre, de planta quadrangular, que en l'actualitat presenta uns arcs de mig punt, amples, sostinguts per columnes de fust gruixut i quadrat. Un dels costats presenta un sòcol de pedra d'uns 75 centímetres d'alçada que el tanca. Hi ha una petita entrada en la part central d'aquest costat. A la planta baixa s'hi ubiquen: les Sales de professors, despatxos, i cinc aules; els W.C., la vivenda del bidell, i laboratori. Totes les dependències estan retocades. El primer pis presenta aules, i el que havia estat l'antiga Biblioteca i un petit Museu. El costat dret ha sofert la reforma d'un segon pis, totalment nou, -1974 aproximadament-. Les parts visibles i no retocades, de l'antic edifici, són de construcció senzilla, sense ornamentació. Té una façana que dóna a les Escoles Nacionals (actual Col•legi Sant Pau) a on es conserva una clau de volta datada del 1556 amb una figura exempta, que podria ser la mare de Déu. Aquesta clau es trobava a l'antic convent, i seria on es situarien les cambres dels monjos.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Manllevava una fotografia de l'Enric Fontvila de l’edifici de l’Institut d'Estudis Secundaris Ramon Muntaner de Figueres on es va instal•la la primera escola d'Humanitats d'Espanya l’any 1839, promoguda per Julián González de Soto (Ejea de los Caballeros, 1803 - Barcelona, 1862). L’any 1876 exercia ja com a institut.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta baixa i dos pisos. La façana està ordenada amb un cos central i dos cossos, un a cada banda amb finestres al primer i segon pis, amb pintures geomètriques decoratives entre les finestres d'aquest segon pis. De la façana cal destacar el cos central, que recorda a una església renaixentista. Encoixinat fins el primer pis, i en el segon un balcó amb l'obertura emmarcada per una motllura i dos gran volutes a cada costat del balcó. Continua amb una gran cornisa que dóna lloc a dues volutes més petites que les anteriors i que sostenen un frontó. Pel que fa al seu interior tot l'edifici es situa al voltant d'un Claustre, de planta quadrangular, que en l'actualitat presenta uns arcs de mig punt, amples, sostinguts per columnes de fust gruixut i quadrat. Un dels costats presenta un sòcol de pedra d'uns 75 centímetres d'alçada que el tanca. Hi ha una petita entrada en la part central d'aquest costat. A la planta baixa s'hi ubiquen: les Sales de professors, despatxos, i cinc aules; els W.C., la vivenda del bidell, i laboratori. Totes les dependències estan retocades. El primer pis presenta aules, i el que havia estat l'antiga Biblioteca i un petit Museu. El costat dret ha sofert la reforma d'un segon pis, totalment nou, -1974 aproximadament-. Les parts visibles i no retocades, de l'antic edifici, són de construcció senzilla, sense ornamentació. Té una façana que dóna a les Escoles Nacionals (actual Col•legi Sant Pau) a on es conserva una clau de volta datada del 1556 amb una figura exempta, que podria ser la mare de Déu. Aquesta clau es trobava a l'antic convent, i seria on es situarien les cambres dels monjos.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
diumenge, 22 de novembre del 2015
ARC DE BERÀ. TARRAGONÈS.
Retratava al Josep Olivé Escarré amb l’ Arc de Berà al fons, d’aquest monuments ens diu patrimoni Gencat que és un dels monuments més coneguts de la Catalunya romana. Situat en el traçat de la Via Augusta (que passava per sota del seu portal), es troba a uns 20 Km de l'antiga Tarraco.
Construït amb grans carreus, consta d'un cos central situat sobre un podi decorat per falses pilastres amb capitells corintis que emmarquen l'arc pròpiament dit. Aquest destaca per motllures a l'arquivolta i a les impostes. Amida 12,28 m d'alçada per 12 metres d'amplada i 2, 34 metres de gruix, mentre que l'amplada del portal és de 4,87 metres. Del cos superior original només se'n conserva l'arquitrau, mancant el fris, la cornisa i l'àtic. La inscripció de l'arquitrau oriental, EX TESTAMENTO L. LICINI L. F. SERG. SURAE CONSACRATUM (RIT 930), indica que fou consagrat per disposició testamentària de Lluci Licini Sura, fill de Lluci, de la tribu Sèrgia. Aquesta inscripció -fins a finals del segle XIX al fris del monument-, havia estat l'argument per datar la construcció de l'arc a inicis del segle II dC, si bé actualment, en base a l'estudi dels quatre capitells originals conservats, s'ha pogut datar la seva construcció en el darrer quart del segle I aC. Es tractaria, doncs, d'un arc territorial d'època d'August, la inscripció original del qual es trobaria a l'àtic, actualment desaparegut.
Dibuix amb l'arc de Berà i la torre dels Escipions realitzat per Anton Van den Wyngaerde, l'any 1563.
L'Arc de Berà ha experimentat des de la seva construcció diferents restauracions, concretament els anys 1788, 1840, 1936 i, la darrera, al llarg dels anys 1994-98. Un estudi sobre la conservació de l'Arc de Berà dut a terme per investigadors del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona ha posat de manifest que les capes de líquens que han recobert la superfície de les seves pedres al llarg dels segles han afavorit la conservació del monument. Els científics han observat que la cara nord, la que presenta una quantitat més gran de dipòsits d'oxalats (producte del metabolisme dels líquens), és la part millor conservada de l'Arc. Al mateix temps aquests organismes han deixat una empremta que ha permès comprovar una sèrie d'incògnites arqueològiques, com és la ubicació i la cronologia històrica d'alguns carreus. El mateix equip, per tal d'esbrinar la disposició original dels carreus que conformen la inscripció de la part superior del monument, van datar per carboni 14 dels dipòsits d'oxalats presents a la superfície dels carreus. Amb el mètode de datació els investigadors de la UAB es van trobar amb una paradoxa: en uns casos l'edat dels dipòsits d'oxalats superava àmpliament l'edat del monument (en uns 1000 anys), i en altres casos situava la data d'ubicació de les pedres posterior a la restauració de 1840. Això era degut a que els líquens que recobreixen el monument obtenen en uns casos el carboni de la pedra substrat, un C14 tan vell que provoca l'envelliment en els resultats. En altres ocasions el carboni procedeix dels gasos de l'entorn (alguns deguts a la contaminació) la qual cosa implica una distorsió en el metabolisme del liquen i per tant una alteració en la datació (Girbau et al., 2001: 637-646).
El trobareu a la plana litoral, en una rotonda enjardinada en el traçat de l'antiga Via Augusta, en el recorregut actual de la N-340, al seu Km 1183.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Construït amb grans carreus, consta d'un cos central situat sobre un podi decorat per falses pilastres amb capitells corintis que emmarquen l'arc pròpiament dit. Aquest destaca per motllures a l'arquivolta i a les impostes. Amida 12,28 m d'alçada per 12 metres d'amplada i 2, 34 metres de gruix, mentre que l'amplada del portal és de 4,87 metres. Del cos superior original només se'n conserva l'arquitrau, mancant el fris, la cornisa i l'àtic. La inscripció de l'arquitrau oriental, EX TESTAMENTO L. LICINI L. F. SERG. SURAE CONSACRATUM (RIT 930), indica que fou consagrat per disposició testamentària de Lluci Licini Sura, fill de Lluci, de la tribu Sèrgia. Aquesta inscripció -fins a finals del segle XIX al fris del monument-, havia estat l'argument per datar la construcció de l'arc a inicis del segle II dC, si bé actualment, en base a l'estudi dels quatre capitells originals conservats, s'ha pogut datar la seva construcció en el darrer quart del segle I aC. Es tractaria, doncs, d'un arc territorial d'època d'August, la inscripció original del qual es trobaria a l'àtic, actualment desaparegut.
Dibuix amb l'arc de Berà i la torre dels Escipions realitzat per Anton Van den Wyngaerde, l'any 1563.
L'Arc de Berà ha experimentat des de la seva construcció diferents restauracions, concretament els anys 1788, 1840, 1936 i, la darrera, al llarg dels anys 1994-98. Un estudi sobre la conservació de l'Arc de Berà dut a terme per investigadors del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona ha posat de manifest que les capes de líquens que han recobert la superfície de les seves pedres al llarg dels segles han afavorit la conservació del monument. Els científics han observat que la cara nord, la que presenta una quantitat més gran de dipòsits d'oxalats (producte del metabolisme dels líquens), és la part millor conservada de l'Arc. Al mateix temps aquests organismes han deixat una empremta que ha permès comprovar una sèrie d'incògnites arqueològiques, com és la ubicació i la cronologia històrica d'alguns carreus. El mateix equip, per tal d'esbrinar la disposició original dels carreus que conformen la inscripció de la part superior del monument, van datar per carboni 14 dels dipòsits d'oxalats presents a la superfície dels carreus. Amb el mètode de datació els investigadors de la UAB es van trobar amb una paradoxa: en uns casos l'edat dels dipòsits d'oxalats superava àmpliament l'edat del monument (en uns 1000 anys), i en altres casos situava la data d'ubicació de les pedres posterior a la restauració de 1840. Això era degut a que els líquens que recobreixen el monument obtenen en uns casos el carboni de la pedra substrat, un C14 tan vell que provoca l'envelliment en els resultats. En altres ocasions el carboni procedeix dels gasos de l'entorn (alguns deguts a la contaminació) la qual cosa implica una distorsió en el metabolisme del liquen i per tant una alteració en la datació (Girbau et al., 2001: 637-646).
El trobareu a la plana litoral, en una rotonda enjardinada en el traçat de l'antiga Via Augusta, en el recorregut actual de la N-340, al seu Km 1183.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
IN MEMORIAN. ESCOLA DE VALENCIA D’ANEU. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia que l’Isidor Boix i Chaler. Vinaròs (Baix Maestrat), (1908)- Barcelona (1972), al mes de novembre de l’any 1930 , amb vint-i-dos anys serà destinat a València d'Àneu, (Pallars Sobirà) en l'escola unitària d'aquest població on posarà en marxa propostes d'escola activa en aquells anys de plenitud pedagògica i personal. El seu “ ideal de fer l'escola la casa del poble és molt factible...” escriu. En el terreny erm al costat de l'escola iniciarà el seu projecte educatiu. Escriu: ” ...A l'hora del pati la canalla neteja l'espai; els pares el llauren i parcel•len perquè cada grup tingui el seu tros on plantar llavors, hortalisses i fruiters de tota mena; aixequen una tanca, primer de fusta, metàl•lica més tard, que envolta el camp. Les reunions sovintegen, s'inicia un treball participatiu escola-famílies fins al punt que tot el poble s'interessa pel que es fa a estudi; els alumnes aprofiten les activitats agrícoles per formar-se en àlgebra, geometria, dibuix, naturals, lectura, escriptura,... “, iniciarà una mutualitat escolar, fundarà un museu i renovarà la biblioteca etc...
Algú té imatges d’aquell edifici ?.
Sap quan es va fer ?
Qui en va ser l’autor?.
Trobava imatges i dades del Grup Escolar Pere Vila (Barcelona - Parc de la Ciutadella - Barcelonès), on va donar classe, abans i desprès del genocidi contra Catalunya – 1936-1939), com també de l'escola “Àngel Baixera”(Via Laietana), l'escola “Ramiro Ledesma” de Nou Barris, i l'actual Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals al carrer Aiguablava a Les Corts.
Al mil nou-cents seixanta-nou es presenta a oposicions per accedir al Cos de Directors, serà el primer de la promoció i l'anomenen director de l'escola “Duran i Bas” que serà la seva darrera destinació.
Anem endarrerits en aquesta tasca de recuperació de la història col•lectiva , i en la reivindicació de la dignitat personal i professional de persones com l’Isidor Boix i Chaler. Vinaròs (Baix Maestrat), (1908)- Barcelona (1972).
http://www.aneu.cat/wp-content/uploads/NABIUS-4.pdf
Us deixo una relació dels municipis de Catalunya : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_municipis_de_Catalunya
municipi és un terme que pot incloure una o mes entitats de població.
M’agrada pensar que a cadascun d’aquests llocs encara hi ha almenys una persona que recorda on eren les escoles – públiques i/o privades o confessionals – abans de la dictadura franquista.
I, espero que ens faci arribar almenys una imatge – actual o antiga – a l’email coneixercataunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts , acostumo a dir que Catalunya us en deurà una si us afegiu a la nostra recerca, està clar que pesarà sobre la vostra consciència l’oblit de la petita història del lloc on residiu i/o vareu néixer.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia que l’Isidor Boix i Chaler. Vinaròs (Baix Maestrat), (1908)- Barcelona (1972), al mes de novembre de l’any 1930 , amb vint-i-dos anys serà destinat a València d'Àneu, (Pallars Sobirà) en l'escola unitària d'aquest població on posarà en marxa propostes d'escola activa en aquells anys de plenitud pedagògica i personal. El seu “ ideal de fer l'escola la casa del poble és molt factible...” escriu. En el terreny erm al costat de l'escola iniciarà el seu projecte educatiu. Escriu: ” ...A l'hora del pati la canalla neteja l'espai; els pares el llauren i parcel•len perquè cada grup tingui el seu tros on plantar llavors, hortalisses i fruiters de tota mena; aixequen una tanca, primer de fusta, metàl•lica més tard, que envolta el camp. Les reunions sovintegen, s'inicia un treball participatiu escola-famílies fins al punt que tot el poble s'interessa pel que es fa a estudi; els alumnes aprofiten les activitats agrícoles per formar-se en àlgebra, geometria, dibuix, naturals, lectura, escriptura,... “, iniciarà una mutualitat escolar, fundarà un museu i renovarà la biblioteca etc...
Algú té imatges d’aquell edifici ?.
Sap quan es va fer ?
Qui en va ser l’autor?.
Trobava imatges i dades del Grup Escolar Pere Vila (Barcelona - Parc de la Ciutadella - Barcelonès), on va donar classe, abans i desprès del genocidi contra Catalunya – 1936-1939), com també de l'escola “Àngel Baixera”(Via Laietana), l'escola “Ramiro Ledesma” de Nou Barris, i l'actual Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals al carrer Aiguablava a Les Corts.
Al mil nou-cents seixanta-nou es presenta a oposicions per accedir al Cos de Directors, serà el primer de la promoció i l'anomenen director de l'escola “Duran i Bas” que serà la seva darrera destinació.
Anem endarrerits en aquesta tasca de recuperació de la història col•lectiva , i en la reivindicació de la dignitat personal i professional de persones com l’Isidor Boix i Chaler. Vinaròs (Baix Maestrat), (1908)- Barcelona (1972).
http://www.aneu.cat/wp-content/uploads/NABIUS-4.pdf
Us deixo una relació dels municipis de Catalunya : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_municipis_de_Catalunya
municipi és un terme que pot incloure una o mes entitats de població.
M’agrada pensar que a cadascun d’aquests llocs encara hi ha almenys una persona que recorda on eren les escoles – públiques i/o privades o confessionals – abans de la dictadura franquista.
I, espero que ens faci arribar almenys una imatge – actual o antiga – a l’email coneixercataunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts , acostumo a dir que Catalunya us en deurà una si us afegiu a la nostra recerca, està clar que pesarà sobre la vostra consciència l’oblit de la petita història del lloc on residiu i/o vareu néixer.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







