dilluns, 5 d’octubre del 2015

ESGLESIA DE SANT PERE DE GRANYENA DE SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

El sostre demogràfic de Granyena de Segarra, s’assolia al cens de l’any 1857 amb 538 ànimes, l’església de Sant Pere està vinculada amb el segles XVII-XVIII, XX, i la magnificent església de Santa Maria, als XVIII-XX, abans cal suposar que la Capella del Castell atenia les necessitats del culte sobradament. Algú sap quina advocació tenia aquella capella ?, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els ‘ diners d’Amèrica’ , el que provenien del tràfic amb les colònies estan al darrera de les obres de l’ església de Sant Pere situada a la plaça d’aquest nom; la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és una edificació aïllada , d´una sola nau, planta rectangular i teulada a doble vessant.


Presenta un aparell de carreus mitjans, disposats en filades més o menys regulars, malgrat tot, hi ha també restes de pegats d´arrebossat a alguns sectors de la façana principal. Ambdós murs laterals de l´església hi ha l´estructura de reforçament mitjançant tres contraforts a cada costat .A la façana principal hi ha la porta d´accés a partir d´una estructura d´arc rebaixat i cantells bisellats. A la clau del arc de la porta d´entrada ens apareix la data de construcció "1738". Per sobre d´aquesta porta, apareix una finestra, també, amb estructura d´arc rebaixat. Remodelacions posteriors fan que a la seva façana principal s'adhereixin elements decoratius prou significatius. A la part esquerra de la façana principal hi troben part de la decoració del que deuria ser una font ornamental, que encara avui tenim el relleu de la seva cronologia "1937". Posteriorment, l´estructura de la pica d´aigua de la font, desapareix i en el seu lloc i encastat a la part esquerra de la façana, s´integra un banc corregut que abraça també una part del mur lateral esquerra d´aquesta església.

L’aspecte de l’edifici ens fa pensar que la seva actual destinació no té cap vinculació amb el culte religiós.

No identificava aquest edifici amb la imatge del Fons Salvany, datada l’any 1918

El cens de l’any 2014 es tancava amb 136 habitants.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 4 d’octubre del 2015

LA CAPELLA DEL CASTELL TEMPLER DE GRANYENA DE SEGARRA

Retratava la capella situada al capdamunt del poble de Granyena de Segarra, on hi havia el castell, que al segle XIX es reconvertirà en la part est del recinte en cementiri, i la part sud en habitatge.


L’edifici està aïllat i presenta una planta rectangular. La seva coberta és a doble vessant de teula àrab. A la seva façana principal s’obre la seva porta d’accés d’estructura adintellada amb un senzill treball motllurat. Al mig de la llinda, hi ha gravada la data "1832". Per damunt de la porta s’obre un òcul motllurat. Els murs de la capella se’ns presenten paredats, en alguns sectors de la façana principal però, hi ha la presència de carreus molt erosionats, i l’estructura d’un arc de descarrega obrat amb maó.

No en sabia trobar informació, la pertinença del castell primer a l’ordre dels Templers, i més tard a l’ordre de Sant Joan de l’Hospital, i la proximitat de l’església parroquial de Santa Maria , que es començava a bastir l’any 1786 (data que apareix a l'escut de la portalada) i quina obra finalitzava l’any 1804 gràcies a les aportacions econòmiques dels veïns, en fan pensar que en aquest indret hi havia potser la Capella del Castell, que es reconvertirà l’any 1832 en capella del Cementiri.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE RUBIÓ. L’ANOIA

Acostumen a estar tancats els fossars i les esglésies en aquesta Catalunya del segle XXI, el motiu en un i altres cas, és que hi ha ‘vius’ que no respecten als morts, ni als qui el vetllen.

En dona la sensació ‘personal’ que en els fossars on hi ha una capella – que no té avui generalment cap activitat religiosa - , les restes mortals dels que allí reposen, no deuen sentir-se tant ‘soles’, com en els nous i impersonals cementiris en els que fins i tot costa aclarir exactament en quin lloc està enterrat el finat.

Sempre, sempre, quan retrato aquests espais, en venen- en sentit positiu a la memòria - els ‘ meus morts’.



A ells, i a nosaltres quan sigui l’hora, només li demanen al Sant Crist, que els perdoni els seus pecats, i el porti amb ELL a la vida eterna, AMÉN !

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT MARIA DE MIRALLES.L’ANOIA

Acostumen a estar tancats els fossars i les esglésies en aquesta Catalunya del segle XXI, el motiu en un i altres cas, és que hi ha ‘vius’ que no respecten als morts, ni als qui el vetllen.

En dona la sensació ‘personal’ que en els fossars on hi ha una capella – que no té avui generalment cap activitat religiosa - , les restes mortals dels que allí reposen, no deuen sentir-se tant ‘soles’, com en els nous i impersonals cementiris en els que fins i tot costa aclarir exactament en quin lloc està enterrat el finat.

Sempre, sempre, quan retrato aquests espais, en venen- en sentit positiu a la memòria - els ‘ meus morts’.


A ells, i a nosaltres quan sigui l’hora, només li demanen al Sant Crist, que els perdoni els seus pecats, i el porti amb ELL a la vida eterna, AMÉN !

AJUNTAMENT I ANTIGUES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT ANTONI I VILANOVA. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla, comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Hores d’ara dissortadament no és així, i aprofito per reiterar una vegada més la meva petició perquè us afegiu a la nostra recerca.

Les Administracions Públiques catalanes – no he demanat res a les que depenen de Madrid – tenen, començant per la Generalitat de Catalunya poca informació, i en el nivell local, en general poca ‘ predisposició ‘ a fer una recerca en els llibres d’actes anteriors a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.

Tornava de Guimerà on havia assistit a la reunió de l’Assemblea General Extraordinària de l’associació guimerainfo , feia via cap al Talladell, i sortia novament de l’A2 a Sant Pere dels Arquells, terme de Ribera d’Ondara, on m’explicaven on havia estat l’escola pública, abans de a dictadura franquista, m’indicaven també que l’edifici de l’ajuntament de Sant Antoli i Vilanova, havia acollit l’escola pública.


Retratava l’edifici al costat de l'església parroquial de Santa Maria.

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ANTIGUES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT PERE DELS ARQUELLS. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla, comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Hores d’ara dissortadament no és així, i aprofito per reiterar una vegada més la meva petició perquè us afegiu a la nostra recerca.

Les Administracions Públiques catalanes – no he demanat res a les que depenen de Madrid – tenen, començant per la Generalitat de Catalunya poca informació, i en el nivell local, en general poca ‘ predisposició ‘ a fer una recerca en els llibres d’actes anteriors a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.

Tornava de Guimerà on havia assistit a la reunió de l’Assemblea General Extraordinària de l’associació guimerainfo , feia via cap al Talladell, i sortia novament de l’A2 a Sant Pere dels Arquells, terme de Ribera d’Ondara, on m’explicaven on havia estat l’escola pública, abans de a dictadura franquista.


Retratava l’edifici de color rosa , que és actualment un domicili particular

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ANTIGUES ESCOLES PÚBLIQUES DEL TALLADELL. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla, comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Hores d’ara dissortadament no és així, i aprofito per reiterar una vegada més la meva petició perquè us afegiu a la nostra recerca.

Les Administracions Públiques catalanes – no he demanat res a les que depenen de Madrid – tenen, començant per la Generalitat de Catalunya poca informació, i en el nivell local, en general poca ‘ predisposició ‘ a fer una recerca en els llibres d’actes anteriors a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.

La Carmen Martínez Silva, m’explicava que el seu pare havia estat mestre del Talladell, i que ella anava i venia – un cop a la setmana – des d’allà fins a Santa Fe de Segarra, on va ser també mestra.



Retratava l’edifici que acull avui un local social.

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.