ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAS D’EN BOSCH. CAMBRILS. TARRAGONA

Retratava l’esglesiola coneguda avui com capella del Mas d'en Bosch, i anteriorment església de Santa Maria del Mas d'en Bosch, o església de la Mare de Déu de Vilafortuny, quan al segle XV, a causa de la destrucció del castell i de l'església de Barenys i de Vilafortuny, l'arquebisbe ordenà que de les desferres es bastís l'església del Mas d'Oliver (Mas d'en Bosch), terres endintre. A la clau de l'arc de la porta del fossar, al costat de l'església, hi ha la data 1799 sota una calavera i dues tíbies.

La descripció – quasi telegràfica – ens diu , petita església d'una sola nau amb arcs de pedra, amb coberta de fusta a dues vessants. Absis semicircular amb contraforts. Façana de pedra, amb porta adovellada en arc de mig punt.

En demanaré imatges de l’interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

En el seu fossar hi va ser enterrat l'escriptor Joaquim Roca i Cornet (Barcelona, 6 de febrer de 1804 - Vilafortuny, Cambrils, 1873).

Que fou una de les figures més importants de l’anomenada Escola Apologètica Catalana.

Joaquim Roca i Cornet, publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión (1837-41), continuada per La Civilización (1841-43), on col·laboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Llucià Balmes i Urpià.

Rebia resposta des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin .
Municipi: Cambrils
Agregat: Vilafortuny
Capella de la Marededéu de Vilafortuny
Mas d’en Bosc

Exterior i interior horitzontal: 27-XI-1977

Exterior vertical: febrer 1973

S’han fet canvis notables com es pot apreciar en la pèrdua del campanar, que s’ha incorporat avui a la façana, centrat a la teulada.

EL CEMENTIRI BLANC DE CAMBRILS. TARRAGONA

El ‘ Cementiri Blanc de Cambrils’ , de caràcter parroquial , es podia dur a terme, en primer lloc, gràcies a Carles Roig- volem saber el segon cognom a l’email coneixercatalunya@gmail.com - (1848-1928) .

Sabem que va néixer a Reus.

Que es llicencià en Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona.

Que va ser catedràtic de geografia, història d’Espanya i història universal a l’ Institut de Reus.

Es va casar amb Francesca Mariner Cailà.

Va ser un dels promotors del tren que havia d’unir Reus amb Salou, on tenia nombroses propietats.

Juntament amb el polític republicà Joan Sol Ortega, va fundar a Reus una escola preparatòria del notariat, que va gaudir d’un cert prestigi.

Va ser propietari del Diario de Reus.

Posseïa moltes finques a Cambrils, d’algunes de les quals en va fer donació al municipi.

Pel projecte del Cementiri va cedir els terrenys.

Va tenir el suport del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).

I el projecte li fou encarregat a l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937)

El fossar limita ara amb l’AP-7 i la carretera que comunica amb Riudoms pel Parc Samà. No s’ha estalviat cap mostra de ‘l’avenç tècnic’ al voltant del cementiri.

Cambrils haurà de penar amb aquesta tristíssima realitat.

EL MAS MACIÀ MALLOL BOSCH. TARRAGONA

Retratava la façana del mas senyorial i espectacular que el navilier i polític catalanista, Macià Mallol Bosch (Tarragona, 2 de desembre del 1876 - Barcelona, 26 d'octubre del 1960) va encarregar l’any 1920 a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 1869 - Lleida, 1951), es conserva en els espais interiors -sostres esgrafiats, terres i fusteria- i exteriors, tot i haver estat ocupat per l'escola Pax des del 1963 i per una escola pública a partir de l’any 2002. Pel camí ha perdut els bosquets, la masoveria, la bassa, la cotxera, el jardí i les pistes de tennis i criquet originals, i la finca s'ha urbanitzat. El mas s'estructura en tres cossos rectangulars de tres pisos i teulada de tres aiguavessos connectats a una torre central de planta rectangular, amb golfes i teulada de quatre vessants. Cada façana té un accés i el principal es troba a la façana meridional, a través d'una glorieta semicircular amb columnes helicoïdals de maó vist sobre un basament de pedra i balcó superior amb balustrada. Les finestres superiors són molt allargades i tenen ornaments ceràmics als costats i a l'ampit. Els sòcols són de pedra i la paret arrebossada amb esgrafiats.

Dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a la ciutat de Tarragona, encara no en tinc noticia, i amb tota seguretat, "haberlos haylos".

CONVENT DELS PARES CARMELITES. TARRAGONA

Retratava , no sense dificultats la façana del convent dels Pares Carmelites de Tarragona, on hi havia una exposició relativa a l’obra de Fra Josep de la Concepció –al segle Josep Fuster- ( Valls, 1626. + Nules, 12 de febrer del 1690 ).

Pau Monguió Segura (Tarragona , 10 de juliol de 1865 + Barcelona , 21 de gener de 1956 ) va ser l’autor d’aquest edifici religiós de grans dimensions.

La descripció ens diu que està format per dos cossos: el convent i l'església rematada per pinacles esvelts. De planta baixa, dos pisos i galeria resseguida amb murs de paredat carrejat, té zones angulars i obertures de rajola vista.

Cal destacar la façana modernista amb elements neogòtics a la portalada de l'església, així com l'estilització del campanar amb revestiment de ceràmica de colors i decoració escultòrica.

L'agulla del cambril de la Mare de Déu és obra de,Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) de 1918.

SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LORETO. TARRAGONA

M’arribava fins al turó de les Morisques per visitar el Santuari de Nostra Senyora de Loreto de Tarragona.

La primera imatge de la Verge de Loreto arribava a Tarragona l’any 1542.

No serà fins el 24 de març de 1920 que Benedicto XV (Giacomo della Chiesa): Genova; Setembre 3 (6), 1914 – Gener 22, 1922, nomenarà la Verge de Loreto, patrona dels aeronautes.

Alfons XIII, el 7 de desembre de 1920 la nomenarà Patrona de l’Aviació Militar Española.

L’any 1957, l'arquitecte D. Joan Zaragona Albi, va ser l’autor del projecte del santuari tarragoní, que en algunes interpretacions, atesa la condició ‘militar’ de la Verge de Loreto , patrona de l'Aviació, simula un hangar , i la torre-campanar exempta, un far de guia per els avions.

El 5 de maig de 1957 es va fer solemnement la benedicció i col•locació de la primera pedra i va ver beneïda l’any 1964.

Anys més tard s'aplegà al seu voltant una comunitat dels Pares Rogacionistes.

La ‘militarització’ de les advocacions religioses, ajuda poc a mantenir la fe.

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE L'ALBA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Feia temps passejant per Tàrrega en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.

Retratava l'església de Santa Maria de l'Alba, que fou projectada per Fra. Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), conegut com el Tracista, i construïda de nova planta al mateix indret de l'antiga església.

Les traces originals, datades el 1672, es conserven encara a l'arxiu municipal i permeten de veure que les obres de Santa Maria de l'Alba seguien força fidelment les directrius de Fra Josep.

La descripció ens diu que l'edifici de Santa Maria és d'una sola nau amb capelles laterals intercomunicades, dins de la tipologia anomenada jesuítica (derivada del Gesú de Vignola a Roma) que a Catalunya, però, era ja usual des d'època gòtica La coberta-una volta de canó amb llunetes que arrenca d'un entaulament- recolza sobre pilastres gegants entre les quals s'obren els arcs de mig punt d'accés a les capelles laterals. Sobre els arcs, al llarg de la nau hi ha una tribuna.

Una cúpula de mitja taronja amb nervis, sobre un tambor amb vuit finestres alternades amb parelles de pilastres, s'alça sobre el creuer, el projecte inicial concebia la cúpula sobre petxines Al cos principal de l'edifici fet entre el 1672 i el 1696, hom li afegí dues capelles-la dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), que havien estat projectades també per Fra Josep (mort ja el 1690). Allà trobem la talla policromada de la Mare de Déu, del segle XVIII- XIX. La façana si bé seguí la composició originària en tres cossos -que corresponen a la nau central i a les capelles laterals, no es resolgué segons el concepte de retaule setcentista sinó que s'acabà molt posteriorment, ja dins del segle XX, amb una portada del segle XVIII, atribuïda a Pere Costa Segons el projecte inicial de Fra Josep, el campanar, semblant al de Vilanova i la Geltrú, havia de tenir un cos més. Sobre una base quadrangular s'alça un doble cos de planta vuitavada acabat amb balustrada i pinacles. A la porta lateral, el portal de Cervera, hi ha una fornícula amb la Mare de Déu de Cervera a dins, realitzada en pedra porosa. Va ser realitzada al segle XVII. Actualment li manca un braç.

Es feia un ofici religiós a la capella de la Mare de Déu de la Pietat.

Tàrrega, té molt a ‘viure’.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA COMARCA DE L’URGELL. GUIMERÀ.

El divendres 31.07.2015 havíem esmorzat a Tàrrega, al restaurant La Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, amb la Lourdes Cardona Ribes , el personal de la Nova Tàrrega i alguns dels col•laboradors entre els que tinc l’honor de figurar, com també el bon amic Joan Duch i Mas, amb qui feia el camí de tornada fins a Guimerà, i aprofitava per retratar l’escola pública, en la que el Joan havia viscut en els anys en que impartia docència.

Havia preguntat a l’Ajuntament de Guimerà:

Les escoles de quina època son ?.

M’expliquen en la seva resposta que dels anys 1910-1915 , i que les escoles es van construir amb pedres de la torre del Castell de Guimerà.

En el cens de 1920 figuren 1.425 veïns.

La pregunta; sabeu qui en va ser el mestre d'obres i/o arquitecte ?.

No ha tingut encara resposta.

Gràcies a l’amic Joan Farré Farré, havia documentat l’estudi Vell de Guimerà.

Recollides les imatges feia via cap a Santa Coloma de Queralt, on dinaria en companyia de la meva esposa a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés