SANT JOAN DELS BALBS. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Pere Sala Casarramona publicava unes fotografies d’aquesta esglesiola de Sant Joan dels Balbs, de la que ens diu la descripció tècnica ; edifici , d'una sola nau i un sol absis. Fa 7 metres de façana i 11 metres de llarg. A ponent hi ha la porta d'entrada i el campanar de cadireta de dos ulls, d'un metre de gruix, com les parets de l'edifici. Hi ha dues capelles laterals, a nord i sud, construïdes al segle XVIII. A l'absis es distingeixen dues fases constructives, la inferior realitzada amb pedres grans i la superior feta amb pedres petites. Fou molt ben restaurada els anys 1977-1980, tornant a la factura primitiva.

El primer document on apareix és la donació feta pel comte bisbe Miró a l'església de Sant Vicenç de Besalú de l'any 977. En els seus inicis fou regentada per clergues que prestaven homenatge i obediència al prior de Santa Maria de Besalú. Durant el segle XV la construcció quedà malparada a causa dels terratrèmols. Conservà fins l'any 1936 una imatge de Santa Maria, talla romànica del segle XII.

El mestre l’Enric Sànchez-Cid , dedicava un article a la imatge desapareguda l’any 1936.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ALLÒ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EROLES. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Leco és ‘ una de les veus del Pallars jussà ‘ que no defalleix en la improva tasca de ‘fer-lo visible’ a la resta de Catalunya i del món.

Publicava una fotografia del poble d’Eroles, topònim descriptiu ‘ eres petites ‘ ; Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), el definia així l’any 1845 : situat en un petit pla en el vessant occidental d'una alta serra que l'arrecera dels vents de llevant, el combaten els altres vents; el clima és fred, però saludable. Formaven el poble 23 cases, inclosa la del capellà, quasi totes d'un sol pis i mala distribució interior. Estan ordenades en una petita plaça i un carrer, i una part de les cases amenacen ser arrossegades per l'erosió del turó on es troben, per part del barranc que passa pràcticament per sota (aquest fet es produí, i arrossegà la major part del castell). Pertany avui al terme de Tremp – el més gran de Catalunya – , i no sabíem advertir cap senyal de l’arribada de l’electricitat, com és el cas del Meüll.

A les fotografia s’adverteix que hi ha persones feinejant – no queda clar si construint o enderrocant -, i curiosament l’església de Santa Maria, de la que la descripció tècnica ens diu ; església d'una nau, de planta rectangular amb afegits posteriors. Presenta volta de canó. Fou capgirada al ser modificada, habilitant la porta d'accés a través de l'absis romànic, i superposant un campanar de quatre obertures. Murs de carreus reblats i arrebossats; llueix un porta de factura ‘moderna’ i una campana.

Don Pedro Jerónimo Ibáñez-Cuevas y Valero de Bernabé, casat amb Doña María Borrell y Copons, transformava la Baronia Feudal del Principat de Catalunya, en el títol de Castilla de Baró de Eroles, en la persona de Doña María Borrell y Copons.

Actualment el títol de baró d'Eroles és en mans d'Alfons d'Oriola-Cortada i de Salvadores, (n.1961), VIII comte de la Vall de Merlès.

El rellotges de sol tenen majoritàriament escrita la llegenda ‘ tempus fugit ‘.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL RESSORGIMENT DE MEüLL. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Leco és ‘ una de les veus del Pallars jussà ‘ que no defalleix en la improva tasca de ‘fer-lo visible’ a la resta de Catalunya i del món.

Publicava una fotografia del poble del Meüll, topònim que segons el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), el Meüll és un topònim d'origen cèltic; a partir d'una arrel indoeuropea (la mateixa que dóna mots com ara mig o medi), aquest topònim cèltic apareix sempre en petits nuclis de població que queden en posició intermèdia entre nuclis més importants (en aquest cas serien Mur i Castellnou de Montsec.

Ens explica que el poble de El Meüll del municipi de Castell de Mur va inaugurar a final del mes de setembre passat els serveis d’electrificació del poble. A l’acte hi van assistir més d’un centenar de persones, moltes d’elles descendents de les últimes cases habitades fins els anys setanta. Sembla que al poble ara hi viuen dues famílies i que altres s’hi instal•laran aviat. En el parlament que va fer el senyor alcalde de Castell de Mur va dir que des de l'inici de les obres d'electrificació ja s'havien rehabilitat cinc cases de segona residència i, «esperem que aquest servei sigui un revulsiu per recuperar l'activitat al Meüll com ja ha passat en altres nuclis del municipi en els darrers anys»

Esperem que ben aviat es tornin a sentir les campanes de l’església de Sant Martí, de la que trobava les següents dades ; actualment és un edifici en ruïnes, d'una sola nau, coberta amb volta de canó i arcs torals al llarg de la nau. A llevant hi ha l'absis semicircular, obert a la nau sense arc presbiterial. Es tracta d'una obra senzilla, del segle XII, feta amb carreu petit i una mica irregular.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL MODERNISME A IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Tinc pendent continuar la visita al modernisme d’Igualada, el vent ara, el fred i/o la boira en aquesta època en van retenint, penso més però, que son les obligacions familiars, les que poden més, i un dia si, i un altre dia també, converteixen Igualada en assignatura pendent.

He vist algunes coses :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/asil-del-sant-crist-igualadaanoia.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/esglesia-de-sant-jaume-sesoliveres.html

He tingut ocasió d’escriure sobre algunes més :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/10/capella-de-sant-miquel-cabrera.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/05/lescorxador-digualada-lanoia-catalunya.html

Hi ha però, molt per a ‘viure’ :

http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081022

http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081022B

http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081022C

http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081022D

http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081022E

Ara fa 101 anys, també el Josep Salvany Blanch – que apareix en aquesta fotografia amb un abric davant del trípode – va sentir l’atracció d’Igualada, que per alguna raó inexplicada es limitava en el seu cas NOMÉS a la font de Neptú.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MATEU. VILANNA. BESCANÓ. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Pujava fins aquesta esglesiola de la que ens diu la descripció tècnica ; edifici d'una nau amb creuer, capelles laterals i capçalera carrada. La nau, els braços de creuer i l'absis són coberts amb volta de canó i les dues capelles i la intersecció de les naus amb arcs de creueria. L'accés és lateral i la porta, amb data de 1678 està precedida per un porxo a dues vessants d'encavallada de fusta sostinguda per una columna de pedra. El campanar, de planta quadrada, té dues parelles d'arcs per banda i coberta piramidal.

Al seu costat el fossar acull les restes dels fills de Vilanna, reconvertits avui, si o si , en bescanonins.

És bo recordar que la comarca del Gironès és un concepció administrativa producte de la divisió territorial republicana del 1936, abans d’aquesta data, el Gironès no existia com a comarca i la ciutat de Girona era el punt de divisió administrativa entre la Selva i l'Empordà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT DALMAI. VILOBÍ D’ONYAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l'església de Sant Dalmai que es troba situada a l'extrem nord del nucli del mateix nom, pertanyen avui al terme de Vilobí d’Onyar, la descripció tècnica ens diu que l’església és d'origen romànic, l'edifici actual però, és el resultat de les reformes del segle XVI al XVIII. El temple és de planta rectangular amb vessants a laterals. Destaca la façana d'època renaixentista restaurada al segle XVIII, amb coronament barroc mixtilini rematat per boles de pedra, segurament acabada l'any 1732, segons consta gravat en una llosa inserida a la paret superior. El portal d'accés, d'estil renaixentista, és rectangular de pedra i porta la data de 1590. Al capdamunt de la cornisa de la llinda hi ha una gran petxina amb la imatge del patró amb els atributs de bisbe en acció de beneir. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó de tres trams amb llunetes a la part del presbiteri. Als peus trobem el cor amb balustrada de pedra i a la capçalera l'absis carrat. Als laterals tres arcs de mig punt a banda i banda dónen accés a les capelles. Es conserva una capella dedicada a sant Llop que probablement correspon a la part més antiga de l'edifici primitiu. El parament és enguixat i pintat de blanc però deixa vista la pedra dels arcs i dels pilars, alguns dels quals porten inscrita la data de 16?? i el nom de "P. ALZEDAR".

Fins fa pocs anys es mantenia adossat a la part de la façana l'antic cementiri. Actualment s'ha traslladat i el lloc que ocupava s'ha arreglat com a jardí. Resten com a testimoni algunes làpides de pedra a l'entrada de l'església. Al costat dret del temple hi ha un cos adossat longitudinal de planta rectangular i teulada a dues vessants que correspon al casal parroquial i porta la data de 1960. Totes les obertures són rectangulars. Aquesta edificació molt senzilla és feta de rajols i està parcialment arrebossada.

El campanar adossat al mur de migdia és una torre de planta quadrada amb escala exterior adossada, amb dos nivells de finestres geminades d'arc de mig punt i coberta piramidal. Els angles i les obertures són de pedra, mentre que el parament és de maçoneria i és ben visible la utilització de la pedra negra del volcà de la Crosa, tenim com molt probable que tingués un primer us no religiós, i que en aixecar-se al seu redós l’església, es reconvertís a l’actual funció.

És bo recordar que la comarca del Gironès és un concepció administrativa producte de la divisió territorial republicana del 1936, abans d’aquesta data, el Gironès no existia com a comarca i la ciutat de Girona era el punt de divisió administrativa entre la Selva i l'Empordà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

RECTORIA DE SANTA MARGARIDA. QUART. GIRONÈS. CATALUNYA

No trobava estranya l’absència d’informació en relació a l’esplèndid edifici de la rectoria de Santa Margarida de Quart, ho dic perquè ‘ això és ESPAÑA’, i en matèria de documentació i àdhuc de protecció del patrimoni històric i artístic, el ‘nivell’ està a l’alçada de Rwanda, o Ruanda; com ho estaran aviat els drets personals, econòmics i socials, si el bon Déu no hi posa remei.

Destaquen dins la quasi perfecta harmonia del edifici, les llindes que ens indiquen que foren possiblement els ‘diners d’Amèrica ‘ els que permetrien fer o refer la casa, i fins la mateixa església de Santa Margarida.

El cens de 1787 ens diu que la població era de 473 ànimes que vivien encara dedicades majoritàriament a l’activitat agrícola, Quart tancava l’any 2013 amb 3.358 habitants, que ‘dormen’ aquí de forma habitual.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com