LA CREU DE SANT VICENÇ FERRER. GANDESA. LA TERRA ‘ NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

La tradició explica que Sant Vicenç Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) s’aturà a descansar en un indret a l’antic camí que condueix des de Gandesa a la Fatarella, a la partida anomenada de la Gaeta, ho commemora una columna rematada amb una creu de pedra, que retrataven el Josep Gironès Descarrega, i la Mònica Garcia Llop, i que em feia arribar el Joan Serra Saún.

Afegeix la tradició pietosa que en ocasió de passar per allí un xiquet que duia el dinar als familiars que treballaven en un camp proper, el Sant li va i assenyalar un punt del barranc proper, i va dir-li que si obrien un pou que mai es secaria, on trobarien aigua suficient; ho corrobora la família actualment propietària que afirma que malgrat el cabal minva en ocasió, mai s’ha assecat aquest pou únic en aquella parany.

Un deixo un enllaç a un treball de recerca de l’Antoni Navarro i Esteve ‘EL CARRER DEL CALL I SANT VICENT FERRER A VILALBA’

CONJUNT MEDIEVAL DE MONTSERBÓS. FIGOLS DE TREMP.PALLARS JUSSÀ

El Pere Miret Serra, retratava de forma magnifica, el conjunt de despoblat i necròpolis de Montserbós que es troba situat a prop de la carretera que uneix Tremp amb Pont de Montanyana.

Per arribar-hi cal agafar una pista que surt molt a prop del km 8 en direcció sud i condueix a escassos metres de l'ermita romànica de Montserbós.

En aquest turó s'hi assenten, a més, les restes d'un altre edifici religiós d'època romànica, amb planta de creu llatina, al voltant del qual s'identifiquen les restes d'antigues edificacions, relacionades amb el conjunt, que formarien diverses estances i estructures d'un clos fortificat. D'aquestes estructures, lligades amb morter de calç, només resten les primeres filades, essent molt difícil de distingir-les de l'orografia del terreny, la resta del despoblat se situa al sud i a l'oest de l'església restaurada, i no és possible distingir cap estructura definida degut al potent nivell d'enderroc; les referències orals parlen de l'existència en aquest punt de l'antic poble de Castissent.

Fotografia de Raul Pastó Ceballos

Fotografia de Raul Pastó Ceballos

Al voltant de l'església encara dempeus de la Mare de Déu de Montserbós, son visibles tota una sèrie de retalls a la roca corresponents a la resta d'una necròpolis d'inhumació amb tombes antropomorfes, se’n individualitzen una dotzena, cridant l'atenció una amb l'estructura molt ben conservada, de 172 centimetres de llarg i una amplada de 60 centimetres a la zona de les espatlles i 44 centimetres a la zona dels peus, i que conserva l'orientació típica E-W, tot el que resta de la necròpolis ha estat espoliat, i només es veuen els retalls de les tombes, no es descarta però la possibilitat de l'existència de més inhumacions pels voltants de l'ermita.

Fotografia de Raul Pastó Ceballos

http://www.ajuntamentdetremp.cat/arxius/documents/POUM/APROVACIO-DEF/3-Catalegdepatrimoni/Arqueoligicipaleontologic.pdf

ERMITA DE SANT JOAN DE LA MUNTANYA. PONTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.BARCELONA

L’Angela Llop retratava aquesta ermita de Sant Joan de la Muntanya que es troba situada a la riba dreta de la riera de Pontons, a 720 metres d'altitud; l’any 1968 l'església va ser restaurada i durant aquestes obres es descobrí l'ara antiga de l'altar i un reliquiari de fusta que contenia un pergamí amb la data de consagració de la primitiva església, l’any 1075, d‘aquella construcció només se'n conserva la capçalera, la resta de la nau fou modificada posteriorment.

La descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular, arcs cecs i bandes llombardes, coberta a dues vessants i contraforts, la porta d'accés es troba a un dels murs laterals, la volta, derruïda, ha estat substituïda per encavallades de fusta, hi ha arcs formers i torals i un arc triomfal que separa l'absis de la nau, el material bàsic de la construcció és la pedra.

Originàriament fou l’església del Castell nou de Pontons.

Sovint ens trobem amb la denominació ‘ capella’ per fer referència a un temple religiós de la confessió catòlica, situat fora del casc urbà de la població, en aquests casos el correcte és emprar ‘ ermita’, i/o ‘ santuari’ si és del cas ; de la mateixa forma quan parlem d’un petit temple situat dins del casc urbà hem de parlar de ‘capella’.

ERMITA DE SANT SALVADOR. PONTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.BARCELONA

L’Angela Llop retratava aquesta ermita troglodita de planta rectangular, situada sota una balma i que aprofita la roca per absis.

Els murs de migjorn i ponent estan muntats sobre uns arcs rodons.

Volta de canó cintrada de canyes i arcades interiors de punt d'ametlla.

Portal adovellat a la façana Nord.

Sovint ens trobem amb la denominació ‘ capella’ per fer referència a un temple religiós de la confessió catòlica, situat fora del casc urbà de la població, en aquests casos el correcte és emprar ‘ ermita’, i/o ‘ santuari’ si és del cas ; de la mateixa forma quan parlem d’un petit temple situat dins del casc urbà hem de parlar de ‘capella’.

CHAPELLE DE NOTRE-DAME DE LA MERCÈ. PONTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.BARCELONA

L’Angela Llop retratava aquesta capella neomodernista construïda l'any 1945, situada a la llera del riu, al costat del pont, construcció d'una sola nau, amb dues capelles laterals, la coberta exterior, molt deteriorada , està feta amb volta de maó pla sustentada per arcs parabòlics.

Tenim moltes preguntes ; qui en va el promotor ?. Quina era la causa i/o motivació que el duia a fer-ho ?. Qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-mercedes-1

Llegia ; el projecte va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Ros i Ros   (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951 ) , que va fer una primera versió dels plànols l'any 1944 i una segona l'any 1945 més semblant a la que es va executar.

 L'any 1946 l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny (1911-1999)va dur a terme un projecte de reforma interior de les diferents plantes de l'edifici.

L'edificació av ser construïda amb la finalitat d'acollir els treballadors de la propietària, la Sra. Mercedes Moliner Santacana. 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-merce

Església construïda l’any 1945 per la propietària de Vila Mercedes, edifici situat al costat de l’església.

Va ser inaugurada el dia de l'Ascenció, el 30 de maig de 1946, amb la presència del bisbe de Barcelona, Gregori Modrego Casaus (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890-Barcelona, 16 de enero de 1972) 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

tot porta a pensar que l'església de la Mercè de Pontons, va ser projectada per l'arquitecte Josep Ros i Ros   (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la pregaria dels pontonencs, palestins, emigrants Als EEUU,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

ERMITA DE SANT BARTOMEU. VILAMITJANA. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Leco publicava una crida ‘ Salvem la Capella de Sant Bartomeu de Vilamitjana ‘ , al face de lo Pallars Jussà.

Vilamitjana va ser un municipi independent fins l’any1972, quan el franquisme donava senyals d’esgotament, actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia, integrada al terme de Tremp, que tancava l’any 2013 amb un cens de 207 habitants.

Trobava poca informació de l’ermita de Sant Bartomeu de Vilamitjana, que avui sense sostre, era una capella romànica de l'antic terme de Vilamitjana, situada 1,5 quilòmetres al nord de la vila closa del mateix nom, dalt d'un turó al vessant meridional de la Serra dels Nerets, en el paratge denominat com l'ermita, Sant Bartomeu.

L’edifici com el seu mateix patró ha patit, i pateix, un escorxament continuo, ens afegim a la petició del Josep Leco.

EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE GELIDA. PENEDÈS SOBIRÀ. BARCELONA

La Casa de la Vila de Gelida es troba situada en l'extrem de la illa que fa xamfrà amb els carrers de la Barceloneta i de Colom.

És un edifici públic que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab.

L'edifici ha estat sotmès a diverses transformacions i reformes.

Com el CAP, el dissabte estava tancat amb pany i forrellat.

La Casa de la Vila de Gelida va iniciar-se l’any 1879, en aquella dat es va dur a terme la col•locació de la primera pedra; l'autor del projecte inicial va ser l'arquitecte Laureà Arroyo i Velasco (Barcelona, 1848 - Las Palmas de Gran Canaria, 1910), d’aquest projecte només se’n va realitzar una part, i l’any 1924 Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) va dissenyar un projecte de distribució interior i reforma.