SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DEL REMEI. PENELLES. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Cequiel retratava el santuari del Remei, al terme de Penelles, a la comarca de la Noguera, al límit amb la del Pla d’Urgell.

La descripció tècnica ens explica que consta d'una nau amb capçalera i dues capelles laterals disposades a manera de transsepte. L'àmbit que fa de creuer és cobert per una gran cúpula de secció octogonal, amb finestres circulars a cadascuna de les cares, i una llanterna superior amb finestres d'arc de mig punt.

Als peus de la nau hi ha un porxo que fa d'accès al temple. Consta de tres arcs de mig punt i és cobert per una teulada a una vessant.

La façana principal, per damunt del porxo, és organitzada en un estil de regust clàssic, amb frontó triangular, finestra allindada i emmarcaments fets amb pedra vista.

La tradició recull que per aquestes contrades hi havia molts ramats de bestiar que, amb els seus pastors, donaven una imatge plàcida d'aquestes terres. Els pastors de Boldú es dirigien amb llurs ramats a unes piques d'aigua per abeurar-los. Una ovella quedà mirant la pica, sense posar-hi el morro per beure. Els pastors s'adonaren del fet i es van acostar a la pica per veure què era allò que feia romandre l'ovella en aquella quietud; aleshores van descobrir dins la pica de la font una imatge de la Mare de Déu.

Lluís Millet i Pagès (El Masnou, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), li dedicà la famosa "Pregària a la Verge del Remei", amb lletra d’ Esteve Suñol i Gasòliba (Barcelona, 1856 - ibídem, 1913)

Déu vos salve, oh Maria,
Immaculada,
Verge santa del Remei.
Gireu vostres ulls, Regina,
apiadada,
sobre la Plana d’Urgell.

Vós sou tota nostra vida,
i l’esperança
d’aquest Castell del Remei.
A vós prega i sospira,
ben confiada,
tota la Plana d’Urgell.

Per nós al vostre Fill pregueu,
ben amorosa,
Verge santa del Remei.
I vinga la gràcia de Déu,
ben abundosa,
sobre la Plana d’Urgell.

Cap als anys 1930-1939 hi funcionà l'Escola Santa Anna de les Dominiques de l'Anunciata del P. Coll, per a la formació de noies benestants. S'hi conserva una làpida romana amb una inscripció funerària.

Antoni Fisas i Planas ( Sarrià, Barcelona, 1896 —Barcelona, 1953) és l’autor de l’edifici del santuari de la Mare de Déu del Remei que fou decorada, en 1953-1955 , amb pintures de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)en un estil noucentista classicista.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE FREIXE. COLL DE BASTARRA. MIERES. LA GARROTXA. GIRONA.CATALUNYA

L’Albert Aumatell publicava una fotografia de Santa Maria Freixe , antiga església parroquial rural ; el seu origen és romànic, malgrat que es troba molt modificada i ampliada, presentant la porta d'ingrés al temple sota la finestra de l'absis semicircular. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i el campanar de torra de secció rectangular amb teular a dues aigües aixecats com a cos separat del temple, per bé que s'hi troba adossat per mitjà d'altres addiccions.

Llegia de a descripció tècnica que va conservar un interessant encenser romànic el qual es guarda actualment en el Museu Diocesà de Girona.

El nom del lloc ve esmentat en el pretèrit com "Fraxino", però ; l'any 1362 se l'anomena "Sancte Marie de Fraxino" i Sancta Maria de Freixe" quan, l'any 1392, el rei Joan I de Catalunya-Aragó va vendre la jurisdicció de la parròquia a Hug de Santa Pau.

Fins a final del segle passat, el rector residia a ca l’Ermità, casa-rectoria, situada al bell costat de l’església. A principis de segle, Mossèn Miquel Calm i Bassols, l’últim rector, ja tenia la residència a Mieres. Finida la guerra civil espanyola, el mierenc Mossèn Joan Vilar, de la casa pairal de Borbella, hi va exercir durant pocs anys el seu ministeri, com a encarregat, des de Mieres; la seva absència va fer que l’església caigués en l’abandó, fins a l’actualitat en que s’han dut a terme importants obres de restauració, que s’inauguraven el 27 d’abril de 2003, amb gran assistència de fidels.

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ. CANALDA, ODÈN. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

El Francesc Santasusagna Costa, publicava una fotografia de l’església de Sant Julià, a l’antic terme de Canalda, integrat avui a Odèn, a la comarca del Solsonès, a la provincia de Lleida, en aquesta colònia del REINO DE ESPAÑA, que els nadius i/o aborígens anomenen – encara – Catalunya.

La descripció tècnica ens explica que és un edificid'una nau, corresponent a una construcció dels segles XI-XII, que conserva part d'una capçalera (dos absis, manca el tercer) del segle IX. Els dos absis són coberts amb volta de canó sostinguda per arcs torals i són situats al sector E. El conjunt, doncs, correspon a dues èpoques. De la més antiga en resta l'absis central i el lateral sud, amb un parament de carreus desbastats i disposats irregularment. A la segona època correspon la nau, amb un parament de carreus desbastats i col•locats en filades regulars. Al mur S s'obre la porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, que conserva una ferramenta d'estil romànic. En el frontis, sobre la finestra de doble esqueicada i arc de mig punt adovellat que el corona, hi ha una creu esculpida. Als absis encara resten algunes finestres d'esqueixada simple. Hi ha una escala exterior per pujar al campanar construïda posteriorment.

ESGLÉSIA ARXIPRESTAL DE SANT DOMÈNEC. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA. GIRONA. CATALUNYA

La Mei Garcia retratava la façana d’aquesta església que segons la descripció tècnica consta d'una nau central amb quatre capelles a cada costat, presbiteri i, als peus, cor d'obra. La coberta a dues vessants està constituïda per arcs de diafragma apuntats i revestida interiorment per unes peces ceràmiques ornamentades entrebigats.

Es conserva en bon estat la portada gòtica del segle XV de pedra i marbre. Són interessants els vitralls de les capelles laterals i sota cor, així com diverses pintures murals i retaules. Al seu interior es pot contemplar un grup escultòric de la Sagrada Família, del segle XX, i una imatge de la Immaculada que forma part d'un retaule neogòtic.

L'any 1939 i com a conseqüència de la desaparició de la parroquial de Santa Maria, l'església de Sant Domènec fou convertida en parròquia i en Arxiprestat de la Cerdanya.

ESCOLA ULL DE VENT. LA BISBAL DEL PENEDÈS

Em sobtava no trobar cap dada a la pàgina de l’Ajuntament, de l’escola Ull de Vent, edifici d'estil noucentista, amb una estructura rectangular, d'una sola planta, i unes característiques torres circulars a cadascun dels extrems, coronades amb pinacle cònic recobert de ceràmica.

Les aules tenen amples finestres que li aporten una bona il•luminació i ventilació.

Va ser construït entre 1921 i 1923, per l'arquitecte Antoni Pons i Dominguez ( 1-1-1884-1-11-1978 ).

Ara - som curiosos de mena - ens toca demanar a algun bisbalenc de bona voluntat [ que haberlos ailos ] que ens faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , un xic de la ‘petita història’ d’aquest Centre Escolar .

SANTA VICTORIANA DE LA COLÒNIA SEDÓ. ESPARRAGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ

No sabia trobar - mai més ben dit – la vida i miracles d’aquesta Santa , que donava servei en les millors èpoques als 1800 habitants de la Colònia, i àdhuc eventualment als més de 3.000 treballadors quan calia fer una acció de gràcies pels beneficis que el bon Déu atorgava – inexplicablement - a l’Antoni Sedó Pàmies (Reus, 12 de setembre de 1842 - Barcelona, 23 d'abril de 1902)

S’han fet molts canvis des de la meva darrera visita, sembla però, que la fallida del REINO DE ESPAÑA, com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les seves elits politiques, no ha permès consumar el projecte de ‘rehabilitar’ aquest espai.

http://www.esparreguera.cat/turisme/coloniasedo.html#fabrica
http://elpais.com/diario/2008/08/19/catalunya/1219108039_850215.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/05/feudalisme-industrial.html
file:///C:/Users/TEMP/Contacts/Downloads/Les+colonies+industrials+a+Catalunya+de+Rosa+Serra+i+Rot%C3%A9s.pdf

Santa Victoriana, està destinada a aixoplugar activitats que poc o res tenen a veure amb la pràctica religiosa.

Ens agradarà tenir noticia de l’enginyer, mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ. ELS ALAMÚS. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia del topònim en la pàgina de la Generalitat de Barcelona ; en la documentació antiga Alamurs (Segle XII), prové d’un antropònim d’origen germànic.

L’església construïda sobre l'antiga mesquita, es va dedicar a Sant Martí de Tours, això ens diu dues coses :

1) El lloc fou probablement de fundació àrab

2) Els repobladors procedien de l’altre costat dels Pirineus

Això de l’antropònim d’origen germànic, no té gaire consistència.

La descripció tècnica ens explica que l’església és d'una sola nau de dimensions reduïdes, amb dues capelletes corresponents al creuer que estan connectades amb la nau per un arc de mig punt. En aquest arc, la pèrdua parcial del guix que arrebossava les parets ha deixat veure una decoració geomètrica en alt relleu molt senzilla però poc comuna. La façana principal, que dóna a la plaça, té una portada d'accés amb elements clàssics: frontó triangular sostingut per pilastres adossades de capitells poc decorats. Al damunt s'obre un gran òcul circular i a dalt un campanar de paret amb tres ulls.

No trobava cap indicació per visitar l’excepcional xop negre, que té el conjunt de branques més gran de tot Catalunya.

Això del turisme, Lleida ho ha de cuidar més.