dimarts, 1 de juliol del 2014

CASA TORRENTS - LA BURESA. MANRESA. BAGES

Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914), projectava l’any 1906 i construïa l’any 1908, aquest bellíssim edifici d'habitatges amb tres façanes i una mitgera de llenguatge historicista, per encàrrec de Llogarri Torrens i Serra, casat amb Antonia Burés i Borràs, vinculada amb la nissaga que va popularitzar la coneguda marca de llençols el Burrito Blanco.

l’Antonia Burés i Borràs era una dona de caràcter, tant que va ser la primera persona ‘notable’ en denunciar "la impurificació de les aigües" del riu Cardener en una denuncia contra les Minas de Potasa de Suria SA, l'any 1926. Hom pensa que la denominació popular de la casa com ‘la Buresa’ s’explica com a conseqüència d’aquest tret de la seva personalitat.


La descripció tècnica ens diu ; palauet de quatre plantes amb torres circulars als angles. Entrada central amb un vestíbul que es desdobla en dues escales iguals. Una de les torres, rematada amb cúpula cònica d'escames ceràmiques i tribuna al primer pis. Les façanes són de composició regular i simètrica, amb disposició ordenada d'obertures, alternant balcons i finestres d'esquema vertical. Balconada al primer pis i tribuna centrada. Galeria oberta al pis superior i cornisa amb imbricacions. Recent restauració del vestíbul de la planta baixa (ascensor). Les portes dels habitatges són originals amb decoració modernista.

EL CASINO DE MANRESA.

El Casino es trobava ubicat al centre neuràlgic de la població, al Passeig de Pere III, 27, i ocupava un solar de 66.000 pams quadrats, la descripció ens diu que és un edifici de grans dimensions, amb la façana alineada al Passeig, de planta rectangular i simètrica, que consta de semi-soterrani, entresòl i principal. És format per tres cossos, el central més destacat i els laterals perpendiculars a ell, articulats per dues escales situades als dos costats del cos central, el qual s'avança formant una tribuna semicircular. Les façanes són de composició simètrica, amb una gran profusió d'elements decoratius de tipus historicista, classicista i floral. La façana principal i la posterior estaven rodejades per uns jardins que ocupaven 84.000 pams quadrats. L'edifici no fou totalment acabat, ni es respectà plenament el projecte original de Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914)




L'entresòl per exemple és una modificació que no segueix la mateixa ordenació que la resta de l'edifici, fou feta l'any 1917 per l'arquitecte Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970) a fi d'instal•lar-hi un bar.

L’any 1919 fou inaugurada la terrassa que dóna al Passeig. En la sala principal de l'ala sud, l'única que s'acabà d'acord amb el projecte, es pot apreciar, tot i el seu deteriorament, la rica decoració de tipus eclèctic i modernista. Molts dels elements decoratius, tan interiors com exteriors, restaren sense acabar. En el decurs dels darrers anys s'han dut a terme diverses obres de reforma i rehabilitació de l'edifici.

L’any 1985 els propietaris el van cedir a l'Ajuntament de la ciutat, que al ensems n'ha cedit l'ús a la Generalitat de Catalunya perquè hi instal•li alguns serveis.

CASA DE CULTURA DE LA CAIXA DE PENSIONS PER A LA VELLESA I D’ESTALVIS DE CATALUNYA I BALEARS. MANRESA. BAGES

Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), aixecava entre 1920-1924, durant el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) aquest edifici magnífic, situat alhora un lloc privilegiat, un xamfrà del centre urbà, cosa que li dóna un gran relleu.

La descripció ens diu d’aquesta construcció que és de planta quasi quadrada i consta d'un cos central, que culmina amb una cúpula a quatre vessants de pissarra, i les façanes laterals simètriques.


En els extrems d'aquestes s'alcen dues torres no massa altes, coronades amb merlets i arcuacions de mig punt. El tractament de la façana presenta un eclecticisme sense estridències: les obertures de la planta baixa són de mig punt, mentre que les dels altres pisos són allindades; la construcció és amb pedra i obra vista i l'ornamentació, bàsicament emplaçada en les obertures, és amb pedra i ferro forjat, amb escultures treballades en la pedra d'inspiració gòtica.

Fins al cataclisme ‘polític’ que s’enduia les Caixes Catalanes, aquestes entitats competien per a donar ‘ el millor servei als seus clients ‘, un cop desaparegudes, la qüestió ara sembla justament la contraria, oi?.

LA CASA ARDERIU O CASA VIÑAS DE MANRESA. BAGES

Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970), aixecava l’any 1910 aquest edifici d'habitatges entre mitgeres fent cantonada, amb façana a dos carrers. Format per planta baixa i quatre pisos, amb un cos principal en cantonada amb tribuna a nivell de primer i segon pis arrodonida, i remat amb un templet rodó cobert amb cúpula esfèrica de pissarra. En aquest cos de cantonada s'articulen dues ales laterals.


Les obertures de les ales laterals estan ordenades segons eixos verticals, amb balcons de ferro i arcs rebaixats en totes elles. Cornisa de pedra suportada per permòdols i coberta amb mansardes. Conjunt de caràcter monumental, neoclàssic, amb clares influències de l'arquitectura residencial francesa.

Ens agradarà tenir noticies dels promotors, noms, cognoms , lloc i data de naixement i traspàs, i un xic de la ‘història de la casa’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ. ASPA. EL SEGRIÀ. LLEIDA.CATALUNYA

Retratava aquest edifici , en algun temps ermita, i avui possiblement exercint funcions de capella del cementiri.

Sant Sebastià habitualment era reconeguts com a protector contra les epidèmies, hi ha però dissortadament una sagnia que no ha pogut aturat, ni en aquest poble d’Aspa, ni en molts altres; en el cens de 1877 la població era de 686 ànimes, i es tancava l’any 2013 amb 212 habitants. La pèrdua de les colònies americanes abocava al camp català a una situació de ruïna irreversible, que les noves tecnologies han fet – si era possible – empitjorar.


La descripció ‘ tècnica’ ens diu ; edifici d'una sola nau acabada amb mig hexàgon; la capella es sense volta i a la paret de cada costat s'hi marca una porta cega de funció poc clara; fora de la façana, amb portal adovellat, els carreus són bastos i manquen detalls estilístics.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU. SUNYER. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava aquesta església d'una sola nau amb una capella a cada costat que es situa en la transició del romànic al gòtic, en la més absoluta solitud; Sunyer assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1877, amb 577 ànimes, i tancava l’any 2013 amb 298 habitants.

La descripció ‘tècnica’ ens diu que la nau té dos arcs faixons i les dues capelles estan cobertes amb volta de creueria, amb arcs d'ogiva més aguts al costat sud, on han quedat esculpides sobre cada capitell angular la representació dels evangelistes, de trets gòtics. Al mur nord es conserva, encaixonada i mig mutilada per les dues capelles, la porta original del temple. És un arc de mig punt adovellat format per arquivoltes en degradació. Les arquivoltes van a parar a unes columnes, de les quals no es conserven totes, amb capitells que formen un fris continu. Aquests capitells estan decorats amb motius vegetals excepte el més exterior que té esculpit un ocell. Els capitells del costat dret queden tapats pel mur de la capella però per el que encara es pot veure sembla que la composició de la portalada era simètrica. La façana principal actualment es troba als peus de l'església i és d'estil barroc.


La façana està precedida per una escalinata. La porta és d'arc de mig punt peraltat; està flanquejada per dues pilastres llises amb capitell toscà que aguanten un arquitrau. A sobre de l'arquitrau hi ha un frontó triangular però té les línies son còncaves. A banda i banda de la portalada hi ha una voluta i a la part superior un rosetó. Tot l'edifici està resseguit a la seva part superior per un ràfec decorat amb permòdols esculpits. A la teulada, seguint el carener que és perpendicular a la façana principal, es troba el campanar de cadireta. És de dos pisos amb dos ulls per cada pis, però nomes els dos superiors tenen campanes.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MAREDÉU DE LA GUIA O NOTRE-DAME DELS CHEMINS DE FER. MANRESA.BAGES.

Em costava trobar l’accés al barri dit de la Guia, destinat originàriament a residencia dels treballadors del ferrocarril.

Cercava l’església i/o santuari de la Marededéu de la Guia, que se’ns fa visible quan entrem a Manresa, situat en una elevació a la nostra esquerra , un xic abans de l’estació, a l’alçada quasi del mal dit Pont Vell.

La descripció ‘tècnica ‘ ens diu ; edifici d'una sola nau, coberta amb una teulada a doble vessant i una volta d'obra. La decoració és molt senzilla; solament presenta una motllura de guix que recorre tota la part alta de l'edifici.


A ponent hi ha la porta, de mig punt, obrada amb grosses dovelles, i amb arquivoltes en degradació. A la part superior de la façana s'obre un ull de bou emmarcat amb dovelles. Corona aquest mur oest una creu de pedra. Dues finestres, de mig punt, s'obren a cada cantó de l'edifici, i un petit campanar d'espadanya s'alça en el mur d'orient.


L'aparell - amb clares connotacions amb les construccions ferroviàries - és obrat amb pedres arenoses unides amb argamassa. A les cantoneres i a la part baixa de l'edifici hi ha carreus encoixinats que donen més solidesa a la construcció.

Llegia que el presbiteri està lleugerament enlairat, i en ell es troba la imatge de la Marededéu de la Guia.

La primera construcció s’alçava donant compliment al l testament de na Magdalena, muller d'Antoni Bastardes(16 -XI-1503), en el qual expressa la seva voluntat que es construeixi un oratori vora el riu Cardener. Un document del 27-VII-1551 testimonia que la capella estava construïda i era coneguda amb el nom de "capella o oratori de na Bastardes".

La construcció del ferrocarril Barna-Saragossa motivava l'enderrocament de l'antiga capella i la construcció d'una de nova, la segona, que fou beneïda el 24-VII-1862.


L’actual capella , la tercera, s'inaugurava el 12-III-1922, ja que les obres en les instal•lacions ferroviàries feien necessari enderrocar l’anterior.

No té segons les dades de l’Arxiprestat de Manresa un culte regular.