Ni un trist mot enlloc
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimarts, 6 de maig del 2014
LA PORTA DE ‘CAL ROVIRA’ A SANT LLORENÇ DE SAVALL
Quan retratava la porta de ‘Cal Rovira’ treballada de forma magistral – i per la que s’oferiren en el seu moment un grapat de diners, a l’època de les pessetes’ , pensava trobar alguna dada en al Mapa de Patrimoni que elaborava ‘ a bombo i plateret ‘ la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA
Ni un trist mot enlloc
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ni un trist mot enlloc
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
LA SANTÍSSIMA TRINITAT DE LA RÀPITA DEL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
No trobava l’autor d’aquesta església parroquial advocada a la Santíssima Trinitat quina façana retratava la Roser Riubrugent; de la descripció reprodueixo ; situada en un extrem de la part fortificada de la plaça de Carles III, presenta un atri avençat, rematat per una balustrada, amb quatre columnes en pedra, de fust llis i capitells toscans, a doble alçada dels porxos, amb accés des de aquests.
Part superior, amb finestral d'arc de mig punt, centrat, està rematat per un frontó sobre quatre falses pilastres amb capitells jònics. Coberta a dues aigües. Al costat esquerra presenta una torre alta, de planta quadrada, sobre una gran cornisa, acabada amb un campanar, amb frontons sobre falses columnes i capitells jònics.
A l'interior té una ampla nau central amb pilastres estriades, arquitrau corregut i cornisa de la qual parteix una volta de canó amb arcs torals decorada per cassetons quadrats i tancada amb un absis semicircular, de volta de quart d'esfera i cassetons, també. Als costats, dos petites naus laterals.
Altar d'alabastre, decorat amb columnes i frontó partit amb la imatge de la mare de Déu a sobre, dins la fornícula.
Va ser restaurada l'estiu de 1990, afectada de xilòfags i despreniments.
De l’afegit Sant Carles – obligat aquí com el Sant Joan de l’Orta a la Terra ‘Noble’ – em diuen que ‘ millor no posar-ho’ , cosa que, encara que tard, faig amb molt de gust.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Part superior, amb finestral d'arc de mig punt, centrat, està rematat per un frontó sobre quatre falses pilastres amb capitells jònics. Coberta a dues aigües. Al costat esquerra presenta una torre alta, de planta quadrada, sobre una gran cornisa, acabada amb un campanar, amb frontons sobre falses columnes i capitells jònics.
A l'interior té una ampla nau central amb pilastres estriades, arquitrau corregut i cornisa de la qual parteix una volta de canó amb arcs torals decorada per cassetons quadrats i tancada amb un absis semicircular, de volta de quart d'esfera i cassetons, també. Als costats, dos petites naus laterals.
Altar d'alabastre, decorat amb columnes i frontó partit amb la imatge de la mare de Déu a sobre, dins la fornícula.
Va ser restaurada l'estiu de 1990, afectada de xilòfags i despreniments.
De l’afegit Sant Carles – obligat aquí com el Sant Joan de l’Orta a la Terra ‘Noble’ – em diuen que ‘ millor no posar-ho’ , cosa que, encara que tard, faig amb molt de gust.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dilluns, 5 de maig del 2014
SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DEL PALLER. BAGÀ.
El Francesc Santasusagna Costa publicava una fotografia del Santuari de Nostra Senyora del Paller, excelsa Patrona de la Vila de Bagà, que està situat en un paratge de muntanya mitjana de roques i garrics, amb una àmplia plaça davant on hi ha la font dels Banyadors, origen del torrent de Paller i que ha donat un sobrenom al santuari i a la Mare de Déu.
La façana principal presenta una diferència notable entre els dos edificis: l'església té una única porta adovellada d'arc de mig punt central i una rosassa circular; la casa té porta adovellada d'arc de mig punt, dos balcons a cada un dels dos pisos i una petita finestra quadrada a les golfes. Al centre del carener de la teulada hi ha un campanar de doble finestra cobert amb teulada a dues vessants. La sagristia és un espai adossat al mur de llevant de l'església.
Cal assenyalar que el cambril de la Mare de Déu es va realitzar traient part de la roca que hi ha a la part posterior de l'edifici. L'interior de l'església és d'una sola nau dividida en quatre espais per pilastres adossades als murs, i arcs torals que arrenquen d'una cornisa. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes cegues. El darrer sector és ocupat pel presbiteri amb el retaule i el cambril darrera, i el primer sector ocupat pel cor amb estructura de fusta al que es puja per una escala des de la mateixa església. Abans de la restauració de l'any 1983 s'hi accedia des de l'hostal. Tan el sostre com les parets laterals estan decorats amb pintures mural.
Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir "fortalesa antiga", que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal.
El dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, es celebra la festivitat, fent l'aplec de Paller el diumenge sobre en que es fan dues misses i es canten els goigs.
La façana principal presenta una diferència notable entre els dos edificis: l'església té una única porta adovellada d'arc de mig punt central i una rosassa circular; la casa té porta adovellada d'arc de mig punt, dos balcons a cada un dels dos pisos i una petita finestra quadrada a les golfes. Al centre del carener de la teulada hi ha un campanar de doble finestra cobert amb teulada a dues vessants. La sagristia és un espai adossat al mur de llevant de l'església.
Cal assenyalar que el cambril de la Mare de Déu es va realitzar traient part de la roca que hi ha a la part posterior de l'edifici. L'interior de l'església és d'una sola nau dividida en quatre espais per pilastres adossades als murs, i arcs torals que arrenquen d'una cornisa. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes cegues. El darrer sector és ocupat pel presbiteri amb el retaule i el cambril darrera, i el primer sector ocupat pel cor amb estructura de fusta al que es puja per una escala des de la mateixa església. Abans de la restauració de l'any 1983 s'hi accedia des de l'hostal. Tan el sostre com les parets laterals estan decorats amb pintures mural.
Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir "fortalesa antiga", que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal.
El dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, es celebra la festivitat, fent l'aplec de Paller el diumenge sobre en que es fan dues misses i es canten els goigs.
divendres, 2 de maig del 2014
CAPELLA DEL ROSER. VALLS ‘DE LES ÉGLISES’. CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA
Disposa Valls d’un amplíssima ‘oferta’ en matèria de temples de la confessió catòlica :
Església arxiprestal de Sant Joan Baptista, amb un campanar de 74 metres d’alçada, el que el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya
Església de la Mare de Déu del Lledó
Església de Sant Roc
Església de Sant Francesc
Església de Sant Antoni Abat
Església de la Mare de Déu del Carme
Església de Sant Simó
Església de Sant Salvador
Capella del Col•legi de Religioses del Cor de Maria
Capella de les Germanes de la Caritat
Capella i edifici de Sant Roc
La Capella del Sant Crist del Cementiri de Valls, avui és un magatzem
Ermita de Sant Llorenç
Potser encara n’hi ha algun altre que agrairem ens feu sabera l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia en relació a l’església de Roser al carrer de la Cort, 24 , que els procuradors d’aquesta Confraria de Nostra Senyora contractaren el 3 d'agost de 1588 el mestre de cases Jaume Solsona per tal de construir una església amb l’advocació de la Verge del Roser, al mateix lloc on hi havia hagut la de Santa Anna.
La capella construïda l’any 1612, no és la que avui veiem, ja que l'estructura es va refer el 1634, any en què van ser-hi col•locades les rajoles valencianes al•lusives a la victòria cristiana en la batalla de Lepant (1571).
Experimentà una nova reconstrucció - amb els diners d’Amèrica - durant el segle XVIII.
Les vidrieres de la part alta dels murs laterals es van col•locar l'any 1968.
L'església és d'una nau amb quatre trams i els suport són pilars. La nau central i la capella major es cobreixen amb volta de canó amb llunetes. A l'interior hi han pintures de l’Anton Català i Gomis (Alcover, 1911 - Barcelona, 1970 i escultures de Josep Busquets i Odena ( Fontscaldes 1914- Barcelona 1998).
Els dos murs laterals tenen uns plafons de rajoles vidriades de principis del segle XVII, formant un conjunt de ceràmiques de les més importants de l'època.
La façana, renaixentista, entre mitgeres, està dividida en dos cossos. En l'inferior, de pedra, es troba centrada la porta rectangular coronada per una cornisa. Els brancals estan decorats formant pilastres. En la part superior i damunt la porta hi ha un nínxol amb la Verge del Roser i una obertures amb esgrafiats. L'acabament és una cornisa sinuosa.
L'edifici és de pedra i mamposteria arrebossada i pintada de vermell anglès.
Trobàvem l’Església tancada en dia de la nostra visita a Valls, més sort tenia el Raul Pastó Ceballos, que em feia arribar imatges del interio
:
https://www.culturaipaisatge.cat/wp-content/uploads/2018/09/cip7_89-91_les-rajoles.pdf
La pandèmia de la Covid.19 continua ocupant TOT l’interès informatiu :
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/03/5eae62dffdddff02218b45fc.html
Està clar que més enllà de la xerrameca ‘oficial’ no s’aprecien canvis a millor :
LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA
*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo
Cifras totales: 216.582 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 25.100 muertos
62.073 en Madrid (8.292 muertos)
49.850 en Cataluña (5.137 muertos)
17.165 en Castilla y León (1.788 muertos)
15.967 en Castilla-La Mancha (2.534 muertos)
12.887 en País Vasco (1.321 muertos)
12.207 en Andalucía (1.253 muertos)
10.411 en la Comunidad Valenciana (1.258 muertos)
8.902 en Galicia (557 muertos)
5.136 en Aragón (761 muertos)
4.888 en Navarra (460 muertos)
3.947 en La Rioja (334 muertos)
2.824 en Extremadura (458 muertos)
2.303 en Asturias (279 muertos)
2.206 en Canarias (136 muertos)
2.212 en Cantabria (193 muertos)
1.902 en Baleares (197 muertos)
1.491 en Murcia (132 muertos)
115 en Melilla (2 muertos)
101 en Ceuta (4 muertos)
Han dado positivo 41.785 sanitarios
Que la Mare de Déu del Roser intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.
Església arxiprestal de Sant Joan Baptista, amb un campanar de 74 metres d’alçada, el que el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya
Església de la Mare de Déu del Lledó
Església de Sant Roc
Església de Sant Francesc
Església de Sant Antoni Abat
Església de la Mare de Déu del Carme
Església de Sant Simó
Església de Sant Salvador
Capella del Col•legi de Religioses del Cor de Maria
Capella de les Germanes de la Caritat
Capella i edifici de Sant Roc
La Capella del Sant Crist del Cementiri de Valls, avui és un magatzem
Ermita de Sant Llorenç
Potser encara n’hi ha algun altre que agrairem ens feu sabera l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia en relació a l’església de Roser al carrer de la Cort, 24 , que els procuradors d’aquesta Confraria de Nostra Senyora contractaren el 3 d'agost de 1588 el mestre de cases Jaume Solsona per tal de construir una església amb l’advocació de la Verge del Roser, al mateix lloc on hi havia hagut la de Santa Anna.
La capella construïda l’any 1612, no és la que avui veiem, ja que l'estructura es va refer el 1634, any en què van ser-hi col•locades les rajoles valencianes al•lusives a la victòria cristiana en la batalla de Lepant (1571).
Experimentà una nova reconstrucció - amb els diners d’Amèrica - durant el segle XVIII.
Les vidrieres de la part alta dels murs laterals es van col•locar l'any 1968.
L'església és d'una nau amb quatre trams i els suport són pilars. La nau central i la capella major es cobreixen amb volta de canó amb llunetes. A l'interior hi han pintures de l’Anton Català i Gomis (Alcover, 1911 - Barcelona, 1970 i escultures de Josep Busquets i Odena ( Fontscaldes 1914- Barcelona 1998).
Els dos murs laterals tenen uns plafons de rajoles vidriades de principis del segle XVII, formant un conjunt de ceràmiques de les més importants de l'època.
La façana, renaixentista, entre mitgeres, està dividida en dos cossos. En l'inferior, de pedra, es troba centrada la porta rectangular coronada per una cornisa. Els brancals estan decorats formant pilastres. En la part superior i damunt la porta hi ha un nínxol amb la Verge del Roser i una obertures amb esgrafiats. L'acabament és una cornisa sinuosa.
L'edifici és de pedra i mamposteria arrebossada i pintada de vermell anglès.
Trobàvem l’Església tancada en dia de la nostra visita a Valls, més sort tenia el Raul Pastó Ceballos, que em feia arribar imatges del interio
:
https://www.culturaipaisatge.cat/wp-content/uploads/2018/09/cip7_89-91_les-rajoles.pdf
La pandèmia de la Covid.19 continua ocupant TOT l’interès informatiu :
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/03/5eae62dffdddff02218b45fc.html
Està clar que més enllà de la xerrameca ‘oficial’ no s’aprecien canvis a millor :
LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA
*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo
Cifras totales: 216.582 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 25.100 muertos
62.073 en Madrid (8.292 muertos)
49.850 en Cataluña (5.137 muertos)
17.165 en Castilla y León (1.788 muertos)
15.967 en Castilla-La Mancha (2.534 muertos)
12.887 en País Vasco (1.321 muertos)
12.207 en Andalucía (1.253 muertos)
10.411 en la Comunidad Valenciana (1.258 muertos)
8.902 en Galicia (557 muertos)
5.136 en Aragón (761 muertos)
4.888 en Navarra (460 muertos)
3.947 en La Rioja (334 muertos)
2.824 en Extremadura (458 muertos)
2.303 en Asturias (279 muertos)
2.206 en Canarias (136 muertos)
2.212 en Cantabria (193 muertos)
1.902 en Baleares (197 muertos)
1.491 en Murcia (132 muertos)
115 en Melilla (2 muertos)
101 en Ceuta (4 muertos)
Han dado positivo 41.785 sanitarios
Que la Mare de Déu del Roser intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.
SALA MUNCUNILL - ANTIGA NAU DEL VAPOR AMAT - NAUS DE CA L'IZARD
L'origen del Vapor Amat es pot situar l'any 1833, l’any 1876 però, va ser molt reformat.
Les naus que es conserven van ser bastides l'any 1925 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931).
L’any 1935, hi hagué una intervenció de l'arquitecte Joan Baca i Reixach (Ripollet, 1905-Terrassa, 2003).
L'any 1982 l'antiga nau fou transformada en sala d'exposicions municipals, segons projecte de l'arquitecte terrassenc Francesc Bacardit i Segués.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular, subdividida longitudinalment en dues crugies, amb estructura interior de columnes de ferro colat que sostenen voltes de quatre punts atirantades, de maó de pla, reflectides a l'exterior per volums semiesfèrics, coronats per torratxes de ventilació també de maó. Davant de la nau hi ha una zona urbanitzada, on s'ha mantingut la part baixa de l'antiga xemeneia del vapor.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les naus que es conserven van ser bastides l'any 1925 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931).
L’any 1935, hi hagué una intervenció de l'arquitecte Joan Baca i Reixach (Ripollet, 1905-Terrassa, 2003).
L'any 1982 l'antiga nau fou transformada en sala d'exposicions municipals, segons projecte de l'arquitecte terrassenc Francesc Bacardit i Segués.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular, subdividida longitudinalment en dues crugies, amb estructura interior de columnes de ferro colat que sostenen voltes de quatre punts atirantades, de maó de pla, reflectides a l'exterior per volums semiesfèrics, coronats per torratxes de ventilació també de maó. Davant de la nau hi ha una zona urbanitzada, on s'ha mantingut la part baixa de l'antiga xemeneia del vapor.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
LA TORRE FREIXA, MAL DITA ‘MASIA’. EL CASTELL DE FADES DE TERRASSA.
La història de la mal dita ‘Masia Freixa’ s’inicia en el moment en que la fàbrica de la industria tèxtil Freixa i Sans situada en aquest indret, fou convertida a petició del seu propietari, Josep Freixa i Argemí, en residència familiar, fent l’encàrrec a l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), a darreries de 1905.
Cal agrair als Ajuntaments del segon feixisme ( Dictadura de Franco ), que aturessin ‘ el progrés’ a menys de 10 metres de la Torre Freixa, a la que qualifico com ‘ El Castell de Fades de Terrassa’; curiosament hi ha una evident semblança – almenys en les seves cobertes - entre aquest edifici, i el Celler de Gandesa, a la Terra ‘Noble’, obra aquell de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973).
La descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat de planta gairebé rectangular, amb planta baixa i un cos central més elevat. Disposa d'una torre-mirador a l'angle Nord, fou bastit mitjançant una successió d'arcs parabòlics , amb galeria porxada i arc catenari monumental a la façana occidental.
La volta és tabicada amb cúpules parabòliques arrebossades amb morter barrejat amb trencadís i vidres petits.
L'obra és estucada de color blanc i sòcol de ceràmica vidriada que segueix les línies sinuoses de l'edifici. sinuositat que es reflecteix també al paviment exterior que envolta l'edifici.
L'interior és resolt també amb arcs parabòlics i ondulacions concèntriques en els sostres de guix. El sostre del menjador és decorat amb relleus i canals. La fusteria és d'àlber verníssat i angles sempre arrodonits. S'afegí una rotonda de formes el•líptiques en l'estil "nansa de cordill": l'interior modernista fou transformat amb decoració classicista l’any 1919.
Després de la I Guerra Europea – també dita Mundial - s'importaren escultures italianes, com el Sant Jordi de Donatello, que donà nom al parc actual, i s'instal•là el templet renaixentista del jardí.
L’any 1936 la Masia era confiscada per a instal•lar-hi l'Escola Nova Unificada, que perdurarà fins l’any 1939.
L’any 1958 l'Ajuntament de Terrassa comprava la finca, de més de 20000 m2; i l’any 1959 s'inaugurava el Parc de Sant Jordi.
La Torre, ha estat seu del Conservatori Professional de Música, fins l'any 2003 en què es traslladava al carrer de Miquel Vives.
La Torre va ser tancada, essent utilitzada puntualment com a col•legi electoral, davant la presència d’alguns signes de deteriorament (humitats, esquerdes,..), l’ajuntament ha convertit l’edifici en Casa-Museu i Oficina de Turisme.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cal agrair als Ajuntaments del segon feixisme ( Dictadura de Franco ), que aturessin ‘ el progrés’ a menys de 10 metres de la Torre Freixa, a la que qualifico com ‘ El Castell de Fades de Terrassa’; curiosament hi ha una evident semblança – almenys en les seves cobertes - entre aquest edifici, i el Celler de Gandesa, a la Terra ‘Noble’, obra aquell de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973).
La descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat de planta gairebé rectangular, amb planta baixa i un cos central més elevat. Disposa d'una torre-mirador a l'angle Nord, fou bastit mitjançant una successió d'arcs parabòlics , amb galeria porxada i arc catenari monumental a la façana occidental.
La volta és tabicada amb cúpules parabòliques arrebossades amb morter barrejat amb trencadís i vidres petits.
L'obra és estucada de color blanc i sòcol de ceràmica vidriada que segueix les línies sinuoses de l'edifici. sinuositat que es reflecteix també al paviment exterior que envolta l'edifici.
L'interior és resolt també amb arcs parabòlics i ondulacions concèntriques en els sostres de guix. El sostre del menjador és decorat amb relleus i canals. La fusteria és d'àlber verníssat i angles sempre arrodonits. S'afegí una rotonda de formes el•líptiques en l'estil "nansa de cordill": l'interior modernista fou transformat amb decoració classicista l’any 1919.
Després de la I Guerra Europea – també dita Mundial - s'importaren escultures italianes, com el Sant Jordi de Donatello, que donà nom al parc actual, i s'instal•là el templet renaixentista del jardí.
L’any 1936 la Masia era confiscada per a instal•lar-hi l'Escola Nova Unificada, que perdurarà fins l’any 1939.
L’any 1958 l'Ajuntament de Terrassa comprava la finca, de més de 20000 m2; i l’any 1959 s'inaugurava el Parc de Sant Jordi.
La Torre, ha estat seu del Conservatori Professional de Música, fins l'any 2003 en què es traslladava al carrer de Miquel Vives.
La Torre va ser tancada, essent utilitzada puntualment com a col•legi electoral, davant la presència d’alguns signes de deteriorament (humitats, esquerdes,..), l’ajuntament ha convertit l’edifici en Casa-Museu i Oficina de Turisme.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dijous, 1 de maig del 2014
CATEDRAL DEL SANT ESPERIT I SANT PERE DE TERRASSA.
Llegia que l’any 1574 es començava a construir l’església del Sant Esperit, a la qual seria traslladada la parròquia de Sant Pere, abans situada al nucli d’Ègara; en endavant l’església parroquial de Terrassa fou la del Sant Esperit i Sant Pere, d’aquesta darrera advocació no se’n parla gaire, malgrat l’evidencia d’un plafó visible al carrer de la Font Vella, que ho acredita :
M’explicava una terrassenca d’edat que avui és un accés reservat únicament al clergat.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
M’explicava una terrassenca d’edat que avui és un accés reservat únicament al clergat.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
