dissabte, 8 de novembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLARS DE L’ABADIAT, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. . EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://poblesabandonats.cat/fitxes/927

Castellars o Castellàs, antigament Castellars de l'Abadiat, és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Està situat a una banda del barranc de Malpàs. Per accedir, s’ha de passar pel costat de les Mines de Malpàs, de gran importància social i econòmica per a la zona. El nucli és molt petit i està format per tres cases i una església, que es disposen al redós d’una plaça. Actualment, tot aquest recinte és privat i forma part de la propietat de la família que regenta la casa de turisme rural. Tots els edificis es troben en bon estat. L’església romànica de Sant Martí es troba al petit nucli. És un edifici d'una nau, amb edifici adossat i torre de planta quadrada a la cantonada de la façana principal, que té una porta amb arc de mig punt i rosetó per a il·luminar el cor. Al campanar, de quatre finestres, en té una tapiada, es conserven les campanes. 





S’hi conserva una pica baptismal decorada, romànica , que segons creença popular va arribar al poble procedent del monestir de Lavaix durant el temps de la desamortització i va ser bescanviada per blat.


El cementiri es troba a l’entrada de l’església

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16116

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-castellars-abans-sant-feliu-el-pont-de-suert

Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions.

Que  Sant Martí , sant Feliu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada