dimecres, 16 de desembre del 2020

CAPELLA DE SANT RAMON NONAT DE MASJOAN. ESPINELVES. OSONA


El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç   amb dades de la Capella advocada a Sant Ramon Nonat, de Masjoan, al terme d’Espinelves a la comarca d’Osona ,  de la que  Patrimoni Gencat  en diu ; edifici d'una sola nau, rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, a ponent. La capçalera, que no marca absis externament, es troba a llevant. La façana presenta una portalada d'arc escarser, de pedra picada i datat. Al damunt hi ha un òcul que també duu la data i el capcer és coronat per un campanaret d'espadanya que descansa sobre unes volutes. La campana es troba al centre d'un arc de mig punt, amb un òcul a sobre i rematat amb volutes. Els murs són de pedra basta sense picar i la resta són cecs. Malgrat que alguns murs, sobretot a la part nord, estan coberts d'heura, l'estat de conservació és bo.

 


Fotografia 1989.    Carme Torrents i Buixó

A l’interior presideix l’altar una fornícula amb la imatge de sant Ramon Nonat , amb una pintura de la Immaculada damunt. Conserva restes pintures parietals al presbiteri.



Fotografia. https://www.festacatalunya.cat/

La història de la capella va lligada a la del mas, que es troba a la documentació de Sant Llorenç de Munt de l'any 1337, on consta que pertanyen al patrimoni del monestir tant les terres com les persones.

Fons Joan Masferrer i Barnils. Arxiu Patrimonial de Masjoan (Espinelves). Genealogies , de  Dolors Vila i Llivina

El mas fou ampliat i reformat al segle XVIII i possiblement fou en aquell moment quan es bastí la capella, a jutjar per les dades del portal. Al segle XX fou reformada i s'hi obrí l'òcul.


http://www.espinelves.cat/poble-i-entorn/poble-i-entorn/llocs-dinteres/larbreda-de-masjoan/

https://masjoan.com/

https://masjoan.com/arboretum/

Que Sant Ramón Nonat intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.

dimarts, 15 de desembre del 2020

TORRE MALAGRIDA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA

 

Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 20 d'abril del 1864 – Barcelona, 15 de maig del 1946) encetà la renovació urbanística d'Olot amb la construcció en el "Pla dels Llacs" – uns aiguamolls-  d'una ciutat jardí a l'estil anglès avui coneguda per Eixample Malagrida, amb grans torres i edificis envoltats de jardins, dirigida en la part tècnica per l'arquitecte municipal Joan Roca i Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973) i acabada el 1925 per Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965), s'estén al sud-oest del nucli antic, i Malagrida hi mostrà l'agermanament Espanya-Amèrica batejant amb el nom de "pont de Colom" el pas que salva el Fluvià i posant noms de regions espanyoles i de països americans a les vies que creuen el barri.

Manuel Malagrida també cedí els terrenys per a la construcció de la Biblioteca Popular d'Olot (1918, no existent en l'actualitat) i la del grupescolar que porta el seu nom (1926).

El Joan Arespa Font publica una fotografía del  seu xalet senyorial,  resolt amb un llenguatge classicista afrancesat. Mitjançant un sistema compositiu basat en la combinació de diversos eixos de simetria i utilitzant un repertori de Lluís XVI, Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) obté uns resultats d'una gran riquesa i complexitat espacials, tant en els exteriors emmarcats per una notable jardí i molt deteriorat, com a l'interior, amb seva lluerna de claraboia.



Patrimoni Gencat, ens diu que consta de planta baixa i pis i golfes. La porta d'entrar està coberta per una cúpula, a la mateixa alçada de la cúpula hi ha un balcó decorat amb gerres. A la part més alta hi ha unes golfes amb tres finestres amb una columna emmarcant-les. A la part esquerra hi ha un element arquitectònic també amb cúpula i aguantant per columnas.

L'any 1994 es va remodelar per convertir-lo en alberg

Quan sigui possible sortir amb una mínima seguretat, poseu Olot a la llista d’indrets de Catalunya de visita obligada.

Ah!, i  sobretot, cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.


dilluns, 14 de desembre del 2020

DE CAN MALIONIS A CAN RIUS/ HOTEL YOLA/ HOTEL PANORAMA PARK/HOTEL PALAUET. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET. GIRONA

 

Havien publicat PETJADADE LA NISSAGA DELS RODRÍGUEZ A LA COSTA BRAVA. GIRONA , i com acostuma a succeir això era només l’inici del cabdell que anirà  -  això esperem – donant-nos fils i més fils per esbrinar la història d’alguns edificis històrics avui desapareguts.



PERE RIUS CALVET,  (Barcelona,  1865 – afusellat al Cementiri de  Cerdanyola  l’any 1937) l’any 1918  va comprar el xalet de can Malionis i els antics Banys d’en Baldomero, esperonat per la visió urbanística del seu cunyat Joan Arxer i Ferrer ( Sant Feliu de Guixols,  1870- 1924 )

https://www.socsantfeliudeguixols.com/joan-arxer-ferrer/

can Malionis va ser restaurat i passa  a ser conegiut com  Can Rius o Torre de Can Rius.


https://www.mundoparapsicologico.com/misterios/misterios-en-el-hotel-panorama-park/?fbclid=IwAR3F4CbT8pkIJKT_8Yr1Y_pPeFmlAQ76Kw-vCahkVSZWLPIAPLVbalbAUNs



Joan Bordàs i Salellas (Figueres, 1888 - Barcelona, 7 de juliol de 1961) va ser l’autor de  la reforma, com ho havia estat  dels banys de Sant Elm (1922), el Mercat cobert (1929-1930), el "Casino Guixolense" o "dels senyors" (1932), la casa Dawson (1941) i la casa Arxer (1947)




http://forumcentx100sfg.blogspot.com/2018/07/el-llegat-de-larquitecte-bordas.html


El Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME trobava un article  el que s’explica la peripècia vital d’aquest edifici, i en el que dissortadament s’obvien TOTES les dades relatives als autors de les successives reformes. Demanarem l’ajuda de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols,arxiu@guixols.cat  per mirar de treure una mica de llum.

 

dissabte, 12 de desembre del 2020

IN MEMORIAM DEL MOLÍ DE LA FARGA AL TERME DE MONTBLANC . LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

 

Trobava a faltar  a Montblanc una publicació com “Molins i sèquies de l’Espluga de Francolí durant l’edat mitjana. Recuperació d’un antic rec al Museu de la Vida Rural” de l’Antoni Carreras i Casanovas (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà) i  el Ramon Rosich Trullols.

Intueixo que atès l’elevat nombre d’aquestes instal·lacions , potser ja s’ha fet alguna publicació monogràfica que de moment no és accessible per la xarxa :

Molí de la Vall, Molí del Povilalta, Molí de Ponet, Molí del Pinetell, Molí de Pas, Molí del Malet, Molí de Llorac, Molí de Vinyols, Molí de Fora, Molí de Dins, Molí de Dalt o del Vicenç, Molí de Cervera, Molí del Celdoni, Molí del Castellví, Molí dels Capellans, o Molí del Roig, Molí de Britets, Molinet de Baix o del Pere, Molí Gran o molí de la Volta, Molí Xic, Moli de la Farga,.. , d’aquet darrer Patrimoni Gencat no en diu res més enllà de la ubicació ; En un descampat a l'esquerra del riu Francolí, a l'aiguabarreig d'aquest amb el torrent Sec que recull les aigües del vessant oest de la carena de Miramar.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar imatges fotogràfiques.





Farga,  etimològicament deriva del llatí fabrĭca,obrador, lloc on es fabrica o elabora una cosa’.

Els elements fonamentals de la farga catalana eren el forn i els malls.

 En el forn es reduïa el metall per l'acció del corrent d'aire produït per la trompa i conduït por la tovera. El forn consistia en una cavitat en forma de piràmide truncada i invertida, amb les parets revestides en part de pedra silícia i en part de ferro: la paret adossada al piec del foc, que servia de punt de sustentació a la tovera, es deia les porgues, i la paret oposada a les porgues s'anomenava el contravent; una i altra estaven revestides de peces de ferro sobreposades; les parets laterals del forn es deien la cava i el lleteirol, la primera feta de pedres fogueres i el segon compost de dues peces de ferro empotrades a terra una mica més d'un pam. Els malls eren grans peces de ferro massisses, subjectades a l'extrem de grossos mànecs de fusta que anaven articulats a uns suports i es posaven en moviment mitjançant una roda hidràulica; un dels malls servia per a forjar el masser i l'altre per a estirar-lo en barres.

Sembla que la seva darrera activitat va ser la de moli fariner.

El Molí rodejat de verdor té al davant un Pont de pedra antic que salva el torrent, passat el qual es troba una cisterna de gust barroc.






Pont d'un arc, realitzat en pedra, situat sobre el torrent de Sant Joan, a tocar del riu Francolí.


Fotografia de l’any 1985.   Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003)

Està rodejat d'una vegetació exuberant, el que fa que sigui molt difícil de fotografiar.

No el tenen documentat els amics de :

https://www.catalunyamedieval.es/edificacions-de-caracter-civil/ponts/

Ens agradarà tenir més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmailcom d’aquesta activitat preindustrial al terme de Montblanc, esperem rebre-la abans del dia de Nadal en que programarem la publicació al Coneixer Catalunya.

Ah!, i  sobretot, cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.

divendres, 11 de desembre del 2020

EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA DEVESA AL TERME DE MONTAGUT I OIX [ NO AL DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA]. ELS ANGLES. MONTGIUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA

 

El sr, google – m’agrada pensar en que hi ha persones al darrera d’aquest acrònim – em deia que el títols han de ser curts, “ bona brevis”,  intueixo però, que hi ha un error en l’adscripció que fa l’ANTONI SÀBAT AGUILERA de la imatge desapareguda de la Mare de Deu de la Devesa al terme de Castellfollit de la Roca.



http://amgpopn.blogspot.com/2016/12/mare-de-deu-de-la-devesa-castellfollit.html

Les dades relatives a aquest Santuari, son força coincidents a :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10063

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3240/

Petit edifici d’origen romànic, de planta rectangular i una sola nau. El seu absis és semicircular i la porta d’entrada hi trobem una arquivolta amb relleu.




Ha estat reformada en moltes ocasions. La modificació més important fou feta l’any 1540.

 La primera notícia documental del santuari data de l’any 1261, quan Berenguer de Requesens va fundar-hi un benefici.

No tornem a tenir notícies de l’ermita fins a l’any 1344, quan es produí un conflicte entre les autoritats eclesiàstiques i un laic (en Santaló de Mont, amb tota probabilitat propietari del proper mas Santaló), pel control de l’esmentada capella i els seus béns. Aquest conflicte comportà que s’encomanés al prevere Pere Pasqual el govern de la capella, atès que els laics tenien prohibit governar esglésies. Tanmateix, alguns anys després (1369), davant la manca d’un responsable que es fes càrrec del manteniment de l’edifici, se li confià a Ramon Santaló (segurament fill de l’anterior), fet que ens mostra l’aïllament i solitud de la zona. L’any 1540, es realitzà una ampliació de la nau de l’església, fet clarament constatable en l’aparell de l’edifici. Posteriorment, en una data indeterminada a aquesta ampliació, se li afegí un casalot adossat a la façana de l’entrada, que servia d’habitatge a l’ermità, i es sobrealçà el campanar d’espadanya. Aquest afegit, però, ja es trobava deshabitat a finals segle XIX i fou aterrat poc després.

El conflicte bèl·lic que s’inicia amb l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÑITIM i DEMOCRÀTIC de la II República ),  afectà al santuari, com dissortadament succeïa en tants altres edificis religiosos del nostre país.

Aquí  concretament  comportà la pèrdua d’una interessant talla romànica que representava la verge Maria amb el nen Jesús, que pensem és la que publica l’ANTONI SÀBAT AGUILERA.

Un cop assolida la victòria militar la dictadura destinava de forma preferent – per davant d’altres necessitats, com la sanitat , l’educació...-  recursos per refer els estralls que la seva ignominiosa acció comportava en el patrimoni religiós , i als anys quaranta Narcís Salgueda i Pascual (Olot, 1903, 1965) en feia una rèplica.

Us deixo uns interessantíssims enllaços

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/08/goigs-la-mare-de-deu-de-la-devesa.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1700/1740_MDDevesa/MDDevesa.htm

Que la Mare de Déu de la Devesa, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malats crònics, els que pateixen limitacions  físiques i/o psíquiques, i amb tots els que viuen o pateixen estretors econòmiques.  

EDIFICI DEL MUSEU COMARCAL DE LA GARROTXA , ABANS TORRE CASTANYS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA

 

Matias En Mais Castanyer publica una fotografia de l’edifici que acull avui el Museu del Volcans , i que va promoure  Llorenç Castanys – del que ens agradarà tenir coneixement del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs, a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , que comprà la finca (abans Casa i hort de l'abat) a l'estat.

L’any 1844 el mestre d’obres, Josep Fontseré i Mestre ( Barcelona , 1829 + Barcelona, 1897) dissenyà una vil·la molt hàbilment composta, a partir d'un estricte eix de simetria i amb una clara influència italiana.

La descripció de Patrimoni Gencat ens explica que és una torre de planta rectangular rodejada d'un parc i jardins contemporanis a l'edifici.



A la façana principal destaca l'escalinata que forma un dibuix poligonal que porta al primer pis on es pot veure una galeria amb tres arcs de mig punt. Les finestres de la planta i del pis també són d'arc de mig punt.



Havíem documentat que l’edifici es va habilitar com escola.

L’Anna Maso Colldecarrera aporta una fotografia, amb aquest peu informatiu ,  a començament del segle XX, les olotines, ja s’hi fotografiaven.



Cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.

dijous, 10 de desembre del 2020

ESGLÉSIA DE L'ANTIC PRIORAT DE SANT TOMÀS DE FLUVIÀ. TORROELLA DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

 

L’Antoni Martínez Miró publica fotografies de l’església parroquial del veïnat de  Sant Tomàs de Fluvià, de la que Patrimoni Gencat ens diu que  és un edifici romànic del segle XI, bastit sobre les restes de construccions anteriors, probablement dels segles VII i VIII.

Va formar part del monestir benedictí fundat pels monjos de Sant Víctor de Marsella vers l'any 1070.

Malgrat haver-se destruït el seu arxiu parroquial el 1936, se sap que va deixar de dependre de Marsella durant el segle XV, i que a partir dels segles XVI i XVII va ser regit per eclesiàstics de la diòcesi de Girona.

Fins l'any 1789 en què va ser convertida en parròquia, l'església depenia de la de Sant Martí de Canyà.

 L'any 1835, com a conseqüència de la desamortització, el priorat de Sant Tomàs de Fluvià va ser extingit definitivament.

Durant les obres de consolidació de la coberta del temple, el 1982, es va descobrir un conjunt de pintures murals romàniques de gran interès, a l'absis hi trobem la figura del Senyor en Majestat dins d'una mandorla i rodejat pel tetramorf i àngels. Si seguim la descripció pel costat nord veurem l'entrada a Jerusalem, a sobre de la qual hi ha representat el Sant Sopar, i a continuació l'empresonament de Crist, apareix com Sant Pere talla una orella a Malcus i després la figura de Jesús qui el cura, mentre un soldat li agafa l'altra braç. La següent escena és la Crucifixió. l'últim tema és de les tres Maries davant del sepulcre.

 







A l'interior de l’església es conserva una pica baptismal d'època romànica.

 


 

Cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.