L’església de Remolins
, mal dita de Santa Maria - denomina vió
herètica emprada però, per l’església Catòlica
del REINO DE ESPAÑA, si, si, la que feia costat al GLORIOSO ALZAMIENTO - és un edifici que es troba en ruïnes.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-remolins-coll-de-nargo
En manca tot el
sostre i el costat sud, i només se n’ha conservat la meitat nord i el mur de
ponent, on hi ha el campanar, que és l’element més sencer del conjunt.
Originàriament era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i reforçada per dos arcs torals, coronada a llevant per una capçalera trevolada, formada per tres absis semicirculars, oberts amb arcs presbiterals, dels quals el central (només se’n conserva la seva meitat nord i té l’arc presbiteral tancat per un mur de construcció tardana) era força més gran que els laterals, i d’aquests només es conserva l’absidiola nord després que ha desaparegut totalment l’absidiola corresponent al costat sud. L’àmbit d’aquesta darrera està tan cobert de runes que només n’és visible la part baixa de la cantonada del seu arc presbiteral. Aquestes restes i l’estructura tipològica de l’església constitueixen els únics elements que permeten establir la hipòtesi sobre la tipologia de l’edifici, que pot veure’s esmenada o confirmada el dia que hom hi efectuï treballs de neteja i consolidació.
La porta, de la qual es conserven les bases dels brancals, és situada en el mur sud, i en el mur de ponent de la nau hi ha la porta, molt malmesa, que comunica amb el campanar. Aquest és una torre prismàtica, adossada al mur oest de la nau, amb una volta de quatre sectors que suporta la coberta piramidal, i sense les divisions interiors en pisos, que, si s’ha de jutjar pels vestigis conservats, devien ésser de fusta.
La torre només posseeix obertures en la seva part alta; presenta les seves quatre façanes totalment cegues, fins a arribar al darrer pis, on en cada façana hi ha una finestra geminada, amb columna central de capitell mensuliforme. Les finestres corresponents a les façanes nord i sud presenten el fort de la columna, monolítica, de pedra tosca amb un collarí tòric, que sembla assenyalar l’àmbit de la base i el capitell, inexistents. El capitell mensuliforme d’aquestes finestres presenta una decoració de boles.
Per sobre de cada finestra geminada hi ha un ull de bou circular, tallat en un carreu quadrat de pedra tosca, i el conjunt es remata amb un ràfec simplement bisellat.
Les voltes de la nau i de l’absis central arrenquen d’unes senzilles impostes, en cavet a l’absis central, i més barroera en el sector de ponent de la nau. La imposta de l’absis central, en el frontis de l’arc triomfal, presenta una decoració geomètrica en baix relleu, molt malmesa, feta en pedra tosca, i que era totalment coberta per arrebossats.
A part les obertures del campanar, l’edifici no conserva cap tipus de finestra. Fins a dates ben recents encara era visible, descentrada, en l’absidiola nord, una matussera finestra d’una sola esqueixada, que presentava la particularitat que la seva llinda exterior era retallada en arc i tenia unes incisions que imitaven l’especejat d’un adovellat. Actualment el sector de l’absidiola on es trobava aquesta peça és totalment ensulsiat.
L’aparell és de carreuó molt regular i ordenat en els murs de la nau i del campanar, incloent-hi el parament intern del mur de l’absis central. Per contra, la volta de l’absidiola i tot el parament extern de l’absis és format per carreus perfectament tallats i polits, de pedra tosca, que en l’absis central són coronats per un ràfec format per una senzilla motllura bisellada, en la qual es conserven vestigis de l’arrebossat de calç, molt fi, que els cobria, amb una decoració pictòrica de color mangra que simula un carreuat fictici. Aquest mateix tipus de decoració es conserva en el parament interior de l’absis, i en el pilar de l’arc toral situat més a l’est, on es conserven tres creus, dues encerclades, pintades amb pintura del mateix color, directament sobre la pedra.
Resulta molt
interessant d’assenyalar la coexistència dels dos tipus d’aparell en aquest
edifici, que hem de considerar, malgrat tot, com una obra perfectament
unitària, construïda probablement al principi del segle XII, fidel a la
tradició constructiva, i amb un plantejament tipològic i formal molt
interessant en la resolució del seu campanar, que hem de relacionar amb el ben
proper, i probablement lleugerament anterior, de Sant Martí de la Plana. Per
tipologia els hem de considerar com a models apartats de les formes més comunes
de campanars de torre catalans, i amb una certa relació formal amb models
alt-aragonesos de la fi del segle XI, com els campanars de San Pedro de Larrede
o San Martín de Oliván, a la comarca de El Serrablo, que només presenten
obertures en el nivell més alt i que segueixen models de campanars més antics.
La influència d’edificis com Sant Climent de Coll de Nargó potser no seria
menystenible
Ens agradarà rebre una fotografia de la imatge de la Marededéu de Remolins, que sembla desapareixia - potser no per a tothom - en els dies foscos que seguien a l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-la-mare-de-deu-de-remolins-coll.html
El retorn de virregnat és una mala noticia per a Catalunya
El sostre demogràfic de Coll de Nargó s’assolia al cens de 1857 amb 2150 ànimes, es tancava l’exercici 2023 amb 568 habitants de dret.
Únicament l’assoliment de la llibertat nacional podria – no hi ha cap garantia però - revertir aquesta anomalia demogràfica, no serà fàcil ni senzill, els del REINO viuen massa bé a la nostra esquena, i no tothom a casa nostra està per la feina, oi?.
Senyor, desprès de 310 anys de repressió, allibera el teu poble !
Em treuen de polleguera eufemismes com " Guerra Civil " per referir-se a l'acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, o l'oblit del tristíssim paper de la Jerarquia catòlica que signava la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com advertia el que fou Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , comportava un trencament radical entre la Jerarquia religiosa que abraçava el feixisme i abjurava de Déu, i el poble que pregava i continua pregant a Déu.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Hi ha " perles" que s'haurien de gravar a totes les esglésies :
Nosotros no pretendemos que la zona roja sea el infierno y la nuestra el cielo, porque el cielo no está en la tierra. Más sí podemos afirmar que la zona roja es el infierno, con todos sus refinamientos satánicos, y la nuestra es la tierra, con sus virtudes y sus flaquezas, que nadie es perfecto en este mundo. Y una tierra, eso sí, donde se bendice a Dios y en su nombre se lucha y por Él se muere
https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/
El laïcisme ha fet trontollar a l’església catòlica del REINO DE ESPAÑA que certament continua sentint-se més còmoda fent costat als “ caïnites “ que defensant l’evangeli.
Tenia ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que ;
Ens cal pregar amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita , perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,
No esdevinguin un somni impossible
Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,
Perquè els jutges prevaricadors siguin remoguts dels seus càrrecs
I desprès d’un judici, expulsats de la carrera judicial,
Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,
O al dels seus familiars fins a segon grau.
Insistia en el fet que ningú amb les mans plenes de sang,
Ja per acció, ja per omissió.
Està legitimitat a donar lliçons de res.
https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs
L’any 1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que ell mai es va intitular així, es constata la creació de les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.
El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA
https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels nargonins , gavanencs , vigatans , taradellencs , gurbetans , masiencs , riuprimerencs , osonencs, moianesos, vilanovins, camarasins , agerencs , pallaresos , viladamatencs , vilabertranencs , besaluencs , medionencs, font-rubinencs , sabadellencs, corberencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians , bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Preguem també a Maria que com havia fet a les Noces de Canà, explicant a Jesús " no tenen vi", faci una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia, España, ..., s'adrecés novament , ara per dir-li " no tenen Pau"
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...
María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España, fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ . Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament, ja serà un miracle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada