La Loli Lopez publica una fotografia de la a casa Vicens, projectada per Antoni Gaudí l'any 1878 i construïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d'estiueig a Gràcia per al ceramista Manuel Vicens i Montaner (1836-1895) , és el primer intent de Gaudí per trobar un estil nou i fugir de d'historicisme i l'eclecticisme arquitectònics imperants. A la casa Vicens, Gaudí anticipa d'una manera purament intuïtiva tota una sèrie de categories formals i constructives que contribuiran a preparar l'eclosió del Modernisme.
Cita de l’enciclopèdia catalana. A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana [ o, Francesc Torrescassana i Sallarés (Barcelona, 1845 - Barcelona, 1918)?] al menjador. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat explica que aquesta casa tenia una deu d'aigua mineral, molt estimada pel veïnat a causa de les atribucions curatives que la gent hi donava.
El veïnat la coneixia per "aigua de la font de Santa Rita".
Llinda amb la casa Vicenç un passatge anomenat de les Carolines.
Aquesta casa presenta característiques similars i dates força coincidents és el "Capricho de Comillas" (Santander) obra també de Gaudí.
Estem al tombant d'una època que preludia el Modernisme de manera imminent. És el moment en que Domènech i Montaner fa l'Editorial Montaner i Simon, amb ús total i massís del maó, i el Castell dels tres Dragons (Restaurant de l'Exposició del 1888), amb estructura de ferro i vidre, i el mur de rajola amb ornamentació naturalista de ceràmica.
Entre el 1925 i 1926 l'arquitecte Serra Martínez va ampliar la casa Vicens amb gran respecte per l'obra original. Posteriorment, el jardí va ser mutilat per la construcció d'una casa veïna.
Cita de l’enciclopèdia catalana. L’edifici fou ampliat i modificat el 1925 per l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, que seguí el projecte original de Gaudí. Durant aquests treballs d’ampliació es perderen alguns elements del jardí, com una glorieta i una cascada. Fou declarada Monument Històric Artístic d’Interès Nacional (1969) i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (2005). A la mort de Manuel Vicens (1889), la casa passà a la seva viuda i el 1899 a la família Herrero Jover.
El banc andorrà Mora Banc l'adquirí el 2014 a través d’una societat filial per convertir-la en una casa-museu. Amb aquest propòsit, entre 2015 i 2017 fou sotmesa a un projecte de restauració a càrrec dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres i David García.
Fou acabat al novembre d'aquest any, que obrí al públic (16 de novembre).
https://criticartt.blogspot.com/2018/03/la-historia-del-vicens-montaner-una.html
http://www.antonigaudi.org/manuel-vicens-i-montaner-672.html
https://casavicens.org/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada