Gent de Lleida. Ens podeu ajudar ?.
El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica aquesta església com :
Títol Ermita de Castellnou
Matèria Montferrer i Castellbò ; Segarra ; Catalunya ; Camins ; Ermites
Identifica la comarca com SEGARRA. quan Montferrer i Castellbó, estan a la comarca de l'ALT URGELL.
Existeix encara aquesta església ?.
En quin lloc està situada?
En sabeu l’advocació?.
Gràcies
Antonio Mora Vergés
Reprodueixo de l’enciclopèdia catalana :
Castellnou de Bassella, al segle XIX formà municipi amb Bassella i la Clua d’Aguilar. En la reordenació municipal posterior, Castellnou de Bassella donà nom al municipi.
La vila rural de Bassella és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella. Als afores es dreça l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita popularment de la Garrola, voltada del fossar. L’edifici, reformat a l’època barroca, sembla que és d’origen romànic. L’antic cafè del poble era emplaçat en una casa de tipus senyorial, anomenat l’Hostal de Bassella, de tres plantes i mansarda, quadrada, amb una gran balconada al tercer pis i les llindes de les finestres decorades. Del segle XVII, és possible que aquesta mansió hagués estat construïda pels senyors del lloc, els Margarit, que eren barons d’Aguilar de Bassella.
Al maig del 2000 els veïns efectuaven ja la mudança de les últimes pertinences de les cases per tal que es pogués realitzar la demolició del poble.
Antoni Bartomeus i Casanovas ( Barcelona; 1856- Cadaqués, 1935)
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=GGJ
Retratava l’any 1900 l’Església de la Mare de Déu de la Garrola [ Mare de Déu de l’Assumpció] amb un cementiri al costat. Castellnou de Bassella, Bassella, Alt Urgell, Catalunya
Identifico l’Ermita de Castellnou que retratava el Josep Salvany Blanch ( Martorell, 1866- Barcelona, 1929 ] l’any 1923, com l’Església de la Mare de Déu de la Garrola [ Mare de Déu de l’Assumpció] amb un cementiri al costat, que retratava l’any 1900 l’Antoni Bartomeus i Casanovas ( Barcelona; 1856- Cadaqués, 1935).
I, així ho faré saber al Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya.
Recentment identificàvem també :
La Casa d’en VERNTALLAT a la Vall d‘en Bas.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/a-la-memoria-del-josep-salvany-i-blanch.html
I treballem en un parell d’esglésies de la comarca de l’Empordanet, Girona, Catalunya, i en una ermita de la Terra Alta, identificada – pensem que erròniament - com Sant Antoni de Vilalba dels Arcs.
El país té greus urgències per a resoldre en tots els àmbits, i malgrat la nostra feina no s’ha d’incloure dins d’aquest ‘paquet’, hem patit – i patim també - els efectes de l’article 155.
Esperem que la Mare de Déu de la Garrola porti davant del seu fill la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada