https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4575/rec/3
Fotografia. Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955)
Amb la desamortització, l’edifici passà a denominar-se popularment “La Granja” i va ser comprat per un particular de cognom Rodríguez. Fou l’any 1902 quan el matrimoni benefactor d’Artesa, el Sr. Eduard Maluquer de Tirrell (Barcelona, 10 d'agost de 1839 - 1915) i la Sra. Maria Anzizu i Girona, varen adquirir aquest edifici que utilitzaren com a residència.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1887/10/14/pagina-2/33336595/pdf.html?search=MARIA%20ANZIZU
Fotografia [ca. 1915] Informació extreta de l'àlbum de l'EMC: Apel·latiu: La Granja. Situació: Antiga granja dels Monjos de Montserrat. Facilitada per: Arxiu Mas. Facilitada en: 1915
Fotografia de 1931. Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943)
l'any 1949 l’edifici és qualificat com BCIN, amb la protecció que això suposa.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi criminal que els guanyadors batejaren com ‘guerra civil’, i des de l’Església catòlica com CRUZADA, el soterrani va ser utilitzat com a refugi.
Sembla ser que en un dels bombardeigs va caure una bomba a l’interior del pati que no va esclatar.
Sembla ser que en un dels bombardeigs va caure una bomba a l’interior del pati que no va esclatar.
Quan es van fer les obres per adequar l’edifici a la seva actual utilitat, es va trobar la bomba.
Els anys 1960 foren el de les grans construccions a la ja ciutat d’Artesa de Segre, on cal destacar la nova església parroquial i l’aixecament del monument al Sagrat Cor, situat al camí del Castellot. Va ser precisament el 1960 quan la Sra, Montserrat Maluquer Anzizu vengué a un particular l’històric edifici.
El nou propietari buidà totes les bigues de fusta de melis que es varen pagar a bon preu per l'alta qualitat d'aquest material, es varen redistribuir les estances del palau i es destruïren les finestres plateresques de la façana de l'edifici, tot això amb la finalitat de convertir aquesta joia arquitectònica en un bloc de pisos de lloguer.
Durant la dictadura franquista estava considerat com a mèrit patriòtic qualsevol acte que anés en detriment del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, aleshores i ara, era, aquesta és la forma " políticament correcta" de manifestar l'estimació vers el REINO DE ESPAÑA.
Els anys 1960 foren el de les grans construccions a la ja ciutat d’Artesa de Segre, on cal destacar la nova església parroquial i l’aixecament del monument al Sagrat Cor, situat al camí del Castellot. Va ser precisament el 1960 quan la Sra, Montserrat Maluquer Anzizu vengué a un particular l’històric edifici.
El nou propietari buidà totes les bigues de fusta de melis que es varen pagar a bon preu per l'alta qualitat d'aquest material, es varen redistribuir les estances del palau i es destruïren les finestres plateresques de la façana de l'edifici, tot això amb la finalitat de convertir aquesta joia arquitectònica en un bloc de pisos de lloguer.
Durant la dictadura franquista estava considerat com a mèrit patriòtic qualsevol acte que anés en detriment del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, aleshores i ara, era, aquesta és la forma " políticament correcta" de manifestar l'estimació vers el REINO DE ESPAÑA.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/558
http://www.lapalanca.cat/pdfs/14jul.pdf
Revisava la publicació en estat de xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada