dijous, 1 de desembre de 2016

LA CLAUSTROFÒBICA ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VILERT. ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que en documents del segle IX del monestir de Banyoles s'esmenta en el lloc de Vilert el nom de "domus Santae Mariae". Es pot assegurar que els monjos van construir en aquest lloc una capella o església dedicada a Santa Maria. El lloc de Vilert i la seva església surt en altres documents dels segles X, XI i XII, tots ells relacionats amb el Monestir de Banyoles. Durant els segles XIX i XV, a l'església només hi havia un altar i en el poble hi vivien tres clergues. Durant el segle XVI es van realitzar importants reformes a l'església: es va aixecar un altar a Sant Pere i un altre a Sant Joan. Es va comprar el reliquiari de la Vera Creu, calzes i copes de plata i gran varietat d'ornaments sagrats.

Patrimoni Gencat ens diu ; església parroquial d'origen romànic, presenta a la part posterior un absis semicircular amb dues absidioles laterals. A la banda dreta de la nau central s'hi va obrir una nau gòtica amb clau esculturada. A la façana principal la porta és d'arc de mig punt. Durant la reforma del segle XVI s'hi va afegir un timpà gòtic. El campanar és de planta quadrada amb finestrals per a les campanes a cada costat. És acabat amb una piràmide voltada per una balustrada.


Vilert és un indret petit, sobta la situació claustrofòbica en que es troba l’església de Santa Maria.


No trobava cap persona per a preguntar-li on eren les escoles abans de la dictadura franquista, cal recordar avui que a Catalunya el mot ‘escolà’ , vol dir ‘ el que va a escola’, que té alhora una connotació religiosa, escolà és també, el que ajuda al capella al altar. En la llengua del ‘ Rei Mentider ‘ se’ls anomena MONAGUILLOS.

La victòria dels sediciosos militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, els convertia en ‘herois’, i en ‘traïdors’ a TOTS els que lluitàvem en defensa de la democràcia, aquesta dicotomia persisteix avui encara. La corrupció endèmica i sistèmica del sistema polític n’és una de les conseqüències.

Retratava l’edifici de l’escola ‘nova’, idèntica a la de Centenys, i de les que – curiosament – se’n desconeix l’autor.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és FEINA DE TOTHOM.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada