dimarts, 27 de desembre de 2016

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU. CORNELLÀ DEL TERRI.PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Ens envoltaven els gossos de la casa veïna, quan retratàvem l’església de Sant Andreu, avui terme de Cornellà del Terri, patrimoni Gencat ens diu, edifici romànic d'una sola nau i absis semicircular amb accés lateral i porta amb arc de mig punt decreixent. Les parets són construïdes amb carreus de diferents mides i les dues laterals són acabades a la part superior amb una senzilla cornisa de pedra, on s'inicia la coberta.


El campanar es troba descentrat respecte l'eix de la nau i fou construït amb maçoneria a començaments del segle XV. S'hi accedeix per una escala lateral exterior.

Al centre de l'absis, per la part interior, hi ha un baix relleu amb la figura d'un àngel en posició horitzontal. La ferramenta de la porta d'accés és d'origen romànic. Es conserven restes d'un rellotge de sol pintat a la part superior de la façana de migdia.


L'església és esmentada el 1092 en el testament del noble Bernat Joan. Presenta moltes restes del romànic del segle XII.

Segons consta en un pergamí que es conserva íntegre al Museu Diocesà de Girona el 1407 fou consagrat novament aquest temple després d' haver-se construït el nou campanar.

No ens era possible accedir al temple, tampoc trobàvem cap ésser humà per a preguntar-li si abans de la dictadura franquista hi havia escola a Sant Andreu, i ens cas afirmatiu on es feien les classes. Els gossos ens vigilaven constantment sense però, limitar-nos els moviments. Tenia la sensació de que ‘sabien’ que volíem fer una tasca ‘bona’ per aquest edifici monumental.


És bo recordar que ; A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.

Hi ha una pregunta que em corseca; com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.

Als que han permès i/o propiciat el lamentable estat en que es troba el patrimoni històric de Catalunya, felicitats, a ells, als seus fills, nets i família tota. Esperem i desitgem que la seva ‘tasca’ no quedi en l’oblit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada