La descripció tècnica ens diu que és un petit edifici d'una sola nau quadrangular, fet amb carreus, i en part excavat a la roca de pedra sorrenca vermella. Té un petit campanar cec als peus. Està orientat a ponent, amida 20x7 metres (sense comptar les capelles laterals), i té la façana arrebossada. En una restauració recent, s'ha posat al descobert una part de la façana, amb una porta cegada, amb arc rodó adovellat, de l'any 1655, al costat esquerra de la porta d'entrada a l'església (centrada respecte a la façana), que porta la data de 1785. El temple té un cor alt als peus i un cambril a la capçalera amb la imatge de la Verge. Davant, hi ha una petita plaça porticada.
El santuari és esmentat ja l'any 1230.
Segons la tradició, la imatge original que havia estat trobada per un pastor, fou destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, que no han estat mai jutjats per aquell crim.
Sembla que del 1439 al 1835 en tingueren cura els frares d'Escornalbou, i una tradició no provada hi esmenta un convent de benetes.
L'església i l'hostaleria foren refetes després de la destrucció francesa del 1811.
El turisme de sol i borratxera no té cap interès en el patrimoni històric i cultural de Catalunya. Fa de mal recordar que des de 1978 fins al dia d’avui la promoció del turisme és COMPETÈNCIA de la Generalitat de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada