dimarts, 23 d’agost de 2016

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES CASES RECTORALS DE LES PARROQUIES DEL TERME DE LES LLOSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven que el Josep Llimós i Camprubí em podia ajudar en la meva recerca dels edificis escolars de les Lloses a la comarca del Ripollès, anteriors a la dictadura franquista.

L’edifici de l’Ajuntament és dels anys 20 del segle XX i acollia alhora que la casa consistorial les escoles de nenes i nens i les vivendes dels mestres, malgrat no es té constància del seu autor, apareix una signatura J. Puig que esperem ens facin arribar via escàner per comparar-la amb la dels arquitectes i/o mestres d’obres de l’època :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/04/13/pagina-14/33291549/pdf.html?search=Ayuntamiento%20de%20las%20Llosas

Existia també un edifici destinat a escoles a d’aleshores terme veí de Palmerola.


El 24.08. 2016 rebia un email del Daniel Batet, en el que em deia ;

Bones, sóc en Daniel Batet, jo també estic cercant històries de la meva escola de Juià, i entre remena que remena, he anat a parar a l'escola de Palmerola, i us preguntareu com a sigut, doncs cercant informació sobre una mestra, l'Anna Massaneda Masdevall, que va exercir també a l'escola de Palmerola i la de Juià.

Ella va ser l'última a Palmerola.

Els adjunto unes fotos de l'escola de Palmerola, són d,aquest any 2016.

Espero els sigui d'utilitat.

Atentament

Daniel Batet


Amb anterioritat l’ensenyament bàsic es devia impartir als edificis parroquials pels rectors i/o vicaris, i possiblement per mestres de ‘sequer’ en algun dels indrets més aïllats. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tenien la condició de parròquia en aquells anys :

Santa Maria de Matamala
Santa Maria de les Llosses
Sant Vicenç de Palmerola,
Sant Vicenç de Maçanós
Sant Sadurní de Sovelles
Sant Julià de Vilacorba o de Moreta
Sant Feliu d'Estiula
Sant Esteve de Vallespirans
Santa Eulàlia de Viladonja
I fins potser Sant Martí de Vinyoles de Portavella

Ens agradarà rebre confirmació de les rectories on s’exercia la docència; s’impartia ‘ la doctrina’ i al mateix temps se’ls explicaven les ‘primeres lletres’, i també imatges actuals i/o antigues d’aquells edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’església catòlica feia en el terreny cultural una gran tasca en el període que va des de la fi de la ‘Santa Inquisició’ abolida l’any 1834 en el regnat d’Isabell II, fins a la signatura de la Carta de recolzament al feixisme promoguda Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’ i/o ‘Cruzada’ , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista, el contrapès a seva iniquitat el donaria un altre català, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que morirà a Suïssa a la cartoixa de Valsainte l’any 1943. La seva negativa a signar la carta de la jerarquia eclesiàstica, es fonamenta en les terribles conseqüències que tindrà pels fidels que estan en el territori controlat pel govern LEGÍTIM de la II República, i en el mateix devenir de la religió catòlica que veu molt difícil, ‘aquesta guerra passarà, la vostra iniquitat i manca d’amor al proïsme però, no s’oblidarà fàcilment’. La desolació de tantes i tantes esglésies a les Lloses i arreu de Catalunya, la manca de vocacions, i la descreença de la ciutadania, venen dissortadament a confirmar la visió del Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, quines restes no podran retornar a Catalunya fins a l’any 1978 , en que d’acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar

El sàtrapa com el Cid, guanyava – i guanya – batalles fins desprès de la seva mort.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que imatges d’aquells edificis, el testimoni – si encara és possible – de persones que rebien formació, ‘les primeres lletres’ a la rectoria de la parròquia del seu lloc de naixement.

Tinc molt clar que malgrat el seu trist present l’església catòlica va ser un factor de progrés social en èpoques passades, tant com que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a Catalunya.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada