dimecres, 31 d’agost del 2016

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA , SANTA MARIA DE MONISTROLET. RAJADELL. BAGES

Em portava en aquesta ocasió fins al Bages la necessitat de proveir-me de formatge de búfala a la masia Urpina d’Ampans al terme de Sant Salvador de Guardiola, i d’un pa ‘especial’ al forn Jorba de Manresa.

Aprofitàvem per fer un tomb el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, visitant entre altres llocs l’església de  l'Assumpció de la Marededéu, mal dita , Santa Maria de Monistrol o Monistrolet de Rajadell, una senzilla construcció rural del segle XIX a la qual s'hi va adossà una rectoria. L'edifici del segle XIX destruí tots els elements anteriors de l'edifici romànic. És una església d'una sola nau, coberta a doble vessant i amb la porta al mur de ponent. El campanar es va construir a tramuntana.





No trobava cap referència a l’ús com escola de l’edifici parroquial abans de la dictadura franquista, sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Pel topònim sembla que pogué ésser un antic monestir visigòtic, o al menys de tradició visigòtica. El lloc és documentat des del segle X i l'església de Santa Maria des de l'any 1023 de la qual fou filial l'església de Sant Salvador de Vallformosa, coneguda també com de Servitge, i més tardanament la Capella dels Àngels de Can Gallifa, dita més tard Masia Noguera, i propietat – MOLT PRIVADA - a dia d’avui de la família Tous.

L'any 1280 són documentats els masos de Monistrol i desprès d'un greu despoblament novament al segles XIV i XV.

L’any 1553 són recomptats tres masos dins la parròquia de  l'Assumpció de la Marededéu, mal dita, Santa Maria

El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.  L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?. 

Que l'Assumpció de la Marededéu    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels mallorquins, illencs , sahrauís ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada